Unitat d’habitatge
Una unitat d’habitatge és una d’una casa, apartament, casa mòbil, grup d’habitacions o habitació individual que està ocupada o destinada com a sales d’estar independents. Els salons separats que defineixen una unitat d’habitatge són aquells on els ocupants viuen i mengen per separat d’altres residents a l’estructura o l’edifici i tenen accés directe des de l’exterior de l’edifici o mitjançant un passadís comú.
BREAKING DOWN Unitat d’habitatges
L’Oficina del Cens dels Estats Units pot considerar que la vostra residència tingui diverses unitats d’habitatge si hi ha més d’una família que l’ocupa. Per exemple, si ocupeu el pis principal d’una vivenda i la vostra germana i els seus fills ocupessin el soterrani, el cens considera que la vostra casa té dues unitats d’habitatge.
Segons el Cens nord-americà de 2010, hi havia 131, 7 milions d’habitatges al país, dels quals el 25, 9 per cent estaven en estructures multi-unitats. L’estimació anual de les unitats d’habitatge a partir del 2016 va augmentar aquest nombre fins als 135, 7 milions d’unitats. Més del 10 per cent d'aquestes estimacions corresponen als 14 milions d'unitats de Califòrnia.
En general, s'exclouen els tipus de llar de vida per comptar les unitats d'habitatge:
- Dormitoris, lliteres, barraques
- Hotels i motels transitoris (excepte les persones que el consideren el seu lloc de residència)
- Trimestres en institucions, hospitals generals i instal·lacions militars (excepte els ocupats per membres del personal o empleats residents)
Com es determinen les estimacions de les unitats d’habitatge
Cada any, l'Oficina del Cens proporciona estimacions d'unitats d'habitatge per a tots els estats i comarques. Aquestes estimacions s’utilitzen com a controls per al seguiment del creixement / pèrdua de població de les ciutats i ciutats.
Les estimacions comencen amb les dades més recents del cens de 2010 i, a continuació, s’afegeixen a la quantitat estimada de nova construcció residencial i cases mòbils. A continuació, se’n resten les unitats d’habitatge estimades i es redueix la xifra d’estimació anual.
La construcció residencial és el component més important de canvi de les unitats d’habitatge. Es compon tant de la construcció permesa com de la no permesa. Segons el Bureau del Cens, més del 98 per cent de totes les noves vivendes estan construïdes en llocs que emeten permisos de construcció.
Hi ha tres tipus de situacions que determinen la pèrdua d’una unitat d’habitatge. Pot ser degut a un interior exposat als elements, a una unitat enderrocada o a un habitatge (casa o mòbil) que es va traslladar. Per exemple, la taxa de pèrdues d’habitatges, apartaments o pisos construïts entre 1940 i 1949, mesurada el 2016, va ser del 0, 38 per cent. Mentrestant, les cases mòbils presentaven un índex de pèrdues de l’1, 76 per cent, segons les mateixes dades del 2016.