Ràtio K

DEFINICIÓ de K-Ratio

La relació K examina la consistència de la rendibilitat del patrimoni net al llarg del temps. Les dades de la ràtio provenen d’un índex mensual de valor afegit (VAMI), que rastreja el progrés d’una inversió inicial de 1.000 dòlars en la seguretat que s’està analitzant. La relació K es calcula com: La relació K examina la consistència de la rendibilitat del patrimoni net al llarg del temps. La relació K es calcula com:

K - Ràtio = pendent de la línia de regressió LogVAMI * Arrel quadrada del nombre d’observacions per any

(Error estàndard de pendent * Nombre d’observacions)

Ràtio K de baixada

La relació K va ser desenvolupada pel comerciant de derivats i l’estadístic Lars Kestner com a manera d’afrontar una bretxa percebuda en com s’havien analitzat els rendiments. Com que els inversors s’espanten tant per rendibilitats com per coherència, Kestner va dissenyar la seva relació K per mesurar el risc i el rendiment, analitzant com es manté el temps de rendibilitat de la seguretat, la cartera o el gestor. Té en compte no només els rendiments, sinó l’ordre d’aquests rendiments per mesurar el risc. El càlcul consisteix a executar una regressió lineal en el retorn acumulat logarítmic d'una corba de l'Índex mensual amb valor afegit (VAMI). Els resultats de la regressió s'utilitzen després en la fórmula de la relació K. El pendent és el retorn, que hauria de ser positiu, mentre que l’error estàndard del talús representa el risc.

Què mostra la Ràtio K?

La ràtio mesura el retorn de la seguretat al llarg del temps i es considera que és una bona eina per mesurar el rendiment d’un patrimoni net perquè té en compte la tendència de rendibilitat, en lloc d’instant les instantànies puntuals. La relació K permet comparar els rendiments acumulats de diferents rendiments de renda variable (i de gestors de capital) amb el pas del temps. Es diferencia de la mesura Sharpe àmpliament utilitzada tenint en compte l’ordre en què es produeixen els rendiments. A la pràctica, la relació K està dissenyada per a ser vista en conjunt amb i a més d'altres mesures de rendiment.

A més del seu ús en l'anàlisi de les rendibilitats de les accions, categories d'estil i administradors de fons, també es poden calcular les relacions K per a bons. Les relacions K difereixen entre les classes d’actius (accions nacionals versus bons i accions de mercat emergent), dins de les classes d’actius (per exemple, gran capítol versàtil) i per període de temps.

El 2003, Kestner va introduir una versió modificada de la seva relació K original, que va canviar la fórmula del càlcul per incloure el nombre de punts de dades de retorn al denominador. Va introduir una nova modificació, que va afegir un càlcul d’arrel quadrada al numerador, el 2013.

Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.

Termes relacionats

Com funciona la desviació estàndard residual La desviació estàndard residual és un terme estadístic utilitzat per descriure la diferència en les desviacions estàndard dels valors observats enfront dels valors previstos, tal com es mostren els punts en una anàlisi de regressió. més El quadrat R El quadrat R és una mesura estadística que representa la proporció de la variància d'una variable dependent que s'explica per una variable independent. més Funcionament de la regressió lineal múltiple La regressió lineal múltiple (MLR) és una tècnica estadística que utilitza diverses variables explicatives per predir el resultat d’una variable de resposta. més Comprensió de les relacions lineals Una relació lineal (o associació lineal) és un terme estadístic utilitzat per descriure la relació directament proporcional entre una variable i una constant. més Funcionament de l'anàlisi de la variància (ANOVA) L'anàlisi de la variància (ANOVA) és una eina d'anàlisi estadística que separa la variabilitat total que es troba dins d'una conjunt de dades en dos components: factors aleatoris i sistemàtics. més Desviació estàndard Definició La desviació estàndard és una estadística que mesura la dispersió d’un conjunt de dades en relació amb la seva mitjana i es calcula com l’arrel quadrada de la variància. Es calcula com l’arrel quadrada de la variància determinant la variació entre cada punt de dades respecte a la mitjana. més Enllaços de socis