Drets especials de dibuix (SDR)
Els drets especials de sorteig (DST) fan referència a un tipus de moneda de reserva monetària internacional creada pel Fons Monetari Internacional (FMI) el 1969 que funciona com a suplement de les reserves de diners existents dels països membres. Creades com a resposta a les preocupacions sobre les limitacions de l’or i el dòlar com a únic mitjà per resoldre els comptes internacionals, els SDR augmenten la liquiditat internacional complementant les monedes de reserva estàndard.
Una DTS és essencialment un instrument de moneda artificial utilitzat pel FMI i està construït a partir d’una cistella d’importants monedes nacionals. El FMI utilitza SDR per a comptabilitat interna. Les FED són assignades pel FMI als països membres i compten amb la plena fe i el crèdit dels governs dels països membres. El maquillatge de la SDR es reavalua cada cinc anys. La composició actual de la SDR està representada per la taula següent:
| Moneda | Pesos determinats a la revisió de 2015 | Nombre fix d’unitats de moneda per a un període de cinc anys a partir de l’1 d’octubre de 2016 |
| Dòlar americà | 41, 73 | 0, 58252 |
| Euro | 30, 93 | 0, 38671 |
| Iuan xinès | 10, 92 | 1.0174 |
| Yen japonès | 8.33 | 11.900 |
| Lliura esterlina | 8.09 | 0, 085946 |
Enteniment de SDR
La SDR es va constituir amb la visió de convertir-se en un element important de les reserves internacionals, i les monedes d'or i de reserves constituïen un component incremental menor d'aquestes reserves. Per participar en aquest sistema, es requeria que un país disposés de reserves oficials. Aquest consistia en reserves d'or o del banc central o del govern i en monedes estrangeres acceptades mundialment que es podrien utilitzar per comprar la moneda local als mercats de divises per mantenir un tipus de canvi estable.
Compres per emportar
- Els drets especials de sorteig, o DTS, són un instrument de moneda artificial creat pel Fons Monetari Internacional, que els utilitza per a comptabilitat interna.
- El valor de la DDS es calcula a partir d’una cistella ponderada de principals monedes, inclosos el dòlar nord-americà, l’euro, el ien japonès, el iuan xinès i la lliura britànica.
- El tipus d’interès de SDR (SDRi) proporciona la base per calcular la taxa d’interès cobrada als països membres quan es prenen en préstec del FMI i es paga als membres per les seves posicions de creditors remunerades al FMI.
Tot i això, l’oferta internacional de dòlar nord-americà i d’or, els dos principals actius de reserva, no va ser suficient per afavorir el creixement del comerç mundial i les transaccions financeres relacionades. Això va obligar els països membres a formar un actiu de reserva internacional sota la direcció del FMI.
El 1973, pocs anys després de la creació de la SDR, es va implantar el sistema Bretton Woods, traslladant les monedes principals al sistema de tipus de canvi flotant. Amb el temps, els mercats de capitals internacionals es van expandir considerablement, el que va permetre als governs acreditables prestar fons. Això va permetre que molts governs registressin un creixement exponencial de les seves reserves internacionals. Aquests desenvolupaments van disminuir l'estatura de la SDR com a moneda de reserva global.
Utilitzant el concepte de SDR per resoldre reclamacions
La SDR no es considera com una moneda o una reclamació contra els actius del FMI. En canvi, és una reclamació prospectiva contra les monedes de lliure ús que pertanyen als estats membres del FMI. Els Estatuts d’Acord del FMI defineixen una moneda d’ús lliure com aquella que s’utilitza àmpliament en transaccions internacionals i que es cotitza sovint en mercats de divises.
La DTS no és ni una moneda ni una reclamació contra actius del FMI, sinó una possible reclamació contra les monedes lliurement utilitzables dels membres del FMI.
Els estats membres del FMI que posseeixen DTS poden canviar-los per monedes lliurement utilitzables, ja sigui d’acord entre ells amb intercanvis voluntaris, o bé per l’FMI encarregant als països amb economies més fortes o majors reserves de moneda estrangera que comprin SDR als membres menys dotats. Els països membres del FMI poden agafar en préstec les DTS de les seves reserves a tipus d'interès favorables, principalment per ajustar la seva balança de pagaments a posicions favorables.
A més d’actuar com a actiu de reserva auxiliar, la SDR és la unitat de compte del FMI. El seu valor, que es resumeix en dòlars americans, es calcula a partir d’una cistella ponderada de principals monedes: el ien japonès, el dòlar nord-americà, el iuan xinès, la lliura esterlina i l’euro.
El tipus d’interès de SDR
El tipus d’interès dels SDR, o el SDRi, proporciona la base per calcular el tipus d’interès que es cobra als països membres quan es prenen en préstec del FMI i es paga als membres per les seves posicions de creditors remunerades al FMI. També correspon als interessos pagats als països membres sobre les seves pròpies participacions en SDR i que es cobren en la seva assignació de DTS.
El SDRi es determina setmanalment a partir d’una mitjana ponderada de tipus d’interès representatius dels instruments de deute governamental a curt termini als mercats monetaris de les monedes de la cistella de SDR, amb un sòl de cinc punts bàsics. Es publica en el lloc web del FMI.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.