Real Doctrina Bills
La Doctrina Real Bills es refereix a una norma en què s'emet moneda a canvi d'un descompte per deute a curt termini. Segons la Doctrina Real Bills, limitar els bancs a emetre únicament o principalment diners que estiguin avalats adequadament per actius igualment valorats no contribuirà a la inflació.
Per contra, els defensors de la teoria de les quantitats defensen que qualsevol augment de l'oferta monetària tendeix a crear inflació.
Compres per emportar
- La Doctrina Real Bills fa referència a una doctrina en què les factures reals venudes als bancs s’utilitzen per augmentar l’oferta de diners en una economia.
- El seu origen està en el pensament econòmic del segle XVIII.
- La doctrina de la factura gratuïta és sovint criticada pels economistes que afavoreixen la banca lliure, que defensen que els governs no han de gestionar el subministrament de diners i que la competència comercial oberta és la millor manera d’estabilitzar la creació de diners.
Comprensió de les doctrines reals
La Doctrina Real Bills es sol descriure com una simple transacció entre un banc i una empresa que té com a resultat l’emissió de diners a l’economia.
Per exemple, un proveïdor de peces ven ginys per valor de 10.000 dòlars a un fabricant, juntament amb una factura amb pagament degut en 90 dies. El fabricant accepta aquests termes, ja que té la intenció de fabricar i vendre els ginys durant els 90 dies. De fet, el proveïdor ha creat paper comercial (una “factura real” que no està garantida, sinó que representa béns tangibles en procés) que té un valor de 10.000 dòlars. En comptes d’esperar a ser pagat, el proveïdor de peces pot vendre el paper a un banc amb el seu valor actual actualitzat de 9.800 dòlars. El banc monetitza el paper i, posteriorment, recull la factura al valor màxim.
Orígens i debat de polítiques
Com a teoria econòmica, la Doctrina Real Bills va evolucionar a partir del pensament econòmic del segle XVIII, com ara La riquesa de les nacions d' Adam Smith. Smith va suggerir que les factures reals eren un actiu prudent per als bancs comercials per comprar i retenir. La doctrina sovint forma part del debat més ampli sobre el paper adequat dels bancs centrals en la gestió del subministrament de diners. Molts economistes defensen, per exemple, que la Reserva Federal recentment creada s’adheria massa estrictament a la doctrina de les factures reals, contribuint a la Gran Contracció i Gran Depressió de 1929-1932.
Tot i que molts economistes troben la culpa de la doctrina i la consideren desprestigiada, no hi ha desacord sobre quin sistema alternatiu és el més eficient. Els economistes que recolzen la teoria de la quantitat creuen que els bancs centrals haurien de centrar-se en estabilitzar la quantitat de diners, preferint polítiques actives de mercat obert, com la compra de deutes governamentals per impulsar la liquiditat als mercats i estabilitzar la moneda.
La doctrina és molt criticada pels economistes que afavoreixen la banca gratuïta, que defensen que el govern no s’hauria d’implicar en la gestió del subministrament de diners i que la competència comercial oberta proporciona una òptima estabilització de la creació de diners.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.