Fiscalitat sense representació Definició
Què és la fiscalitat sense representació?La imposició sense representació és l’acte de tributar per una autoritat sense el benefici d’haver representats elegits. El terme va passar a formar part d’un eslògan anti-britànic quan les 13 colònies originals nord-americanes pretenien revoltar-se contra l’Imperi Britànic.
0:56Fiscalitat sense representació
FALCIÓ DE BAIXOS Fiscalitat sense representació
La fiscalitat sense representació es produeix quan una autoritat fiscal, com el govern, imposa impostos als seus ciutadans i altres entitats, però no els proporciona veu política mitjançant representants elegits.
Aquesta va ser una de les causes principals de la Revolució Americana. Els que vivien a les colònies creien que, si pagaven impostos, haurien de tenir una representació adequada –i per tant, una veu política– al Parlament britànic. I encara passa en alguns llocs avui en dia.
Història de la fiscalitat sense representació als EUA
Per recuperar les pèrdues, Gran Bretanya va incorporar-se a la defensa de les seves colònies durant la Guerra dels Set Anys d'Anglaterra (1756-1763), el Parlament va començar a imposar directament els colons. Un dels impostos, la Llei del segell de 1765, requeria posar un segell de renda gravat a documents impresos utilitzats o creats a les colònies. Els violadors de la Llei de segells van ser jutjats en tribunals de vicealmirallat que operaven sense jurat.
Acta de Revolta contra el Segell
Els colons creien que l'impost era il·legal perquè no tenien representació parlamentària i se'ls va negar el dret a un judici per part del jurat. El 9 d'octubre de 1765, 27 delegats de nou de les 13 colònies es van reunir a la Sala Federal de la ciutat de Nova York per crear un congrés amb actes de segells. William Samuel Johnson de Connecticut, John Dickinson de Pennsilvània, John Rutledge de Carolina del Sud i altres polítics destacats es van reunir durant 18 dies. Els delegats van aprovar la Declaració de drets i greuges, manifestant la posició conjunta dels delegats per a la lectura dels altres colons.
Les resolucions tres, quatre i cinc van aclarir la fidelitat dels delegats a la corona, posant èmfasi en la fiscalitat sense representació. Una resolució posterior va disputar els tribunals d'almiralitat que conduïssin judicis sense jurats, citant una violació dels drets dels anglesos. El Congrés va redactar tres peticions per al rei, la Casa dels Lords i la Cambra dels Comuns. Tot i que inicialment ignorats, els boicots a les importacions britàniques i una altra pressió financera dels colons van provocar la derogació de la Llei de segells el març de 1766.
A causa dels anys de tensions creixents sobre les lleis injustes i la fiscalitat, juntament amb la violència de les tropes britàniques per incompliment, la Revolució americana va començar el 15 d'abril de 1775, amb batalles a Lexington i Concòrdia.
El 7 de juny de 1776, Richard Henry Lee va introduir una resolució al Congrés declarant les 13 colònies lliures del domini britànic. Benjamin Franklin, John Adams i Thomas Jefferson eren els representants escollits per pronunciar la resolució.
La primera part va ser una simple declaració d’intencions, incloent frases sobre què tots els homes es creaven iguals i tenien drets irrenunciables a la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat. A la segona secció es van enumerar els greuges dels colons, inclosos els intents del rei Jordi de crear tirania i per què els colons buscaven la independència. El paràgraf final va dissoldre els lligams dels colons amb Gran Bretanya.
Després del debat del Congrés, els colons van aprovar la Declaració d’Independència el 4 de juliol de 1776, que va ser signada pel president del Congrés, John Hancock.
Fiscalitat sense representació en temps moderns
La frase "imposició sense representació" s'utilitza habitualment a Washington, DC, com a part d'una campanya per conscienciar que els residents del districte encara han de pagar impostos federals malgrat la manca de representació al Congrés. El departament de vehicles de motor del districte va afegir la frase a les matrícules l'any 2000, que encara avui es mostra de manera destacada.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.