Principal » corredors » Taxa de retorn ponderada en el temps: TWR

Taxa de retorn ponderada en el temps: TWR

corredors : Taxa de retorn ponderada en el temps: TWR
Quina és la taxa de rendibilitat ponderada pel temps - TWR?

La taxa de rendibilitat ponderada en temps (TWR) és una mesura de la taxa composta de creixement en una cartera. La mesura TWR s’utilitza sovint per comparar els rendiments dels gestors d’inversions perquè elimina els efectes distorsionadors sobre les taxes de creixement creades per entrades i sortides de diners. La rendibilitat ponderada en el temps desglosa el rendiment d'una cartera d'inversions en intervals separats en funció de si es van afegir o retirar diners del fons.

La mesura de retorn ponderada en el temps també s’anomena retorn mitjà geomètric, que és una manera complicada d’afirmar que els rendiments de cada subperiode es multipliquen entre si.

Fórmula per a TWR

Utilitzeu aquesta fórmula per determinar la taxa de creixement de les participacions de cartera.

TWR = [(1 + HP1) × (1 + HP2) × ⋯ × (1 + HPn)] - 1 Lloc: TWR = Devolució ponderada en el temps nn = Nombre de subperíodesHP = Valor final − Valor inicial + Valor de caixa Valor inicial + Cash FlowHPn = Retorn del sub-període n \ begin {align} & TWR = \ left [(1 + HP_ {1}) \ times (1 + HP_ {2}) \ times \ dots \ times (1 + HP_ {n} ) \ right] - 1 \\ & \ textbf {where:} \\ & TWR = \ text {Devolució ponderada al temps} \\ & n = \ text {Nombre de sub-períodes} \\ & HP = \ \ dfrac {\ text {Valor final} - \ text {Valor inicial} + \ text {Flux de caixa}} {\ text {Valor inicial} + \ text {Cash Flow}} \\ & HP_ {n} = \ text {Devolució del subperíode} n \\ \ end {alineat} TWR = [(1 + HP1) × (1 + HP2) × ⋯ × (1 + HPn)] - 1 En qualsevol lloc: TWR = Retorn ponderat en el temps = Nombre de subperiodesHP = Valor inicial + Valor de flux d'efectiu − Valor inicial + Flux de caixa HPn = Retorn del sub-període n

1:50

Taxa de rendibilitat ponderada en el temps

Com calcular TWR

  1. Calculeu la taxa de rendiment de cada subperíode restant el saldo inicial del període del saldo final del període i dividiu el resultat pel saldo inicial del període.
  2. Creeu un sub-període nou per a cada període en què es produeixi un canvi en el flux de caixa, ja sigui una retirada o un dipòsit. Us quedaran diversos períodes, cadascun amb la taxa de rendiment. Afegiu 1 a cada taxa de rendiment, cosa que simplement facilita la rendibilitat negativa.
  3. Multiplica l’índex de rendibilitat de cada subperiode l’un per l’altre. Resteu el resultat per 1 per aconseguir el TWR.

Què et diu TWR?

Pot ser difícil determinar quants diners es van guanyar en una cartera quan hi ha diversos dipòsits i retirades realitzades amb el temps. Els inversors no poden simplement restar el saldo inicial, després del dipòsit inicial, del saldo final ja que el saldo final reflecteix tant la taxa de rendibilitat de les inversions com qualsevol dipòsit o retirada durant el temps invertit en el fons. És a dir, els dipòsits i les retirades distorsionen el valor de la rendibilitat de la cartera.

La rendibilitat ponderada en el temps desglosa el rendiment d'una cartera d'inversions en intervals separats en funció de si es van afegir o retirar diners del fons. El TWR proporciona la taxa de rendiment de cada subperiode o interval que ha tingut canvis de flux de caixa. Aïllant els rendiments que tenien canvis de fluxos d’efectiu, el resultat és més precís que simplement agafar el saldo inicial i el saldo final del temps invertit en un fons. La rendibilitat ponderada en temps multiplica les rendibilitats de cada subperiode o període de retenció, el que les uneix mostrant com es compliquen les rendibilitats al llarg del temps.

Quan es calcula la taxa de rendibilitat ponderada, es suposa que totes les distribucions d’efectiu es reinverteixen a la cartera. Es necessiten valoracions diàries de cartera sempre que hi hagi fluxos d'efectiu externs, com un dipòsit o una retirada, cosa que denotaria l'inici d'un nou sub-període. A més, els sub-períodes han de ser els mateixos per comparar els rendiments de diferents carteres o inversions. Aquests períodes s'uneixen geomètricament per determinar la taxa de rendibilitat ponderada en el temps.

Com que els gestors d’inversions que operen en valors negociats públicament no solen controlar els fluxos d’efectiu dels inversors de fons, la taxa de rendibilitat ponderada en el temps és una mesura de rendiment popular d’aquest tipus de fons en contraposició a la taxa de rendibilitat interna (IRR), més sensible als moviments del cash-flow.

Compres per emportar

  • La rendibilitat ponderada en temps (TWR) multiplica les rendibilitats de cada subperiode o període de retenció, que les uneix mostrant com les rendibilitats es combinen amb el pas del temps.
  • La rendibilitat ponderada en el temps (TWR) ajuda a eliminar els efectes distorsionadors sobre les taxes de creixement creades per entrades i sortides de diners.

Exemples d’ús del TWR

Com s'ha assenyalat, la rendibilitat ponderada elimina els efectes dels fluxos d'efectiu de la cartera sobre les rendibilitats. Per veure com funciona, considereu els dos escenaris d’inversors següents:

Escenari 1

L’inversor 1 inverteix 1 milió de dòlars en el fons mutari A el 31 de desembre. El 15 d’agost de l’any següent, la seva cartera és valorada en 1.162.484 dòlars. En aquell moment (15 d’agost), suma 100.000 dòlars al fons mutu A, i el valor total és de 1.262.484 dòlars.

