Dispersió
Què és la dispersióLa dispersió és un terme estadístic que descriu la mida del rang de valors esperat per a una determinada variable. En finances, la dispersió s’utilitza per estudiar els efectes de les creences d’inversors i analistes sobre la negociació de valors i en l’estudi de la variabilitat dels rendiments d’una determinada estratègia comercial o una cartera d’inversions. Sovint s’interpreta com una mesura del grau d’incertesa i, per tant, del risc, associat a una determinada cartera de seguretat o inversions.
DESENVERSAMENT DE LA DERROSA
Per exemple, la mesura de risc familiar, beta, mesura la dispersió dels rendiments de la seguretat en relació amb un determinat punt de referència o índex de mercat. Si la dispersió és més gran que la del punt de referència, es creu que la seguretat és més arriscada que la de referència. Si la dispersió és menor, es creu que és menys arriscada que la referència.
Una mesura beta d’1, 0 indica que la inversió es mou a l’uníson amb la referència. Una beta de 0 no significa correlació, i una beta inferior a 0 mostra un moviment contrari a la referència. Per exemple, si una cartera d’inversions té una beta de 1.0 que utilitza S&P 500 com a referència, el moviment entre la cartera i el punt de referència és gairebé idèntic. Si el S&P 500 augmenta un 10%, també ho serà. En una versió beta negativa, si el S&P 500 és amunt, la cartera es desplaça en el sentit exacte oposat, que en aquest cas es reduirà.
Desviació estàndar
La desviació estàndard és una altra estadística més utilitzada per mesurar la dispersió. És una manera senzilla de mesurar la volatilitat d’una inversió o d’una cartera. Com més baixa sigui la desviació estàndard, més baixa és la volatilitat. Per exemple, un estoc biotecnològic té una desviació estàndard del 20, 0% amb una rendibilitat mitjana del 10%. Un inversor hauria d’esperar que el preu de la inversió s’allunyi del 20% de forma positiva o negativa al marge del rendiment mitjà. En teoria, l'estoc pot variar en valor des del 10% negatiu al 30% positiu. Les existències tenen la desviació estàndard més elevada, amb les obligacions i els efectius amb mesures molt inferiors.
Alfa
Tant la beta com la desviació estàndard són mesures habituals que s’utilitzen per determinar la dispersió d’una cartera, però sovint funcionen independentment les unes de les altres. Alpha és una estadística que mesura els rendiments ajustats al risc d’una cartera. Un nombre positiu suggereix que la cartera hauria d’obtenir un rendiment positiu a canvi del nivell de risc assumit. Una cartera que assumeix un risc excessiu i que no obté un rendiment suficient té una alfa 0 o menys. Alpha és una eina per als inversors que busquen mesurar l’èxit d’un gestor de cartera. Un gestor de cartera amb una alfa positiva indica un millor rendiment amb el mateix risc o amb menys risc que el valor de referència.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.