Dipòsit directe
El dipòsit directe és el dipòsit de fons electrònics directament a un compte bancari més que no pas a través d’un xec físic, en paper. Els usos habituals del dipòsit directe inclouen l’impost sobre la renda, les devolucions i els xecs de pagaments.
Dipòsit directe explicat
En general, el dipòsit directe és una forma de pagament molt popular, ja que elimina el risc de perdre un xec físic, juntament amb la necessitat de visitar un banc en persona per realitzar un ingrés. Els dipòsits directes també poden disminuir el risc de perdre el xec en ruta i el robatori.
El dipòsit directe permet que la paga d’un empleat estigui disponible immediatament als seus comptes a mitjanit del dia anterior al sou. Amb aquest mètode no està sotmès a un període d'espera d'esborrament de comprovació. Els salaris pagats mitjançant xec sovint poden trigar una setmana o més a esborrar al seu compte.
Dipòsits directes i devolucions fiscals
Les devolucions d’impostos són la devolució anual de les quantitats excessives de l’impost sobre la renda que un contribuent ha pagat al govern estatal o federal durant l’any passat. Als Estats Units, la majoria de persones reben devolucions d’impostos sobre la renda el primer o segon trimestre de l’any. Si bé aquestes devolucions es poden emetre en forma de xecs personals o bons d’estalvi nord-americans, molts també tenen forma de dipòsits directes al compte bancari del contribuent.
La majoria de les devolucions s’emeten en unes setmanes posteriors a la data en què el contribuent va presentar inicialment el seu impost sobre la renda anual. El dipòsit directe és avantatjós, ja que permet al govern posar la devolució immediatament a l’abast del ciutadà; moltes depenen de les devolucions d’impostos dels seus pressupostos personals.
Dipòsit directe i mesures de seguretat augmentades
El dipòsit directe i altres formes de banca electrònica (e-banking) aporten una major eficàcia, juntament amb un major risc d’atacs de seguretat en línia. L’augment de certes mesures de ciberseguretat per ajudar a protegir formes de banca, com ara els dipòsits directes, ha estat crític. Entre els tipus d’atacs de ciberseguretat contra informació financera sensible s’inclouen els atacs a la part posterior (en els quals els lladres exploten mètodes alternatius d’accés a una base de dades que no necessiten l’autenticació tradicional), els atacs de denegació del servei (que impedeixen que l’usuari legítim accedeixi a un sistema, sovint mitjançant introduint una contrasenya errònia bastant vegades que el compte està bloquejat) i atacs d'accés directe (inclosos errors i virus, que accedeixen a un sistema i copien la informació).
Les mesures per augmentar la seguretat poden incloure l’ús d’un protector de contrasenya i / o l’elecció de contrasenyes més complicades, amb una combinació de lletres, números, majúscules i signes especials, per xifrar les dades financeres personals.