Certificat d’endeutament
Què és un certificat d’endeutament?Un certificat d'endeutament era una garantia de cupó a curt termini una vegada emesa pel Tresor dels Estats Units, substituïda per les factures del Tresor (factures T) el 1934. Un certificat d'endeutament era una "OIE" del govern dels Estats Units, un certificat prometedor. els titulars una devolució dels seus fons amb un cupó fix, com qualsevol altre tipus de seguretat del Tresor dels Estats Units.
Compres per emportar
- Els certificats d’endeutament van precedir els T-Bills, actuant com a “OIT” emesos pel govern dels Estats Units.
- Els inversors dels certificats podrien tornar al banc on es va comprar i liquidar els títols en efectiu.
- Els certificats es venien a la par i es pagaven cupons fixos, mentre que els T-Bills es venen amb un descompte al par, i retornen valor nominal als inversors.
- Els CD, certificats de fiança, pagarés, etc. són totes les formes modernes de certificats d'endeutament.
Comprensió dels certificats d'endeutament
Per alleugerir les fluctuacions dels saldos governamentals als bancs de la Reserva Federal, el Tresor dels Estats Units va recaptar diners en quantitats més petites —diversos centenars de milions de dòlars alhora— mitjançant l’emissió de certificats d’endeutament que podrien utilitzar-se posteriorment per satisfer obligacions fiscals o per finançar pagaments de subscripció de bons.
Es van introduir per primera vegada certificats d'endeutament al voltant de la Guerra Civil. La Llei de l’1 de març de 1862 va permetre la creació de certificats que pagaven un 6% d’interessos, no eren inferiors a 1.000 dòlars i es pagaven en un any o menys. Es deien Notes de tresoreria, però també s’anomenaven certificats d’endeutament per marcar la diferència entre aquestes i les notes de demanda. Més tard, es van emetre certificats d’endeutament durant el pànic de 1907, en denominacions de 50 dòlars. Aquests van servir de suport per l'augment de les bitllets en circulació.
Els certificats a curt termini es van utilitzar per finançar la Primera Guerra Mundial i es van emetre mensualment i, de vegades, quinzenalment. Els funcionaris del Tresor van fixar la taxa de cupó en una nova emissió i la van oferir als inversors a un preu igual. Un inversor que volgués liquidar el seu certificat tornaria al banc on els va comprar i demanaria al banc que torni a comprar els títols.
Els certificats d'endeutament es van utilitzar per suprimir els períodes de buits pressupostaris, inclòs el finançament de la Primera Guerra Mundial.
Consideracions especials
En termes moderns, un certificat d’endeutament s’utilitza generalment per referir-se a una promesa escrita de devolució del deute. Els títols d’ingressos fixos, com ara certificats de dipòsit (CD), pagarés, certificats de fiança, flotadors, etc., es denominen certificats d’endeutament ja que són formes d’obligació emeses per un govern o una entitat corporativa, donant al titular una reclamació a els actius no compromesos de l'emissor.
Certificat d’endeutament davant T-Bill
Quan els funcionaris del Tresor van ampliar l'emissió de la factura del Tresor el 1934, van deixar de oferir certificats d'endeutament. A finals de 1934, les factures de T eren els instruments a curt termini de la gestió del deute del Tresor. A diferència de les factures del Tresor, que es venen amb descompte i maduren al valor nominal sense un pagament de cupó, els certificats d’endeutament ofereixen pagaments de cupó fix. Els certificats d'endeutament solen madurar en un any o menys, semblant a les factures en T i a les notes que han tingut èxit als certificats que ja no han funcionat.
Encara hi ha certificats d'endeutament al zero per cent, que són títols sense interessos. Aquests títols tenen un venciment d’un dia i s’inverteixen automàticament fins que es sol·liciti el bescanvi. Aquests títols serveixen per un propòsit: estan destinats a servir com una forma de generar fons per adquirir un altre títol de tresoreria.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.