Comissions de brossa
Què són les tarifes de brossaEls honoraris de brossa són una sèrie de càrrecs que imposa el prestador al tancament d’una hipoteca. Sovint, aquestes prestacions no són ateses pel prestatari i no les explica clarament el prestador. Aquest factor sorpresa pot donar la impressió que aquests honoraris són excessius i s'afronten a altres despeses legítimes de tancament sense motius raonables.
DESCOMPTE DE TAQUES
Els honoraris de brossa són un conjunt dels costos que apareixen a tots els estats de liquidació de HUD-1. Tradicionalment, aquesta declaració era una forma autònoma que la llei federal requeria que un prestador proporcionés un prestatari al tancament. Conté una detallada detallada de tots els costos associats al préstec. Abans del tancament, en el moment en què les parts acorden els termes del préstec i comencen els preparatius per al tancament, el prestador havia de proporcionar una estimació de bona fe (GFE) d'aquests costos. El 2015, l’Oficina de Protecció Financera del Consumidor (CFPB) va consolidar aquests documents en una forma, la revelació de tancament.
Els costos indicats a l’HUD-1 van des d’elements de placa de caldera com ara inspeccions a casa i taxes de cerca de títols fins a costos més qüestionables que alguns consideren brossa. Aquest darrer grup pot contenir articles com ara una tarifa de preparació de documents, una quota d’aplicació, una quota de finançament, una verificació de la taxa d’ocupació o una taxa de subscripció automatitzada. El prestatari sempre ha tingut el dret a impugnar aquestes taxes i negociar-les amb el prestador, però molts prestadors han trobat rendible suposar que els prestataris no podran impugnar totes aquestes taxes. Els crítics de la indústria hipotecària també han defensat que els prestadors no s'ajusten al requeriment de bona fe del GFE i, a més, afegeixen taxes honoraris a la declaració final de l'HUD-1 que mai no va ser inclosa al GFE.
CFPB reforma el procés de tancament el 2015
Les reformes del procés de tancament del CFPB del 2015 no només van simplificar els tràmits associats al procés de tancament, sinó que també van establir restriccions a les taxes i ajustaments que es podrien fer després de la prestació de la GFE al prestatari. L'objectiu d'aquests canvis era minimitzar la capacitat dels prestadors d'afegir taxes de brossa que el prestatari pot passar per alt. El canvi important que va instaurar la CFPB en aquest nou conjunt de regles és una limitació a la inflació admissible de les taxes que figuren en l'estimació de préstecs (LE), el document que abans es coneixia com a GFE. En general, no es pot augmentar més del 10% des de la LE fins a la declaració de tancament final. Si s’ha produït un canvi important en les circumstàncies del préstec, el prestador ha de permetre que el prestatari revisi una nova LE.
Les despeses de brossa no són generalment il·legals. Fins i tot amb els esforços de la CFPB per protegir els prestataris contra pràctiques de préstecs enganyosos, el prestatari té la càrrega d’examinar i qüestionar acuradament els honoraris que semblen innecessaris.