Last In, First Out (LIFO)
Last in, first out (LIFO) és un mètode utilitzat per comptabilitzar l’inventari que registra els articles produïts més recentment com a primers venuts. En virtut de LIFO, el cost dels productes més recents adquirits (o produïts) són els primers que es despesen com a cost de les mercaderies venudes (COGS), la qual cosa significa que el menor cost dels productes antics es reportarà com a inventari.
Dos mètodes alternatius de cost de l’inventari inclouen primer, primer, fora (FIFO), on es registren els articles d’inventari més antics com a venuts primer, i el mètode de cost mitjà, que té la mitjana ponderada de totes les unitats disponibles a la venda durant el període comptable i després utilitza aquest cost mitjà per determinar el COGS i l’inventari final.
Compres per emportar
- LIFO és un mètode utilitzat per comptabilitzar l'inventari.
- Segons LIFO, els costos dels productes més recents adquirits (o produïts) són els primers que es paguen.
- LIFO s’utilitza només als Estats Units i es regeix pels principis de comptabilitat generalment acceptats (GAAP).
Comprensió de darrera entrada, primer sortida (LIFO)
Finalment, el primer sortida (LIFO) només s’utilitza als Estats Units on es poden utilitzar els tres mètodes de cost d’inventari sota els principis de comptabilitat generalment acceptats (GAAP) perquè els estàndards internacionals d’informació financera prohibeixen l’ús del mètode LIFO. Les empreses que utilitzen les valoracions d’inventaris LIFO són normalment aquelles amb inventaris relativament grans, com ara minoristes o concessionaris d’automòbils, que poden aprofitar els impostos més baixos (quan augmenten els preus) i els fluxos de caixa més alts. Tanmateix, moltes empreses nord-americanes prefereixen fer servir FIFO, perquè si una empresa utilitza la valoració LIFO quan fa impostos, també ha d’utilitzar LIFO quan reporti resultats financers als accionistes, cosa que redueix els ingressos nets i, en definitiva, els guanys per acció.
LIFO, inflació i ingressos nets
Quan hi ha inflació zero, els tres mètodes de cost d’inventari produeixen el mateix resultat. Però si la inflació és alta, l’elecció del mètode comptable pot afectar de forma espectacular els índexs de valoració. FIFO, LIFO i el cost mitjà tenen un impacte diferent:
- FIFO proporciona una millor indicació del valor de l’inventari final (al balanç), però també augmenta el benefici net perquè l’inventari que pot tenir diversos anys s’utilitza per valorar COGS. L’augment del benefici net sona bé, però pot augmentar els impostos que ha de pagar una empresa.
- LIFO no és un bon indicador de finalització del valor de l’inventari, perquè pot subratllar el valor de l’inventari. LIFO dóna com a resultat ingressos nets (i impostos) més baixos, ja que el COGS és més elevat. Tanmateix, hi ha menys baixes d’inventaris en règim de LIFO durant la inflació.
- El cost mitjà produeix resultats que se situen entre el FIFO i el LIFO.
Si els preus disminueixen, és cert el contrari de l'anterior.
Exemple pràctic: LIFO vs. FIFO
Suposem que l’empresa A té 10 ginys. Els cinc primers ginys van costar 100 dòlars cadascun i van arribar fa dos dies. Els cinc últims ginys van costar 200 dòlars cadascun i van arribar fa un dia. Basat en el mètode LIFO de gestió d’inventaris, els darrers widgets són els primers que es venen. Es venen set ginys, però quant pot gravar el comptador com a cost?
Cada widget té el mateix preu de venda, de manera que els ingressos són els mateixos, però el cost dels widgets es basa en el mètode d'inventari seleccionat. Basat en el mètode LIFO, l’últim inventari en és el primer inventari venut. Això significa que els ginys que costen 200 dòlars venuts primer. A continuació, la companyia va vendre dos widgets més de 100 dòlars. En total, el cost dels ginys segons el mètode LIFO és de 1.200 dòlars, o cinc a 200 dòlars i dos a 100 dòlars. En canvi, utilitzant FIFO, els ginys de 100 dòlars es venen primer, seguits dels ginys de 200 dòlars. Per tant, el cost dels ginys venuts es registrarà a 900 dòlars, o cinc a 100 dòlars i dos a 200 dòlars.
És per això que en els períodes d’augment de preus, LIFO crea costos més elevats i redueix els ingressos nets, cosa que també redueix els ingressos imposables. Així mateix, en els períodes de caiguda de preus, LIFO crea menors costos i augmenta els ingressos nets, cosa que també augmenta els ingressos imposables.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.