Taxa d’inactivitat
Un cànon d’inactivitat és una suma que es cobra als inversors que no han exercit cap activitat de compra o venda als seus comptes de corretatge durant un temps especificat per la corredoria.
Taxa d’inactivitat de la reducció
Un cànon d’inactivitat també és una quantitat a càrrec dels titulars de la targeta de crèdit que no hagin realitzat cap compra en un període de temps especificat per l’empresa de targetes de crèdit. Tot i això, a causa de la Llei de responsabilitat, responsabilitat i divulgació de la targeta de crèdit del 2009, els emissors de targetes de crèdit ja no poden cobrar als consumidors per no utilitzar les seves targetes de crèdit. Les tarifes d’inactivitat encara s’apliquen a alguns certificats de regal electrònics no utilitzats o inactius, targetes de regal i targetes de prepagament d’ús general.
Això no és cert per als inversors. Una de les maneres en què les corretgeres guarden diners és de les comissions sobre operacions. Quan un client realitza operacions poc freqüents, el corretatge no fa diners amb aquest client. La taxa de corretatge pot llavors intentar compensar la falta de comissions cobrant comissions d’inactivitat. Els inversors més petits i passius que realitzen un nombre reduït de comerços són els més desvalguts per les comissions d’inactivitat.
De la mateixa manera, les empreses de targetes de crèdit reben un petit percentatge de la venda cada vegada que un client utilitza una targeta de crèdit per realitzar una compra. Quan un client deixa d’utilitzar la targeta de crèdit, l’empresa de targetes de crèdit deixa de rebre aquests ingressos i solia cobrar una taxa d’inactivitat com a manera de guanyar diners d’un client que no generava cap ingrés per a l’empresa d’una altra manera.
Taxa d’inactivitat i Llei de responsabilitat, responsabilitat i divulgació de la targeta de crèdit de 2009
Fins que no passés l’acte de la targeta de crèdit del 2009, els emissors de targetes de crèdit podrien cobrar als consumidors per no utilitzar les seves targetes de crèdit. Quan aquestes tarifes de vigència eren vigents, els titulars de la targeta havien d’assegurar-se d’utilitzar periòdicament les seves targetes per evitar que s’imputin. Diferents emissors van tenir terminis diferents per considerar un compte inactiu i valorar la taxa. Durant aquest període, la millor manera d’evitar una taxa d’inactivitat seria tancar el compte de la targeta no utilitzada. Tot i això, això suposava un problema per als consumidors que volien tenir una targeta de crèdit per a emergències. També va ser problemàtic per als consumidors que no volien tancar un compte de saldo zero perquè reduir el seu crèdit disponible total augmentaria el seu percentatge d’utilització de crèdits, possiblement resultaria en una puntuació de crèdit més baixa.
La Llei sobre la targeta de crèdit ha fet il·legals les tarifes per dormir, però encara es pot cobrar als consumidors si no hi ha hagut activitat per compte durant 12 mesos. L’emissor ha de revelar l’existència, la freqüència i l’import d’aquests honoraris de manera evident abans de l’emissió de la targeta i no els ha de cobrar més d’una vegada al mes.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.