Mostreig
El mostreig és un procés utilitzat en l’anàlisi estadística en què es prenen un nombre predeterminat d’observacions d’una població més gran. La metodologia que s’utilitza per fer mostres d’una població més gran depèn del tipus d’anàlisi que es faci, però pot incloure mostreig aleatori simple o mostreig sistemàtic.
Compres per emportar
- Els comptables públics certificats utilitzen el mostreig durant les auditories per determinar la precisió i la compleció dels saldos del compte.
- Els tipus de mostreig inclouen mostreig aleatori, mostreig en blocs, mostreig de judici i mostreig sistemàtic.
- Les empreses utilitzen el mostreig com a eina de màrqueting per identificar les necessitats i desitjos del seu mercat objectiu.
Mostreig
Com s’utilitza el mostreig
Un comptador públic certificat (CPA) que realitza una auditoria financera utilitza el mostreig per determinar la precisió i la completeu dels saldos del compte als estats financers. El mostreig realitzat per un auditor es coneix com "mostreig d'auditoria". És necessari realitzar mostres d’auditoria quan la població, en aquest cas la informació de transacció del compte, és gran. A més, els directius d'una empresa poden utilitzar mostreig de clients per avaluar la demanda de nous productes o l'èxit dels esforços de màrqueting.
La mostra escollida hauria de ser una representació justa de tota la població. Quan es pren una mostra d’una població més gran, és important considerar com es tria la mostra. Per obtenir una mostra representativa, s’ha de dibuixar de forma aleatòria i abastar tota la població. Per exemple, es podria utilitzar un sistema de loteria per determinar l’edat mitjana dels estudiants en una universitat mostrant el 10% del cos estudiantil.
Tipus de mostreig d'auditoria
Mostreig aleatori
Amb el mostreig aleatori, cada element dins d’una població té la mateixa probabilitat de ser escollit. És la més allunyada de qualsevol biaix potencial perquè no hi ha cap judici humà implicat en la selecció de la mostra. Per exemple, una mostra aleatòria pot incloure l’elecció dels noms de 25 empleats d’un barret en una empresa de 250 empleats. La població és de 250 empleats i la mostra és aleatòria, ja que cada empleat té les mateixes possibilitats de ser escollit.
Mostra de judici
Es pot fer servir el judici de l’auditor per seleccionar la mostra de la població sencera. Un auditor només pot estar preocupat per les transaccions de caràcter material. Per exemple, suposem que l’auditor estableix el llindar de materialització de les transaccions a compte de 10.000 dòlars. Si el client proporciona una llista completa de 15 transaccions superiors a 10.000 dòlars, l’auditor només pot optar per revisar totes les transaccions a causa de la petita mida de població.
De forma alternativa, un auditor pot identificar tots els comptes de registre general amb una diferència superior al 10% respecte del període anterior. En aquest cas, l’auditor limita la població de la qual s’està derivant la selecció de la mostra. Malauradament, el judici humà utilitzat en el mostreig sempre comporta un potencial de biaix, ja sigui explícit o implícit.
Mostra de bloc
El mostreig en bloc triga una sèrie consecutiva d’elements dins de la població per utilitzar-los com a mostra. Per exemple, una llista de totes les transaccions de vendes en un període comptable es pot ordenar de diverses maneres, incloses per data o per import del dòlar. Un auditor pot sol·licitar que el comptable de l’empresa proporcioni la llista en un format o un altre per tal de seleccionar una mostra d’un segment específic de la llista. Aquest mètode requereix molt poca modificació per part de l’auditor, però és probable que un bloc de transaccions no sigui representatiu de tota la població.
Mostreig sistemàtic
El mostreig sistemàtic comença en un punt de partida aleatori dins de la població i utilitza un interval periòdic fix per seleccionar ítems per a una mostra. L’interval de mostreig es calcula segons la mida de la població dividida en la mida de la mostra. Malgrat que la població de mostres s’hagi seleccionat per endavant, el mostreig sistemàtic encara es considera aleatori si l’interval periòdic es determina prèviament i el punt de partida és aleatori.
Suposem que un auditor està revisant els controls interns relacionats amb el compte d'efectiu d'una empresa i vol provar la política de l'empresa que estipula que dos xecs han de signar xecs superiors a 10.000 dòlars. La població consta de cada xec d’empresa superior a 10.000 dòlars durant l’exercici, que en aquest exemple era de 300. L’auditor utilitza estadístiques de probabilitat i determina que la mida de la mostra hauria de ser del 20% de la població o 60 comprovacions. L’interval de mostreig és de 5 (300 comprovacions / 60 comprovacions de mostra).
Per tant, l’auditor selecciona cada cinquè xec per fer-ne la prova. Si no se n’han trobat errors en el treball de prova de mostreig, l’anàlisi estadística proporciona a l’auditor un percentatge de confiança del 95% que el procediment de verificació s’ha realitzat correctament. L’auditor prova la mostra de 60 xecs i no troba errors, de manera que conclou que el control intern sobre efectius funciona correctament.
Exemple de mostreig de màrqueting
Les empreses tenen com a objectiu vendre els seus productes i / o serveis per orientar-se als mercats. Abans de presentar productes al mercat, les empreses generalment identifiquen les necessitats i els desitjos del seu públic objectiu. Per fer-ho, poden utilitzar el mostreig de la població del mercat objectiu per entendre millor aquestes necessitats per crear més tard un producte i / o servei que s'adapti a aquestes necessitats. En aquest cas, la recollida d’opinions de la mostra ajuda a identificar les necessitats del conjunt.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.