No hi ha cap cosa com un dinar gratuït (TANSTAAFL)
"No existeix un dinar gratuït" (TANSTAAFL), també conegut com "no existeix un dinar gratuït" (TINSTAAFL), és una expressió que descriu el cost de la presa de decisions i el consum. L’expressió transmet la idea que les coses que apareixen lliures sempre tenen un cost o que res a la vida és realment gratuït.
Com funciona TANSTAAFL
El concepte TANSTAAFL és important tenir en compte a l’hora de prendre diversos tipus de decisions, ja siguin financeres o d’estil de vida. El concepte pot ajudar els consumidors a prendre decisions més prudents considerant tots els costos i externalitats indirectes i directes.
En economia, TANSTAAFL descriu el concepte de costos d’oportunitat, que afirma que per a cada elecció que es faci, hi ha una alternativa no escollida. La presa de decisions requereix compensacions i suposa que a la societat no hi ha cap oferta gratuïta real. Per exemple, els productes i serveis dotats (gratuïts) a persones físiques són pagats per algú altre. Fins i tot quan no hi ha ningú per assumir els costos directes, la societat és l’encarregada.
[Important: fins i tot els productes i serveis donats a persones de forma gratuïta no són realment gratuïts; una empresa o individu paga finalment el cost.]
Comprensió de TANSTAAFL
Es creu que el concepte de TANSTAAFL es va originar en salons nord-americans del segle XIX on els clients rebien dinars gratuïts amb la compra de begudes. Des de l’estructura bàsica de l’oferta, és evident que hi ha una T associada al dinar gratuït: la compra d’una beguda.
Tot i així, hi ha despeses posteriors derivades del consum del dinar gratuït. Atès que els dinars eren rics en sal, els clients havien desitjat comprar més begudes. De manera que els salons ofereixen propòsits dinars gratuïts amb l'esperança que generarien ingressos suficients en begudes addicionals per compensar el cost del dinar. La proposta d’un bé o servei gratuït amb la compra d’un altre bé o servei és una tàctica oximònica que moltes empreses encara fan servir per atraure els clients.
Exemple de TANSTAAFL
TANSTAAFL ha estat referenciada moltes vegades històricament en diversos contextos diferents. Per exemple, el 1933, l'exalcalde de la ciutat de Nova York Fiorello H. La Guardia va utilitzar la frase italiana " È finita la cuccagna!" ( Traduint- se a "no més dinar gratuït") en la seva campanya contra el crim i la corrupció. Les referències populars a la frase també es poden trobar a la lluna de Robert Heinlein "La lluna és una maltractadora" i també al llibre de Milton Friedman "No hi ha cap cosa com un dinar gratuït."
TANSTAAFL, entre diferents disciplines (economia, finances, estadístiques, etc.), té diferents connotacions. Per exemple, en ciència es refereix a la teoria que l’univers és un sistema tancat. La idea és que una font d'alguna cosa (per exemple, la matèria) provingui d'un recurs que s'esgotarà. El cost del subministrament de matèria és l’esgotament de la seva font.
En els esports, TANSTAAFL es va utilitzar per descriure els costos de salut associats a ser excel·lent en un esport, com ara "sense dolor, ni guany". Malgrat els diferents significats, el factor comú és el cost.
Consideracions especials
Per a inversions, TANSTAAFL ajuda a explicar el risc. Les factures del tresor (factura T), notes i bons ofereixen una rendibilitat gairebé sense risc; Tanmateix, el cost d’oportunitat d’invertir en un d’aquests instruments és l’oportunitat prèvia d’invertir en una inversió alternativa més arriscada.
A mesura que un inversor avança més en l’espectre de risc, la frase TANSTAAFL es fa encara més rellevant, ja que els inversors proporcionen capital amb esperances d’obtenir guanys més grans del que els títols amb menys risc de rendiment; Tanmateix, aquesta elecció assumeix el cost que es podrien assolir les perspectives de creixement i es podria perdre la inversió.
Compres per emportar
- "No existeix un dinar gratuït" (TANSTAAFL) és una frase que descriu el cost de la presa de decisions i el consum.
- TANSTAAFL suggereix que els articles o serveis que semblen gratuïts sempre tenen un cost per a algú, encara que no sigui la persona que rep la prestació.
- En invertir, comprar les factures del Tresor és un exemple de algú que pensa que estan rebent molt bé per a molt poc. Però la compensació de compra de Tresoreria no s'està invertint en valors de més alt risc i amb més recompensa.