Al final de l'any, la cartera ha disminuït en valor fins a 1.192.328 dòlars. El retorn del període de retenció del primer període, del 31 de desembre al 15 d'agost, es calcularia com:

  • Rendibilitat = (1.162.484 $ - 1.000.000 $) / 1.000.000 $ = 16.25%

El retorn del període de retenció del segon període, del 15 d'agost al 31 de desembre, es calcularà com:

  • Rendibilitat = (1.192.328 $ - (1.162.484 $ + 100.000 $)) / (1.162.484 $ + 100.000 $) = -5.56%

El segon subperi es crea després del dipòsit de 100.000 dòlars, de manera que la taxa de rendibilitat es calcula reflectint aquest dipòsit amb el nou saldo inicial de 1.262.484 dòlars o (1.162.484 $ + 100.000 dòlars).

La rendibilitat ponderada en el temps per als dos períodes de temps es calcula multiplicant els uns amb els altres la taxa de rendiment de cada subperiode. El primer període és el període anterior al dipòsit, i el segon període després del dipòsit de 100.000 dòlars.

  • Rendiment ponderat per temps = (1 + 16, 25%) x (1 + (-5, 56%)) - 1 = 9, 79%

Escenari 2

L'inversor 2 inverteix 1 milió de dòlars en el fons mutari A el 31 de desembre. El 15 d'agost de l'any següent, la seva cartera és de 1.162.484 dòlars. En aquell moment (15 d’agost), retira 100.000 dòlars del fons mutu A, i el valor total es va reduir a 1.062.484 dòlars.

Al final de l'any, la cartera ha disminuït en valor fins als 1.003.440 dòlars. El retorn del període de retenció del primer període, del 31 de desembre al 15 d'agost, es calcularia com:

  • Rendibilitat = (1.162.484 $ - 1.000.000 $) / 1.000.000 $ = 16.25%

El retorn del període de retenció del segon període, del 15 d'agost al 31 de desembre, es calcularà com:

  • Rendibilitat = (1.003.440 $ - (1.162.484 $ - 100.000 $)) / (1.162.484 $ - 100.000 $) = -5.56%

La rendibilitat ponderada en els dos períodes de temps es calcula multiplicant o enllaçant geomètricament aquestes dues devolucions:

  • Rendiment ponderat per temps = (1 + 16, 25%) x (1 + (-5, 56%)) - 1 = 9, 79%

Com era d'esperar, ambdós inversors van obtenir la mateixa rendibilitat ponderada en un 9, 79%, tot i que un va afegir diners i l'altre es va retirar. L’eliminació dels efectes del flux de caixa és precisament per això que la rendibilitat ponderada en temps és un concepte important que permet als inversors comparar els rendiments d’inversió de les seves carteres i qualsevol producte financer.

Diferència entre TWR i ROR

Una taxa de rendiment (ROR) és la plusvàlua o pèrdua neta d'una inversió durant un període de temps determinat, expressada en un percentatge del cost inicial de la inversió. Els guanys per inversions es defineixen com a ingressos rebuts més les plusvàlues realitzades per la venda de la inversió.

Tanmateix, el càlcul de la taxa de rendibilitat no té en compte les diferències de fluxos de caixa a la cartera, mentre que el TWR compta tots els dipòsits i retirades per determinar la taxa de rendibilitat.

Limitacions del TWR

A causa del canvi quotidià dels fluxos de caixa i dels fons, la TWR pot ser una manera extremadament feixuga de calcular i fer un seguiment dels fluxos de caixa. El millor és utilitzar una calculadora en línia o un programari computacional. Una altra taxa de rendibilitat més utilitzada sovint és la taxa de rendibilitat ponderada en diners.

Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.

Termes relacionats

Com mesura la taxa de rendibilitat ponderada en diners Rendiment de la inversió Una taxa de rendibilitat ponderada en diners és una mesura del rendiment d'una inversió. La taxa de rendibilitat ponderada en diners es calcula trobant la taxa de rendiment que fixarà els valors actuals de tots els fluxos d'efectiu iguals al valor de la inversió inicial. més Hauríeu d’utilitzar el rendiment mitjà o la mitjana geomètrica? La mitjana de rendibilitat és la mitjana matemàtica simple d'una sèrie de resultats generades durant un període de temps. Una rendibilitat mitjana es calcula de la mateixa manera que es calcula una mitjana simple per a qualsevol conjunt de números. més Comprensió de la taxa de creixement anual composta - CAGR La taxa de creixement anual composta (CAGR) és la taxa de rendiment necessària per a que una inversió creixi des del seu saldo inicial fins al seu saldo final, suposant que els beneficis es reinvertissin. més Interessos compostos Definició L’interès compost és el valor numèric que es calcula sobre el principal inicial i l’interès acumulat de períodes anteriors d’un dipòsit o préstec. L’interès compost és comú en préstecs, però s’utilitza menys sovint amb comptes de dipòsit. més Definició de fons mutu Un fons mutu és un tipus de vehicle d'inversió que consisteix en una cartera d'accions, bons o altres valors, supervisada per un gestor professional de diners. més Comprensió de la mitjana geomètrica La mitjana geomètrica és la mitjana d’un conjunt de productes, el càlcul dels quals s’utilitza habitualment per determinar els resultats de rendiment d’una inversió o una cartera. més Enllaços de socis
Recomanat
Deixa El Teu Comentari