Pressupost de tresoreria
El pressupost del Tresor és una declaració publicada mensualment pel Tresor dels Estats Units. Les dades publicades pel pressupost del tresor compten els excedents o dèficits del govern federal. Un excés és la quantitat d’un recurs que supera la porció utilitzada. Per contra, un dèficit és la quantitat per la qual un recurs no supera la seva necessitat.
L’exercici fiscal del govern comença a l’octubre i les fluctuacions mensuals de les dades del pressupost del tresor són indicadors útils de les tendències pressupostàries i de la direcció de la política monetària.
DESENVOLUPAMENT Pressupost de tresoreria
El pressupost del Tresor dels Estats Units és la comptabilitat mensual del superàvit o dèficit dels fons del govern federal. El pressupost del Tresor és una eina essencial per al govern federal, perquè qualsevol canvi en el saldo pressupostari pot produir canvis en la política federal de despesa i fiscalitat.
El Tresor dels Estats Units, creat el 1789, és el departament governamental encarregat d’emetre tots els bons, notes i factures del Tresor. Entre els departaments governamentals que operen sota el paraigua del Tresor nord-americà es troben el Servei d'Intervenció Interna (IRS), la Moneda dels Estats Units, l'Oficina del Deute Públic i l'Oficina de l'Impost sobre l'alcohol i el tabac.
Els mercats financers reaccionen a les accions del pressupost del tresor
La data del pressupost del Tresor té un impacte en els mercats financers, tant directament com indirectament. Els títols de tresoreria són els que més afecten directament el compte mensual, sobretot quan el pressupost mensual presenta un dèficit més elevat. El dèficit del pressupost mensual correlaciona directament amb la quantitat de notes del Tresor (notes T) i obligacions (obligacions T) que el govern ha de vendre per finançar les operacions federals. Aquesta relació significa que a mesura que augmenta el dèficit, es venen més bitllets i obligacions del tresor per finançar el govern dels Estats Units.
Si la demanda continua i l’oferta de títols del Tresor augmenta, el valor dels instruments financers disminueix. Alternativament, es produeix el contrari si el dèficit disminueix o s’elimina, hi ha menys títols de tresoreria disponibles perquè no hi ha cap deute a fons.
Seguint la llei de l’oferta i la demanda, l’efecte de la disponibilitat d’un determinat producte provoca una pressió inversa sobre el preu d’aquest producte. Durant els moments d’elevat deute federal, a mesura que s’ofereixen títols públics, el cost d’aquests títols baixarà.
Els preus més baixos de les obligacions i les notes equivalen a rendiments més alts per a l’inversor. Uns rendiments més alts del mercat signifiquen que el govern ha d’emetre títols de tresoreria a taxes d’interès més altes. Quan augmenten les taxes lliures de risc, l'efecte es fa sentir a tots els mercats de deute i neix un entorn de tipus d'interès elevat. Aquest ambient és baixista per als mercats de renda variable.
Eines del pressupost d’Hisenda
Les obligacions garantides federalment que el Tresor dels Estats Units utilitza per equilibrar el pressupost tenen diverses formes, amb venciments, taxes d'interès, cupons i rendiments diferents. Aquests títols s’emeten amb tota la fe i el crèdit del govern dels Estats Units, però difereixen en el temps que han emès i en la forma en què paguen els interessos als inversors.
Les obligacions de tresoreria tenen el venciment més estès de tots els títols emesos pel govern, que s’ofereixen als inversors amb termini de 20 o 30 anys. Els inversors dels bons del Tresor reben un pagament d’interessos cada sis mesos segons els termes de l’emissió dels bons.
Les notes del tresor tenen una taxa de venciment més baixa que les obligacions del Tresor i solen tenir una data de venciment d’un, cinc, set o deu anys. Les taxes de venciment més curtes ofereixen taxes d’interès més baixes que les obligacions del Tresor, però tot i així, proporcionen pagaments d’interès. Els bancs i els inversors utilitzen habitualment la nota del Tresor de deu anys com a referent a l’hora de calcular els tipus d’hipoteca.
Les factures del tresor tenen quatre llargades fixades, de 13, 26 o 52 setmanes. Ofereixen el rendiment més baix dels tres tipus de bons, però es subhasten als inversors amb descompte.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.