Negligència contributiva
La negligència contributiva és l’absència del demandant d’exercir una cura raonable per a la seva seguretat. Aquesta norma de llei universal pot evitar la recuperació o reduir la quantitat de compensació que rep un demandant si les seves accions augmenten la probabilitat que es produís un incident. Sovint, els acusats utilitzen com a defensa la negligència contributiva.
Negligència contributiva explicada
Determinar la falla en un accident és un aspecte crític de l’assegurança. Les companyies d’assegurances litiguen per assegurar-se que només són responsables dels danys causats pel client assegurat. Així mateix, els advocats defensors intentaran limitar la responsabilitat en la menor mesura possible. Revisant les accions que han provocat un accident, les asseguradores i els tribunals determinen com assignar la falta. La determinació de la culpa condueix finalment a decidir quant ha de pagar l’asseguradora. Per no afectar la rendibilitat, les asseguradores busquen pagar el mínim possible per una reclamació.
En alguns casos, la part que ha iniciat una demanda per danys i perjudicis pot ser considerada sense culpa. Per exemple, si la propietat de l’assegurat es troba codificada però danyada per un fet catastròfic, és probable que el prenedor rebi una compensació completa fins al límit de cobertura. En altres casos, es pot trobar que la persona que presenti una demanda ha contribuït als danys i perjudicis. A tall d’exemple, es pot considerar que una negligència es pot considerar que una demanda de propietat perduda per l’incendi després que l’assegurat fos informat de cablejat defectuós, però va optar per no reparar-lo. Els tribunals han de decidir la quantitat de danys causats pel comportament del prenedor, que és l'essència de la negligència contributiva, i es pot reduir o denegar el pagament.
Exemple de negligència contributiva
Alguns estats permeten negligència contributiva si es tractava d’un factor substancial en produir la lesió del demandant. La llei estatal determina com afecta la negligència contributiva la capacitat de la víctima de rebre una compensació després d’un accident o pèrdua. Alguns estats permeten la reducció de la prestació si la víctima és parcialment responsable, mentre que altres neguen el pagament si la víctima té alguna falla en un accident.
Per exemple, un treballador de la construcció sotmès a una exposició a llarg termini a l’amiant desenvolupa un càncer de pulmó. Posteriorment, mor i la família presenta una demanda contra el seu empresari per no haver adoptat mesures adequades segons els estàndards de la indústria. L'acusat va argumentar una negligència contributiva en què va mencionar que el treballador mort fumava 10 paquets de cigarrets no filtrats diàriament durant més de 20 anys, cosa que podria haver provocat o contribuït al seu càncer. Després de determinar la falta i d’adjudicar danys, el tribunal va reduir l’import a pagar per l’acusat en funció de la negligència del demandant en protegir-se de la malaltia.
Ja sigui per estatut o per decisió judicial, la majoria dels estats nord-americans han adoptat una negligència comparativa per negligència contributiva. Amb la negligència comparativa, s’assigna la falla i els danys s’atorguen proporcionalment en funció dels graus de negligència determinada (recuperació del demandant = percentatge de la falta del demandat X dels danys provats del demandant).
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.