Empresa Lliure
Què és Free Enterprise?La lliure empresa, o mercat lliure, es refereix a una economia on el mercat determina preus, productes i serveis en lloc del govern. Les empreses i serveis estan lliures de control del govern. De forma alternativa, l’empresa lliure podria referir-se a un sistema legal o ideològic pel qual les activitats comercials es regulen principalment mitjançant mesures privades.
1:42Empresa Lliure
Lliure Empresa com a Dret i Economia
En principi i en la pràctica, els mercats lliures es defineixen mitjançant drets de propietat privada, contractes voluntaris i ofertes competitives de béns i serveis del mercat. Aquest marc contrasta amb la propietat pública de la propietat, l’activitat coercitiva i la distribució fixa o controlada de béns i serveis.
Als països occidentals, l’empresa lliure està associada al capitalisme de laissez-faire i al llibertarisme filosòfic. Tanmateix, l’empresa lliure es diferencia del capitalisme. El capitalisme fa referència a un mètode pel qual es produeixen i distribueixen recursos escassos. L’empresa lliure fa referència a un conjunt de normes legals relacionades amb la interacció comercial.
Una altra definició de l’empresa lliure és en termes d’economia i la va oferir l’economista Nobel Friedrich Hayek. Hayek va descriure aquests sistemes com "ordre espontani". El fet de Hayek era que la lliure empresa no està planificada ni regulada; més aviat, la planificació i regulació sorgeixen de la coordinació del coneixement descentralitzat entre innombrables especialistes, no buròcrates.
Compres per emportar
- L’empresa lliure fa referència a activitats empresarials que no estan regulades pel govern, però es defineixen per un conjunt de normes legals com ara drets de propietat, contractes i licitacions competitives.
- L'argument per a una empresa lliure es basa en la creença que la interferència del govern en els negocis i l'economia dificulta el creixement.
- Un sistema legal d’empreses lliures acostuma a donar lloc al capitalisme.
Els orígens de la lliure empresa
La primera referència intel·lectual escrita als sistemes d’empresa lliure podria haver sorgit a la Xina al segle IV o V aC, quan Laozi, o Lao-tzu, va argumentar que els governs dificultaven el creixement i la felicitat interferint amb els individus.
Els codis legals que s’assemblen als sistemes d’empresa lliure no van ser habituals fins molt després. La casa original dels mercats lliures contemporanis va ser Anglaterra entre els segles XVI i XVIII. Aquest creixement va coincidir i probablement va contribuir a la primera revolució industrial i al naixement del capitalisme modern. Al mateix temps, el codi legal anglès estava completament lliure d’obstacles al comerç internacional, aranzels, barreres d’entrada a la majoria de les indústries i limitacions dels contractes empresarials privats.
Els Estats Units també van utilitzar un enfocament jurídic de gran lliure mercat durant els segles XVIII i XIX. Tanmateix, als temps moderns, tant els Estats Units com el Regne Unit estan millor classificats com a economies mixtes. Països com Singapur, Hong Kong i Suïssa reflecteixen més els negocis lliures.
Exemple real
En absència d’una planificació central, un sistema jurídic d’empreses lliures tendeix a produir capitalisme tot i que és possible que es pugui produir un socialisme voluntari o, fins i tot, l’agrarianisme. En els sistemes econòmics capitalistes, com el dels Estats Units, els consumidors i productors determinen individualment quins béns i serveis han de produir i quins comprar. Els contractes es contracten voluntàriament i fins i tot es poden fer complir de forma privada; per exemple, per tribunals civils. L’oferta competitiva determina els preus de mercat.
El sistema econòmic lliure d’empreses dels Estats Units té cinc principis principals: la llibertat per als individus d’escollir empreses, el dret a la propietat privada, els beneficis com a incentiu, la competència i la sobirania dels consumidors.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.