Teoria de les expectatives
La teoria de les expectatives intenta predir quins seran els tipus d’interès a curt termini en funció del tipus d’interès a llarg termini actuals. La teoria suggereix que un inversor guanya la mateixa quantitat d’interès invertint en dues inversions d’obligacions consecutives d’un any enfront d’invertir en un bon de dos anys en l’actualitat. La teoria també es coneix com la "teoria de les expectatives imparcials".
1:07Teoria de les expectatives
Comprensió de la teoria de les expectatives
La teoria de les expectatives pretén ajudar els inversors a prendre decisions basant-se en una previsió de tipus d'interès futurs. La teoria utilitza taxes a llarg termini, normalment de bons governamentals, per predir la taxa dels bons a curt termini. En teoria, es poden utilitzar taxes a llarg termini per indicar on es cotitzaran les taxes dels bons a curt termini en el futur.
Exemple de teoria de càlcul d’expectatives
Diguem que el mercat d’obligacions actual proporciona als inversors una obligació de dos anys que paga una taxa d’interès del 20% mentre que una obligació d’un any paga un tipus d’interès del 18%. La teoria de les expectatives es pot utilitzar per predir el tipus d’interès d’un futur bon d’any d’un any.
- El primer pas del càlcul és afegir-ne un al tipus d'interès dels bons a dos anys. El resultat és 1, 2.
- El següent pas és quadrar el resultat o (1, 2 * 1, 2 = 1, 44).
- Dividiu el resultat pel tipus d'interès actual d'un any i afegiu-ne un ((1, 44 / 1, 18) +1 = 1, 22).
- Per calcular el tipus d'interès obligatori d'un any per a l'any següent, resteu-ne un del resultat o (1, 22 -1 = 0, 22 o 22%).
En aquest exemple, l’inversor està guanyant una rendibilitat equivalent al tipus d’interès actual d’un bono de dos anys. Si l’inversor opta per invertir en una obligació d’un any al 18%, el rendiment de la fiança de l’obligació de l’any següent hauria d’augmentar fins al 22% perquè aquesta inversió sigui avantatjosa.
- La teoria de les expectatives intenta predir quins seran els tipus d’interès a curt termini en funció del tipus d’interès a llarg termini actuals
- La teoria suggereix que un inversor guanya la mateixa quantitat d’interès invertint en dues inversions d’obligacions consecutives d’un any enfront d’invertir en un bon de dos anys en l’actualitat
- En teoria, es poden utilitzar taxes a llarg termini per indicar on es cotitzaran les taxes dels bons a curt termini en el futur
La teoria de les expectatives pretén ajudar els inversors a prendre decisions mitjançant tarifes a llarg termini, normalment de bons governamentals, per preveure la taxa dels bons a curt termini.
Desavantatges de la teoria de les expectatives
Els inversors haurien de ser conscients que la teoria de les expectatives no sempre és una eina fiable. Un problema comú a l’hora d’utilitzar la teoria de les expectatives és que de vegades sobrevalora les taxes futures a curt termini, cosa que facilita que els inversors acabin amb una predicció inexacta de la corba de rendiments dels bons.
Una altra limitació de la teoria és que molts factors afecten els rendiments de les obligacions a curt i llarg termini. La Reserva Federal ajusta els tipus d'interès a l'alça o a la baixa, cosa que afecta els rendiments dels bons, inclosos els bons a curt termini. No obstant això, pot ser que els rendiments a llarg termini no tinguin tanta incidència perquè molts altres factors afecten els rendiments a llarg termini, incloses les inflacions i les expectatives de creixement econòmic. Com a resultat, la teoria de les expectatives no té en compte les forces externes i els factors macroeconòmics fonamentals que impulsen els tipus d’interès i, finalment, els rendiments dels bons.
Teoria de les expectatives versus la teoria dels hàbitats preferits
La teoria de l’hàbitat preferit fa un pas més llunyà la teoria de les expectatives. La teoria estableix que els inversors prefereixen els bons a curt termini que els bons a llarg termini, tret que aquests últims paguin una prima de risc. És a dir, si els inversors mantindran un vincle a llarg termini, volen ser compensats amb un rendiment més elevat per justificar el risc de mantenir la inversió fins al venciment.
La teoria de l’hàbitat preferida pot ajudar a explicar, en part, per què els bons a llarg termini paguen normalment una taxa d’interès superior a dos bons a curt termini que, quan s’ajunten junts, donen lloc a la mateixa maduresa.
Quan es compara la teoria de l'hàbitat preferit amb la teoria de les expectatives, la diferència és que el primer suposa que els inversors es preocupen tant per la maduresa com pel rendiment, mentre que la teoria de les expectatives suposa que els inversors només es preocupen pel rendiment.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.