Teoria de la cartera moderna (MPT)

La teoria moderna de cartera (MPT) és una teoria sobre com els inversors inversors poden construir carteres per optimitzar o maximitzar el rendiment esperat basat en un nivell determinat de risc de mercat, remarcant que el risc és una part inherent de la recompensa més elevada. Segons la teoria, és possible construir una "frontera eficient" de carteres òptimes que ofereixi el màxim rendiment possible per a un nivell de risc determinat. Aquesta teoria va ser pionera per Harry Markowitz en el seu article "Portfolio Selection", publicat el 1952 pel Journal of Finance. Més tard va ser guardonat amb un premi Nobel per desenvolupar la MPT.
1:32Teoria de la cartera moderna (MPT)
Conèixer la teoria moderna del portfoli (MPT)
La teoria moderna de la cartera argumenta que les característiques de risc i rendibilitat d’una inversió no s’han de veure sols, sinó que s’ha d’avaluar de quina manera la inversió afecta el risc i el rendiment global de la cartera.
MPT demostra que un inversor pot construir una cartera de múltiples actius que maximitzarà els rendiments per a un nivell de risc determinat. Així mateix, tenint en compte el nivell de rendibilitat esperat, un inversor pot construir una cartera amb el menor risc possible. A partir de mesures estadístiques com la variació i la correlació, el rendiment d’una inversió individual és menys important que el comportament de la inversió en el context de tota la cartera.
Risc de cartera i rendibilitat esperada
MPT suposa que els inversors són aversos al risc, és a dir, prefereixen una cartera menys arriscada a una més arriscada per a un nivell de rendibilitat determinat. Això implica que un inversor només assumirà més riscos si espera més recompensa.
La rendibilitat esperada de la cartera es calcula com una suma ponderada de la rendibilitat dels actius individuals. Si una cartera contingués quatre actius igualment ponderats amb rendiments previstos del 4, 6, 10 i 14%, el rendiment previst de la cartera seria:
(4% x 25%) + (6% x 25%) + (10% x 25%) + (14% x 25%) = 8, 5%
El risc de la cartera és una funció complicada de les variacions de cada actiu i de les correlacions de cada parella d'actius. Per calcular el risc d’una cartera de quatre actius, un inversor necessita cadascuna de les quatre variacions i sis valors de correlació, ja que hi ha sis possibles combinacions de dos actius amb quatre actius. A causa de les correlacions d'actius, el risc total de cartera o desviació estàndard és inferior al que es calcularia amb una suma ponderada.
Frontera eficient
Totes les combinacions possibles d’actius existents es poden representar en un gràfic, amb el risc de la cartera a l’eix X i la rendibilitat esperada de l’eix Y. Aquesta trama revela les carteres més desitjables. Per exemple, suposem que la cartera A té un rendiment previst del 8, 5% i una desviació estàndard del 8% i que el portafoli B té un rendiment previst del 8, 5% i una desviació estàndard del 9, 5%. El cartera A es consideraria més "eficient" perquè té el mateix rendiment previst però menor risc. És possible dibuixar una hipèrbola inclinada cap amunt per connectar totes les carteres més eficients, i això es coneix com a frontera eficient. No és desitjable invertir en qualsevol cartera que no tingui aquesta corba.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.