Codi de barres
Un codi de barres és una imatge formada per una sèrie de línies blanques i negres paral·leles que, quan s'escanegeixen, retransmeten informació sobre un producte. Els codis de barres són llegits per dispositius òptics com ara un lector de codis de barres o un escàner.
DESENVOLUPAMENT Codi de barres
Un codi de barres s'utilitza per automatitzar la transferència d'informació del producte, com el seu preu, del producte a un sistema electrònic com una caixa registradora. Les línies d’un codi de barres estan separades per espais blancs de diferent grau.
El terme també es pot escriure com a "codi de barres".
Com s'utilitza el codi de barres
Els codis de barres permeten als minoristes rastrejar fàcilment l'inventari si es vinculen a una base de dades. Això ajuda a les empreses a fer un seguiment de les tendències en els hàbits de consum, a ordenar més inventaris i a ajustar els preus. Si es gestionen correctament, poden ajudar a reduir el cicle de conversió d’efectius baixant l’inventari i, per tant, reduint l’inventari del dia. Els codis de barres es troben en gairebé qualsevol producte que podeu comprar a la botiga. La forma més utilitzada de codi de barres és el Universal Code Code (UPC), introduït per primera vegada a la dècada de 1970 per al seu ús en botigues de queviures. Permeten que les botigues facin un seguiment de l’inventari fàcilment si s’enllacen amb una base de dades, cosa que al seu torn ajuda a les empreses a fer un seguiment de les tendències d’hàbits del consumidor, ordenar més inventaris i ajustar els preus.
Els codis de barres també es poden utilitzar en altres aplicacions com la indústria sanitària per ajudar a identificar pacients i registres de pacients. Poden ajudar a difondre informació important com històries de medicaments i medicaments amb recepta, al·lèrgies i altres dades sobre pacients. Altres usos inclouen el servei postal, viatges i turisme (lloguer de vehicles, equipatges per a companyies aèries), entreteniment (entrades de cinema i teatre, parcs d’atraccions) i esdeveniments esportius.
Com escanejar i llegir codis de barres
Els codis de barres es poden llegir mitjançant diferents tipus de tecnologia. Els escàners estan programats especialment per transferir les dades allotjades pel codi de barres al programa de l'aplicació, de manera que es pot llegir la informació disponible. Un escàner d'interfície connectat a un ordinador transmet la informació del codi de barres com si estigués introduït en un teclat. I la nova tecnologia permet als consumidors escanejar codis de barres amb els seus telèfons intel·ligents i tauletes.
Historial del codi de barres
El codi de barres va ser inventat per Norman Woodland i Bernard Silver el 1952. Es va patentar aquell mateix any. Els dos homes es van posar en primer lloc amb tinta ultraviolada, però van descobrir que la tinta s'esvaïa i era massa cara per continuar substituint. Woodland es va inspirar més endavant en el codi Morse i va dibuixar el seu primer codi de barres a la sorra de la platja en forma de punts i guions, i va treure línies estretes i amples. Després va adaptar la tecnologia per idear un lector.
Primers usos del codi de barres
Es passaria dècades abans que el codi de barres es convertís en un èxit comercial. Tanmateix, un dels primers usos del codi de barres va ser als anys seixanta en un context industrial per l'Associació de Ferrocarrils Nord-americans. Necessitava un mètode per identificar automòbils ferroviaris automàticament. El pla consistia en utilitzar una sèrie de ratlles de colors sobre plaques d’acer, que es muntaven als costats dels cotxes. Es van posar dues plaques a cada cotxe (una a cada costat), amb les ratlles identificant informació diferent com el tipus d'equip i els propietaris. S'utilitzava un escàner per llegir les plaques dels cotxes en moviment. Tot i que va resultar una mica útil, el sistema va ser abandonat perquè era poc fiable per a cap ús a llarg termini.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.