Congelació del compte
La congelació del compte és una acció feta per un banc o corretatge que impedeix que hi hagi cap transacció al compte. Normalment, totes les transaccions obertes seran cancel·lades i els xecs presentats en un compte congelat no seran realitzats.
El propietari del compte o un tercer poden iniciar també la congelació del compte. Molts bancs i proveïdors de targetes de crèdit ofereixen ara diverses opcions bancàries en línia i mòbils, incloent la possibilitat de congelar un compte amb el clic del botó. En cas de perdre o robar una targeta, un titular de la targeta pot “congelar” ràpidament el compte sense contactar directament ni visitar ubicacions del servei al client de manera personalitzada. Els serveis bancaris mòbils i a demanda són cada cop més populars entre els clients interessats en l’autoservei i les funcions cibersegòries millorades.
Una congelació del compte més comunament pot ser coneguda com "congelació d'un compte", com es pot dir en una conversa general.
Trencament de la congelació del compte
Un govern o autoritat reguladora pot congelar un compte a causa d’una activitat sospitosa, sospita d’activitat criminal, accions civils o fiances presentades contra el compte. A més, es pot congelar un compte bancari o de corretatge quan el titular del compte mor. Un cop presentada la documentació adequada, s’obrirà un nou compte a nom del beneficiari amb accés als actius.
Les empreses multinacionals corren el risc que els comptes d'inversió directa estrangera estiguin congelats o més específicament "bloquejats" en el llenguatge de les finances internacionals. En moments de molèsties polítiques, els governs nacionals poden "bloquejar" les entitats estrangeres de retirar els seus actius. Com a forma de risc de transferència, els governs nacionals podrien utilitzar aquestes tàctiques discriminatòries quan els bancs centrals estiguin mancant de divises, per exemple.
Cap conjunt universal de normes o pràctiques no pot descriure les moltes raons per les quals es pot congelar un compte. Sovint es tracta del tipus de compte (o finalitat), de les regulacions locals i nacionals, o de les sancions polítiques i econòmiques desfavorables.