Política d’estabilització
La política d’estabilització és una estratègia promoguda per un govern o el seu banc central que té l’objectiu de mantenir un nivell saludable de creixement econòmic i uns canvis mínims de preus. Mantenir una política d’estabilització requereix controlar el cicle empresarial i ajustar els tipus d’interès de referència segons sigui necessari per controlar els canvis bruscos de la demanda.
En el llenguatge de les novetats empresarials, una política d’estabilització està dissenyada per evitar que l’economia excedeixi de “sobreescalfament” o “alentiment”.
Comprensió de la política d’estabilització
Un estudi de la Institució Brookings assenyala que l’economia nord-americana ha estat en una recessió aproximadament un de cada set mesos des del final de la Segona Guerra Mundial. Aquest cicle es considera inevitable, però la política d’estabilització pretén suavitzar el cop i evitar l’atur generalitzat.
Una política d’estabilització pretén limitar els canvis erràtics en la producció total de l’economia, mesurada pel producte interior brut (PIB) del país, així com controlar les pujades d’inflació o la deflació. L’estabilització d’aquests factors condueix generalment a nivells d’ocupació saludables.
Compres per emportar
- La política d’estabilització pretén mantenir una economia a la quilla uniforme augmentant o disminuint els tipus d’interès segons sigui necessari.
- Es augmenten les taxes d'interès per descoratjar l'endeutament a gastar i es redueix per augmentar l'endeutament per gastar.
- El resultat previst és una economia que es veu afectada pels efectes de la oscil·lació de la demanda.
El terme política d’estabilització també s’utilitza per descriure l’acció del govern en resposta a una crisi econòmica o xoc, com ara un error de deute sobirà o un xoc de borses. Les respostes poden incloure accions d’emergència i legislació de reforma.
Les arrels de la política d’estabilització
L'economista pioner John Maynard Keynes va assenyalar que una economia creix i es contrau de forma cíclica. Quan la gent no té mitjans per comprar els productes o serveis que s’estan produint, els preus es redueixen per atraure els clients. A mesura que els preus baixen, algunes empreses experimenten pèrdues importants. Les fallides de les empreses augmenten i les pèrdues laborals augmenten. Això redueix encara més el poder de compra al mercat de consum. Els preus només poden tornar a baixar.
Als Estats Units, la Reserva Federal té la tasca d’augmentar o rebaixar els tipus d’interès per tal de mantenir la demanda de béns i serveis a la quilla uniforme.
Per aturar el cicle, va argumentar Keynes, es requereixen canvis en la política fiscal com ara la manipulació de la demanda agregada. En teoria keynesiana, s’estimula la demanda per contrarestar els nivells elevats d’atur i se suprimeix per contrarestar la inflació creixent. L’eina principal disponible per augmentar o disminuir la demanda és rebaixar o augmentar els tipus d’interès per l’endeutament.
La majoria de les economies modernes utilitzen polítiques d’estabilització, amb gran part de la feina que fan les autoritats de les banques centrals com ara el Federal Reserve Board dels Estats Units. La política d’estabilització s’aprecia en gran mesura amb els índexs moderats, però positius, de creixement del PIB vist als Estats Units des del començament dels anys vuitanta.
El futur de la política d’estabilització
Molts economistes creuen ara que mantenir un ritme constant de creixement econòmic i mantenir els preus estables són essencials per a la prosperitat a llarg termini, sobretot quan les economies es tornen més complexes i avançades.
L’extrema volatilitat en qualsevol d’aquestes variables pot comportar conseqüències imprevistes per a l’àmplia economia.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.