Arrendament conjunt
La propietat conjunta és un acord legal en el qual dues o més persones posseeixen una propietat juntes, cadascuna amb iguals drets i obligacions. Quan un dels propietaris en arrendament conjunt mor, l'interès del propietari per la propietat passa als supervivents sense que la propietat hagi de passar pels tribunals.
Com funciona la tinença conjunta
La tinença conjunta s’associa més a la propietat immobiliària, però el concepte legal més ampli d’arrendament conjunt amb dret de supervivència pot aplicar-se a una gamma d’actius, incloses les empreses i els comptes de corretatge. La forta associació amb béns immobles existeix perquè el terme arrendament es considera sinònim de tenir o viure a una casa.
Els arrendataris conjunts els contracta la tinença conjunta alhora, generalment mitjançant un acte. Per exemple, diguem que una parella soltera compra una casa. En el moment de la compra, opten per arrendament conjunt. L'escriptura de la propietat anomenarà els dos propietaris com a arrendataris conjunts. Si una persona mor, l’altra persona esdevindrà automàticament el propietari complet de la propietat.
Pros i contres de la tinença conjunta
Tot i que la tinença conjunta presenta diversos avantatges, també hi ha alguns desavantatges que cal tenir en compte abans d’entrar a l’acord.
Pros
Com s'ha esmentat anteriorment, sempre que un arrendatari conjunt sobrevisqui, evita els maldecaps de netejar la propietat a través d'una propietat mitjançant testament. Normalment, la voluntat d’una persona sobre la mort passa per prova, que és un procés legal pel qual els tribunals revisen la voluntat de validar-la. Normalment, quan una persona mor, els supervivents no poden accedir als seus béns fins que la llibertat provisional no els alliberi.
A més, si una persona no va nomenar beneficiaris o no tenia voluntat en el moment de la mort, el procés de prova es fa servir per ajudar a determinar com es distribuiran els béns morts. Tot i això, el procés pot trigar fàcilment mesos a resoldre’ls. Un arrendatari conjunt evita les indemnitzacions i un llarg procés legal que permet a l’arrendatari conjunt prendre possessió dels actius immediatament.
A més de compartir els avantatges de la propietat, totes les parts en propietat conjunta comparteixen la responsabilitat de la propietat. Per exemple, una persona de la parella no pot contractar un préstec hipotecari sobre la propietat i deixar la seva parella amb el deute. La tinença conjunta s'aplica per a tots els actius i els deutes, és a dir, si es contracta un préstec sobre la propietat, tots dos són responsables del deute.
Contres
El divorci o els problemes matrimonials poden complicar una tinença conjunta. Com s'ha dit anteriorment, tots els deutes són propietat de ambdues parts i tampoc no poden vendre els seus actius que són propietat conjunta sense consentiment del seu soci.
Un altre desavantatge de la tinença conjunta pot aparèixer en el maneig de l’actiu a la mort d’un o més dels arrendataris conjunts. L’arrendament conjunt dóna tots els drets al supervivent, de manera que, fins i tot si el difunt esperava passar el valor de la propietat als hereus designats, no hi ha cap obligació legal per al supervivent d’honorar aquesta sol·licitud.
Pros
L’arrendatari conjunt evita el judici de prova quan un dels arrendataris mor
Fins i tot sense nom de voluntat ni beneficiaris, l’inquilí conjunt l’hereta tot immediatament
Contres
Els problemes matrimonials poden complicar i endarrerir la venda d’actius, ja que els dos inquilins han d’acordar
La tinença conjunta dóna tots els actius al parcial, no permetent que el difunt passi béns als hereus
Arrendament comú i arrendament en comú
Una forma d’evitar perdre el control de la disposició de la propietat a la mort, alguns propietaris conjunts opten per l’arrendament en comú en lloc d’un arrendament conjunt. La tinença en comú permet la propietat basada en percentatges, i es poden negociar les accions i afegir-se als arrendataris al llarg de la vida de l'acord en lloc de la creació inicial. Dit d'una altra manera, en el moment de la mort, els béns no passen automàticament al soci supervivent, tal com passa a la tinença conjunta; en canvi, la tinença en comú permet distribuir els actius segons estipulat en el testament.