Economia de Corea del Nord i Corea del Sud: quina diferència hi ha?

Tot i que potser van compartir una frontera i van ser unides, hi ha una gran diferència entre les economies de Corea del Nord i de Corea del Sud. Corea del Nord opera sota una economia de comandament, mentre que la seva veïna al sud és una economia mixta, combinant els principis de lliure mercat amb la planificació central del govern.

L'expresident nord-americà, Bill Clinton, va descriure la zona demilitaritzada de Corea (DMZ) com "el lloc més espantós de la Terra". La DMZ és una franja de quatre quilòmetres que talla la península coreana gairebé a la meitat que corre al llarg del 38è paral·lel. És la divisió més destacada entre Corea del Nord i Corea del Sud que existia des que un armistici va posar fi a la guerra de Corea el 1953. Ara, més de 65 anys després, la República Popular Democràtica de Corea (RDPK) —el nom oficial del Nord Corea, i la República Democràtica de Corea (Corea del Sud), s'han separat tant que és difícil creure que abans fossin un país.

Economia nord-coreana

Corea del Nord és un país comunista dirigit per la política de la dinastia. És una de les economies més aïllades del món actual. Sovint etiquetada com a economia dictatorial no reformada, funciona sota un estret control de l'economia o planificada.

Sota una economia de comandament, el lideratge de Corea del Nord controla tots els aspectes de la producció, el govern prenent decisions sobre el seu desenvolupament econòmic. Aquestes economies solen tenir grans excedents i escassetats, ja que els que prenen decisions econòmiques no necessàriament coneixen bé les necessitats de la població general.

Les doctrines nord-coreanes del juche (autosuficiència) i el songun (militar-primer) han creat una atmosfera repressiva a l'estat. És difícil trobar recursos per a inversions, consum i creixement econòmic, ja que el país es concentra en finançar els seus programes nuclears i militars.

La nació situa la seva ambició nuclear pel desenvolupament econòmic i també s'ha enfrontat a sancions dels Estats Units i de la Unió Europea. L’estat rep ajuda i assistència d’organismes internacionals com les Nacions Unides, juntament amb un grapat de països. L'economia nord-coreana es basa profundament en la seva aliada Xina continental per a suport econòmic i diplomàtic. Aquesta dependència fa impossible la política nord-coreana del juche .

El creixement econòmic del país ha estat fràgil excepte durant una breu fase dels anys seixanta. Corea del Nord va afrontar el seu pitjor malson en la dècada de 1990, ja que la regió va ser afectada per una sèrie de desastres naturals que van mantenir negatiu el seu creixement econòmic durant una dècada. A poc a poc, a mesura que s’alçava l’aliança econòmica Sino-DPRK, la nació va començar a desenvolupar Zones Econòmiques Especials (SEZ) per promoure la inversió a la regió.

Malgrat els passos per modernitzar l’economia sota el lideratge de Kim Jong-un, el país encara té algun camí per recórrer. El 2016, el país va intentar impulsar el creixement augmentant els projectes de producció i construcció. Però, a causa del control que el govern té sobre l'economia, és poc probable que el país pugui assolir els seus objectius de creixement.

A més, les dades econòmiques difoses per Corea del Nord no són fiables, ja que sovint se l’acusa al país d’inflar les seves dades, i la majoria que hi ha disponibles sovint és obsoleta. Les dades més recents sobre el producte interior brut (PIB) de Corea del Nord són estimacions del 2015, segons el CIA Factbook, que va suposar un import de 40 mil milions de dòlars.

Tanmateix, si bé Corea del Nord pot no avançar econòmicament, disposa de molts recursos naturals inexplorats, estimats per un valor de bilions de dòlars. Aquesta és una de les raons per les quals països com Xina i Rússia s’entusiasmen a invertir a Corea del Nord.

Economia de Corea del Sud

El "miracle del riu Han", com s'anomena popularment el creixement econòmic de Corea del Sud, ha transformat una nació que abans va ser atropellada pel caos polític i la pobresa en una economia de "trilions de dòlars". La seva economia es caracteritza per ser una economia mixta, amb una combinació de llibertat privada i planificació central per part del govern.

Corea del Sud va passar a formar part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el 1996, que va marcar el seu desenvolupament com a país ric i industrialitzat. El 2004 es va incorporar al club d'elit de les economies de bilions de dòlars i actualment és la onzena economia més gran del món en termes de PIB.

Hi ha hagut un nou sentit de la confiança dels consumidors al país, degut en part a l’elecció del president Moon Jae-in el 2017. Va introduir esforços per augmentar els salaris i les despeses del govern, provocant un augment de les exportacions.

L'economia de Corea del Sud ha superat moltes vegades la de la seva veïna al nord. El PIB de Corea del Nord es va estimar a 40 milions de dòlars el 2015, mentre que el de Corea del Sud va ser d’1, 92 bilions de dòlars el mateix període. El PIB per càpita de Corea del Sud el 2015 va ser de 37.600 dòlars, mentre que el de Corea del Nord va ser de 1.700 dòlars. El volum de comerç de Corea del Sud va ser d'un gegantí 1, 07 bilions de dòlars el 2013. En comparació, Corea del Nord va registrar una quantitat relativament minsa de 7.3 bilions de dòlars. Totes les xifres són del Cbook Factbook.

Si bé Corea del Nord té un dèficit comercial enorme, les exportacions (béns i serveis) tenen un paper important en la història de creixement de Corea del Sud.

Segons dades del Banc Mundial, les exportacions de béns i serveis van representar el 43, 09 per cent del PIB el 2017. El Banc Mundial no tenia dades de Corea del Nord per al mateix període. L’aportació sectorial al PIB el 2017 per l’agricultura, la indústria i els serveis es va estimar en el 22, 5 per cent, el 47, 6 per cent i el 29, 9 per cent, respectivament a Corea del Nord i el 2, 2 per cent, el 39, 3 per cent i el 58, 3 per cent a Corea del Sud, segons la CIA Factbook.

Algunes marques sud-coreanes conegudes són Samsung Electronics, HK Hynix, Samsung Life Insurance, LG Chem, Hyundai Mobis, Kia Motors, POSCO, Hyundai Heavy Industries, Shinham Financial Group i Hyundai Motors.

S’espera que el creixement del país s’alenteixi, cosa que esperen les economies més avançades. Segons CIA Factbook, es preveu que el creixement del 2018 se situarà entre el 2 i el 3 per cent anuals. El país també haurà de tractar altres qüestions socioeconòmiques, com ara l’atur juvenil, la pobresa entre la seva població envellida i la baixa productivitat.

Compres per emportar

• Corea del Nord opera sota un comandament estretament controlat o una economia planificada, que sovint es titula una economia dictatorial no reformada.
• Corea del Sud, que és una economia mixta, ha experimentat un creixement important, situant-la en els 20 primers països del PIB del món.
• Als economistes els resulta difícil analitzar l’economia de Corea del Nord perquè les dades són poc fiables o obsoletes.
• Tot i que Corea del Sud ha pres mesures per augmentar la confiança i les exportacions dels consumidors, s'espera que es redueixi en el futur.