Dipòsit de demanda
Què és un dipòsit de demanda?Un compte de dipòsit de demanda (DDA) consisteix en fons que es conserven en un compte bancari del qual es poden retirar els fons dipositats en qualsevol moment, com ara els comptes de verificació. Els comptes de DDA poden pagar interessos sobre un dipòsit als comptes, però no són obligatoris. Una DDA permet accedir als fons en qualsevol moment, mentre que un compte de dipòsit a termini restringeix l’accés durant un temps predeterminat.
1:19Dipòsit de demanda
Compres per emportar
- Els dipòsits a demanda proporcionen els diners que els consumidors necessiten per adquirir despeses diàries, on els fons poden ser retirats en qualsevol moment de la institució dipositària.
- Els comptes de dipòsit de demanda poden tenir propietaris conjunts, on els dos propietaris han de signar-se per obrir el compte, però només ha de signar un titular del compte per tancar el compte.
- Els comptes del mercat monetari o altres comptes que limitin les retirades o dipòsits no demanen comptes de dipòsit.
Com funcionen els dipòsits de demanda
Els comptes de DDA proporcionen els diners que els consumidors necessiten per realitzar una compra. Es pot accedir als fons en qualsevol moment. Si els dipositants haguessin de notificar les seves institucions financeres abans de retirar els fons, els dipositors tindrien reptes per fer compres quotidianes i pagar les factures. Tanmateix, DDA també pot significar una autorització de dèbit directe, que és un dèbit d’un compte per comprar un bé o servei.
Els dipòsits a la demanda s’inclouen com a part de la moneda M1 —els tipus de diners més líquids— a l’hora de mesurar l’oferta de diners.
Consideracions especials
Els comptes de dipòsit a demanda (DDA) poden tenir propietaris conjunts. Els dos propietaris han de signar-se en obrir el compte, però només un ha de signar en tancar el compte. Qualsevol dels propietaris pot dipositar o retirar fons i signar xecs sense permís de l'altre propietari.
Alguns bancs creen saldos mínims per als comptes de dipòsits de demanda. Els comptes que queden per sota del valor mínim normalment s’avaluen una comissió cada vegada que el saldo baixa per sota del valor requerit. Tanmateix, molts bancs ara no ofereixen cap quota mensual ni saldos mínims.
Tipus de comptes de dipòsit a demanda
A partir del 16 de setembre de 2019, la quantitat total de comptes de dipòsit de demanda als Estats Units va ser d’1, 42 bilions de dòlars. Això es compara amb 1.1 milions de dòlars fa cinc anys i 395 milions de dòlars fa 10 anys. Els tipus de DDA són principalment comptes de comprovació, però poden incloure comptes d’estalvi. Això contrasta amb els dipòsits a termini, que tenen limitacions de temps. Els dipòsits a termini ofereixen tipus d’interès generalment superiors als comptes d’estalvi. El dipòsit a termini més comú són els certificats de dipòsit (CD).
Tot i que els comptes de retirada (ARA) i els comptes del mercat monetari (MMA) negociables, permeten als titulars dipositar i retirar fons a la demanda i solen pagar els tipus d'interès del mercat, no són comptes de la DDA. Les MMA normalment limiten les retirades o transaccions que inclouen dipòsits, retirades i transferències a sis per mes. Es poden aplicar tarifes si se supera el límit.
Requisits per dipòsits de demanda
Els requisits clau dels comptes de la DDA no són limitacions en les retirades o transferències, ni el venciment fixat ni el període de tancament, accessible sota demanda i cap requisit d’elegibilitat.
Els bancs no podien pagar prèviament interessos pels comptes de dipòsit a demanda. El Reglament Q del Consell de la Reserva Federal, promulgat el 1933, va impedir als bancs pagar interessos per comprovar els dipòsits del compte. Aquest reglament va ser derogat el 2011.
Molts bancs ofereixen ara comptes de comprovació amb interès. Per exemple, a l'octubre del 2019, Capital One oferia un compte corrent sense un mínim i un tipus d'interès anual del 0, 20%.