Tractat de Maastricht
El Tractat de Maastricht, conegut formalment com el Tractat de la Unió Europea, és l’acord internacional responsable de la creació de la Unió Europea (UE).
S'explica el tractat de Maastricht
El tractat de Maastricht va ser aprovat pels caps de govern dels estats de la Comunitat Europea (CE) el desembre de 1991. El tractat requeria que els votants de cada país aprovessin la Unió Europea, que va resultar ser un tema debatut en moltes àrees. L’acord es va acabar amb la creació de la Unió Europea i des d’aleshores ha estat modificat per altres tractats. El Tractat de Maastricht va ser signat el 7 de febrer de 1992 pels líders de 12 països membres (Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, França, Països Baixos, Alemanya Occidental, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, Portugal i Espanya). El tractat va entrar en vigor l'1 de novembre de 1993.
Efectes del tractat de Maastricht i de la unió europea
El tractat de Maastricht va tenir algunes àrees d'impacte importants.
Una era la ciutadania. El tractat, en formar la Unió Europea (UE), atorgava la ciutadania de la UE a totes les persones amb la ciutadania d’un estat membre. Va permetre a les persones presentar-se a les oficines locals i a les eleccions al Parlament Europeu al país de la UE on vivien, independentment de la nacionalitat.
També va crear una unió econòmica i monetària comuna, amb un sistema bancari central i moneda comuna (euros (EUR)). El Banc Central Europeu (BCE) tenia un objectiu principal: mantenir l’estabilitat dels preus; bàsicament, per salvaguardar el valor de l'euro. També va crear un full de ruta cap a la introducció i la implementació de l'euro. Això va començar amb la lliure circulació de capitals entre els estats membres, que després es va convertir en una cooperació més gran entre els bancs centrals nacionals i la major alineació de la política econòmica entre els Estats membres. L’últim pas va ser la introducció de l’euro mateix, juntament amb la implementació d’una política monetària singular, procedent del BCE. També va introduir els criteris que han de complir els països per unir-se a l'euro. Es tracta d’una mesura per garantir que els països que s’adhereixen a l’euro fossin estables en inflació, nivells de deute públic, tipus d’interès i tipus de canvi.
Un dels objectius principals era una major cooperació i coordinació de polítiques de manera més general. El medi ambient, la policia i la política social eren només algunes de les àrees en què els països tenien com a objectiu augmentar la cooperació i la coordinació.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.