Compte d’estalvis de noranta dies
Un compte d’estalvi de 90 dies és un tipus de compte d’estalvi de llibreta que garanteix un tipus d’interès fix durant 90 dies: des de la data del dipòsit fins a la data de la retirada. Al venciment, els titulars del compte poden tancar el compte i retirar els seus fons o transmetre el saldo meritat a un altre compte d’estalvi de 90 dies o a un altre tipus de compte. Alguns bancs utilitzen el tipus d’interès de la factura del Tresor de 90 dies per determinar la quantitat d’interès ofert en comptes d’estalvi de 90 dies.
DESENVOLUPAMENT Compte d’estalvis de noranta dies
Els comptes d’estalvi de llibreta van obtenir el seu nom perquè els titulars del compte rebien un petit llibre en el qual el personal bancari registrava tots els dipòsits, les retirades i els interessos acumulats. La majoria dels llibres de llibres han desaparegut, ja que la majoria de les persones ara reben declaracions mensuals per correu electrònic o per correu electrònic. Alguns bancs encara ofereixen comptes anomenats comptes de llibreta.
Comptes de llibreta
Una llibreta s’utilitzava tradicionalment per a comptes amb un volum de transacció baix, com ara un compte d’estalvi. Un caixer bancari escriuria la data i l’import de la transacció i el saldo actualitzat i inicialment l’entrada.
Els llibres de llibres van aparèixer al segle XVIII per permetre als clients tenir registres de transaccions per compte propi per primera vegada. Fins aleshores es registraven transaccions en registradors del banc, de manera que els clients no tenien registre dels seus propis dipòsits i retirades.
Comptes d'estalvi de 90 dies i certificats de dipòsit
Els comptes d’estalvi de noranta dies poden ser una alternativa competitiva als certificats de dipòsit a curt termini (CDs) o a les factures de T, perquè presenten un risc reduït d’impagament i poca maduresa.
Un certificat de dipòsit (CD) és un pagarés emès per un banc. Es tracta d’un dipòsit a temps que restringeix als titulars de retirar fons sota demanda. Un CD es pot renovar automàticament a la maduresa del CD original.
Un CD restringeix l’accés als fons fins a la data de venciment de la inversió. Els bancs comercials són emesos per bancs comercials i solen estar assegurats per la Federació Federal d'Assegurances de Dipòsits fins a 250.000 dòlars per persona. És possible retirar diners d’un CD abans de la data de venciment, però sovint aquesta incorrerà en una penalització.
Els CD operen sota la premissa que un inversor té dret a un major rendiment a canvi de renunciar a la liquiditat. En condicions de mercat típiques, els CD a llarg termini tenen taxes d'interès superiors a les de curt termini. Hi ha més risc de permetre que algú retingui els vostres diners durant un llarg període de temps. A més, s’ha de compensar un inversor pel cost d’oportunitat de no tenir accés als diners.