Mercat regulat
Un mercat regulat és un mercat sobre el qual els organismes governamentals o, menys comunament, la indústria o els grups de treball, exerceixen un nivell de supervisió i control. La regulació de mercat és controlada sovint pel govern i implica determinar qui pot entrar al mercat i els preus que poden cobrar. L’objectiu principal de l’ens públic en l’economia de mercat és regular i supervisar el sistema financer i econòmic.
Com funciona un mercat regulat
El reglament redueix la llibertat dels participants del mercat o els atorga privilegis especials. Les regulacions inclouen normes sobre com es poden comercialitzar béns i serveis; quins drets tenen els consumidors per exigir devolucions o substitucions; normes de seguretat de productes, llocs de treball, aliments i drogues; mitigació dels impactes ambientals i socials; i el nivell de control que un participant determinat té permès per assumir un mercat.
La FDA, SEC i EPA són exemples d’organismes reguladors dels Estats Units.
Les civilitzacions antigues van imposar les regulacions rudimentàries als mercats estandarditzant pesos i mesures i proporcionant càstigs per robatori i frau. Des d’aquell moment, les regulacions han estat imposades majoritàriament pels governs, tret d’excepcions: els gremis medievals eren organismes comercials que controlaven estrictament l’accés a determinades professions i definien els requisits i els estàndards per exercir aquestes professions. A partir del segle XX, els grups de treball han tingut sovint un paper més o menys oficial en la regulació de determinats mercats.
Exemples d’organismes reguladors als Estats Units són l’Administració d’aliments i drogues, la Comissió de Valors i Intercanvis i l’Agència de Protecció Ambiental. Aquestes agències deriven la seva autoritat i els seus marcs bàsics de regulació de la legislació aprovada pel Congrés, però formen part de la branca executiva i la Casa Blanca nomena els seus líders. Sovint se’ls encarrega de crear les regles i reglaments que apliquen, basant-se en la idea que el Congrés manca de temps, recursos o expertesa per redactar el reglament per a cada agència.
Arguments a favor i en contra dels mercats regulats
Els partidaris d'una determinada regulació, o dels règims reguladors en general, solen citar beneficis per a una societat més àmplia. Entre els exemples, es pot limitar la capacitat de les companyies mineres de contaminar vies navegables, prohibir als propietaris discriminar per raça o religió i concedir als usuaris de les targetes de crèdit el dret a disputar càrrecs.
Les regulacions no sempre són purament beneficioses, però les seves raons no són sempre purament altruistes. De vegades, els sindicats van fer pressions contra la normativa que atorga als seus membres accés exclusiu a determinats llocs de treball, per exemple. Fins i tot, una normativa ben intencionada pot comportar conseqüències involuntàries. Els requisits de contingut local sovint s’imposen per beneficiar la indústria nacional. Un govern podria exigir que els automòbils o productes electrònics venuts al país tinguin una certa proporció de components fabricats localment, per exemple. Aquestes regles no necessàriament aconsegueixen fomentar la fabricació local, sinó que sovint condueixen a solucions de la llei de la llei (components fabricats en fàbriques amb personal complet en altres llocs i reunits per un grapat d'empleats del país) o mercats negres.
Alguns defensors dels mercats lliures defensen que qualsevol cosa que excedeixi la normativa bàsica és ineficient, costosa i potser injusta. Alguns defensen que, fins i tot, els salaris mínims modestos augmenten l’atur creant una barrera a l’entrada per a treballadors joves i poc qualificats. Els defensors del salari mínim citen exemples històrics en què les empreses altament rendibles pagaven salaris que no proporcionaven als empleats ni tan sols un nivell bàsic de vida, argumentant que regular els salaris redueix l'explotació de treballadors vulnerables.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.