Defugiment definit
La desgràcia és el reemborsament dels guanys mal obtinguts que els tribunals imposen als infractors. Els fons que es van rebre a través de transaccions comercials il·legals o no ètiques es rebutgen, o es retornaran, amb interès als afectats per l'acció. El desgoblament és una acció civil remei, més que una acció civil punitiva.
Trencar el desgast
Els individus o empreses que incompleixen les regulacions de la Comissió de Valors i Valors (SEC) solen obligar-se a pagar tant les penalitzacions de diners civils com el desgast. Els ingressos procedents de la negociació privilegiada, la malversació o les accions il·legals de la Llei de pràctiques de corrupció estrangera (FCPA) estan subjectes a un desgavell. Al juny de 2017, una sentència unànime de la Cort Suprema dels Estats Units en el cas de Kokesh v. SEC va aclarir que el desgast és una pena que està sotmesa a un estatut de limitacions de cinc anys.
Tot i això, els pagaments de desgràcia no només s’exigeixen als que incompleixen la normativa de valors. Qualsevol persona que es beneficiï d'activitats il·legals o no ètiques pot ser exigida civilment per desgranar els seus beneficis. El 2010, Lloyd Blankfein, director general de Goldman Sachs, es va posar en una façana agressiva per evitar una demanda presentada per la SEC pel paper del seu banc en vendre un instrument financer complex vinculat a hipoteques subprime a inversors. Es va al·legar que Goldman Sachs va retenir divulgacions rellevants sobre la naturalesa de l'instrument financer (conegut com Abacus 2007-AC1) que van empènyer als seus clients desconcertats. Potser en adonar-se que el seu banc perdria en la demanda, Blankfein va decidir resoldre's amb la SEC, pagant un rècord de 550 milions de dòlars en desgorg i penalitzacions.
Després de la crisi financera, molts van buscar desgords addicionals per part d’entitats financeres íntimament implicades en la creació de la crisi i dels consellers delegats, directors i altres executius que els encapçalaven. Tanmateix, a aquests individus, al final, se'ls va permetre "privatitzar" els seus beneficis i "socialitzar" (és a dir, deixar-se passar pels contribuents) les pèrdues de les institucions. Amb els amics de llocs alts, Blankfein, Jamie Dimon, John Thain, John Mack, Ken Lewis, Vikram Pandit i una erupció d’altres van poder patinar amb els seus bons de milions de dòlars.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.