Com afecten les polítiques fiscals i monetàries a la demanda agregada?

La demanda agregada (AD) és un concepte macroeconòmic que representa la demanda total de béns i serveis en una economia. Aquest valor s’utilitza sovint com a mesura del benestar o del creixement econòmic. Tant la política fiscal com la política monetària poden afectar la demanda agregada perquè poden influir en els factors que s’utilitzen per calcular-la: despesa del consumidor en béns i serveis, despesa d’inversió en béns de capital empresarial, despesa del govern en béns i serveis públics, exportacions i importacions.

La política fiscal afecta la demanda agregada a través de canvis en la despesa pública i la tributació. Aquests factors influeixen en els ingressos de l'ocupació i de les llars, la qual cosa afectarà la despesa i la inversió dels consumidors.

La política monetària repercuteix en l'oferta de diners en una economia, que influeix en els tipus d'interès i la taxa d'inflació. També incideix en l’expansió empresarial, les exportacions netes, l’ocupació, el cost del deute i el cost relatiu del consum versus l’estalvi, tot això repercuteix directament o indirectament en la demanda agregada.

La fórmula de demanda global

Per entendre com la política monetària i la política afecten la demanda agregada, és important saber com es calcula el TDA, que és amb la mateixa fórmula per mesurar el producte interior brut (PIB) de l’economia:

AD = C + I + G + (X − M) on: C = Despesa del consumidor en béns i serveisI = Despesa d'inversió en béns de capital empresarialG = Despesa del govern en béns i serveis públicsX = ExportacionsM = Importacions \ begin {align} i AD = C + I + G + (X - M) \\ & \ textbf {on:} \\ & C = \ text {Despesa del consumidor en béns i serveis} \\ & I = \ text {Despesa d'inversió en béns de capital comercial} \\ & G = \ text {Despeses del govern en béns i serveis públics} \\ & X = \ text {Exportacions} \\ & M = \ text {Importacions} \\ \ end {alineat} AD = C + I + G + (X − M) on: C = Despesa del consum en béns i serveisI = Despesa d’inversió en béns de capital empresarialG = Despesa del govern en béns i serveis públicsX = ExportacionsM = Importacions

Trencar la política fiscal i la malaltia civil

La política fiscal determina la despesa pública i els tipus impositius. La política fiscal expansiva, generalment promulgada com a resposta a recessions o xocs d’ocupació, augmenta la despesa del govern en àmbits com les infraestructures, l’educació i les prestacions d’atur.

Segons l’economia keynesiana, aquests programes poden evitar un canvi negatiu de la demanda agregada estabilitzant l’ocupació entre els empleats del govern i les persones implicades en indústries estimulades. La teoria és que les prestacions d’atur extenses ajuden a estabilitzar el consum i la inversió d’individus que es troben a l’atur durant una recessió.

De la mateixa manera, la teoria diu que la política fiscal contracció pot utilitzar-se per reduir la despesa governamental i el deute sobirà o corregir el creixement fora de control alimentat per la ràpida inflació i les bombolles d’actius.

En relació amb la fórmula de la demanda agregada, la política fiscal influeix directament sobre l'element de despesa del govern i afecta indirectament els elements de consum i inversió.

Trencar la política monetària i la malaltia civil

Els bancs centrals promouen la política monetària manipulant l'oferta de diners d'una economia. L’oferta monetària influeix en els tipus d’interès i la inflació, ambdós condicionants importants de l’ocupació, el cost del deute i el nivell de consum.

La política monetària expansiva implica un banc central comprar comptes de tresoreria, disminuir els tipus d’interès dels préstecs a bancs o reduir el requisit de reserva. Totes aquestes accions augmenten l'oferta de diners i condueixen a uns tipus d'interès més baixos.

Això crea incentius perquè els bancs prestin i les empreses emprenguin. L’expansió empresarial finançada pel deute pot afectar positivament la despesa i la inversió dels consumidors a través de l’ocupació, augmentant així la demanda global.

La política monetària expansiva també fa que el consum sigui més atractiu en relació amb l’estalvi. Els exportadors es beneficien de la inflació, ja que els seus productes són relativament més barats per als consumidors d'altres economies.

Es preveu una política monetària contraccionària per frenar les taxes d’inflació excepcionalment altes o normalitzar els efectes de la política expansiva. L’apretament de l’oferta monetària desalienta l’expansió empresarial i la despesa del consumidor i afecta negativament als exportadors, cosa que pot reduir la demanda agregada.