Crèdit solt
El crèdit fluix és la pràctica de facilitar el crèdit, ja sigui mitjançant criteris de préstecs relaxats o baixant els tipus d’interès dels préstecs. El crèdit solt es refereix sovint a la política monetària de la banca central i si es vol ampliar l'oferta de diners (crèdit fluix) o contractar-la (crèdit ajustat).
Els entorns de crèdit fluix també es poden anomenar "política monetària acomodable" o "política monetària fluixa".
DESCOMPANYAR DESCÀRREGATS
Els mercats nord-americans es van considerar un entorn de crèdit fluix entre 2001 i 2006, ja que la Reserva Federal va baixar la taxa de fons de la Fed i els tipus d’interès van assolir els nivells més baixos en més de 30 anys. El 2008, durant la crisi econòmica, la Fed va rebaixar el tipus de referència fins al 0, 25% i es va mantenir a aquest ritme fins al desembre de 2015, quan la Fed va elevar la taxa fins al 0, 5%. Els períodes de crèdit fluix, entre el 2001 i el 2006 i després des del 2008 fins ara, van permetre que l’economia s’expandís, ja que més persones van poder prendre préstecs. Això també va comportar un augment de la inversió en actius i de la despesa en béns i serveis. En la seva última actuació al març, la Fed va elevar la taxa de fons federats un quart fins a l'1, 75%.
Els bancs centrals es diferencien dels mecanismes que tenen a l’abast per crear entorns de crèdit fluix o estret. La majoria té una taxa d’endeutament central (com ara la taxa de fons de la Fed o la taxa de descompte) que afecta primer els grans bancs i els prestataris; al seu torn, passen els canvis de tarifa als seus clients. Els canvis eventualment es redueixen cap al consumidor individual a través dels tipus d’interès de la targeta de crèdit, les taxes de préstecs hipotecaris i les taxes d’inversions bàsiques com els fons del mercat monetari i els certificats de dipòsit (CD).
Facilitat quantitativa i crèdit solt
Durant la crisi financera iniciada el 2008, la Fed va iniciar un alleujament quantitatiu (QE), un altre mecanisme de política monetària per alliberar el crèdit i augmentar l'oferta de diners. Amb un alleujament quantitatiu, un banc central compra títols públics o altres valors del mercat per baixar els tipus d’interès i augmentar l’oferta de diners. S'utilitza per estimular l'economia, permetent a les empreses prestar diners a un ritme atractiu. Es considera un alleujament quantitatiu quan els tipus d’interès a curt termini són o propers a zero i no implica la impressió de nous bitllets. La Fed va realitzar un esforç de QE ambiciós quan va afegir gairebé 2 trilions de dòlars al subministrament de diners i va duplicar el deute del seu balanç en 2 trilions de dòlars fins a gairebé 4, 5 bilions de dòlars de 2008 a 2014.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.