Llei de transaccions de crèdit justes i justes (FACTA)
La Llei de transaccions de crèdit just i acurat (FACTA) és una resolució nord-americana aprovada el 2003 que té com a objectiu millorar les mesures de protecció contra el robatori d’identitat mitjançant la creació d’estàndards per al maneig de números de targetes de crèdit. Aquest acte permet als individus accedir gratuïtament als seus propis informes de crèdit i ha creat un sistema d’alertes nacional.
Aquest acte és una modificació a la Llei d’informació de crèdit just.
DESENVOLUPAMENT Llei de transaccions de crèdit justes i precises (FACTA)
Amb la superació de FACTA, ara es permet a la gent sol·licitar els seus informes de crèdit de forma gratuïta, una vegada per any, a les tres de les principals agències de crèdit (Equifax, Experian i TransUnion).
No només es van establir requisits als prestadors d’hipoteca per publicar informació del consumidor sobre puntuacions de crèdit i factors que influïen en el preu d’un préstec hipotecari. Això inclou publicar avisos de "preus basats en el risc" als consumidors, així com puntuacions de crèdit en relació amb denegacions de crèdit o ofertes de crèdit menys favorables.
Com s'aplica el FACTA pels reguladors i les agències d'aplicació
Es van posar en pràctica normes que requereixen que els prestadors i els reguladors siguin més proactius per detectar el robatori d’identitat abans que es produís buscant patrons sospitosos. Els esforços de protecció contra robatoris d’identitat inclouen permetre als consumidors posar en marxa alertes de frau als seus fitxers i informació de crèdit.
El FACTA va incloure l’apoderament de les agències d’execució per prendre mesures sobre les anomenades “Regles de la Bandera Roja”, que requereixen als creditors i a les entitats financeres, com ara els bancs i les cooperatives de crèdit, la creació i posada en pràctica de programes de prevenció de robatoris d’identitat per tal de detectar-los., mitigar i prevenir casos de robatori d’identitat que es poden produir quan un client obre nous comptes o accedeix als existents. Per exemple, els emissors de targetes de crèdit i dèbit han de prendre les mesures necessàries per validar qualsevol canvi a les adreces dels clients.
Diversos indicadors vermells inclouen la introducció de documents sospitosos o informació identificativa personal quan es tracta de comptes. La creació de comptes sospitosos o una altra activitat qüestionable en relació amb un compte cobert també pot activar banderes vermelles
Les polítiques posteriors introduïdes més endavant en virtut de la Llei Dodd-Frank van transferir moltes normatives i un requeriment d’estudi en curs de la Comissió Federal de Comerç, tal com va ser introduït per FACTA, a l’Oficina de Protecció Financera del Consumidor. La Comissió Federal del Comerç va estar autoritzada a estudiar la precisió dels informes de crèdit i els efectes dels problemes relacionats amb la Llei d’informació de crèdits justos. Fins i tot amb actes i modificacions més recents, la Comissió Federal del Comerç continua sent la responsable de supervisar les normes sobre les banderoles vermelles i l'eliminació de seguretat de dades, juntament amb la presa de decisions proporcionada per FACTA que pertany a certs concessionaris de vehicles de motor.