Principal » comerç algorítmic » Càlcul de la taxa de rendibilitat requerida - RRR

Càlcul de la taxa de rendibilitat requerida - RRR

comerç algorítmic : Càlcul de la taxa de rendibilitat requerida - RRR
Quina és la taxa de rendibilitat requerida - RRR?

La taxa de rendibilitat requerida (RRR) és la quantitat mínima de benefici (benefici) que rebrà un inversor per assumir el risc d'invertir en accions o un altre tipus de seguretat. RRR també es pot utilitzar per calcular com de rendible un projecte pot ser relatiu al cost de finançament del projecte. RRR assenyala el nivell de risc que suposa comprometre amb una determinada inversió o projecte. Com més gran sigui la rendibilitat, més gran és el nivell de risc. Un menor rendiment generalment significa que hi ha menys riscos. El RRR s’utilitza habitualment en finances corporatives i a l’hora de valorar accions (accions). Podeu utilitzar RRR per calcular la vostra rendibilitat potencial de la inversió (ROI).

Quan es mira un RRR, és important recordar que no té un factor d'inflació. Tingueu en compte que la taxa de rendibilitat requerida pot variar entre els inversors en funció de la seva tolerància al risc.

1:29

Índex de rendibilitat obligatori

Què considera RRR

Per calcular la taxa de rendibilitat requerida, heu de fixar-vos en factors com ara la rendibilitat del mercat en conjunt, la taxa que podríeu obtenir si no assumí cap risc (taxa de rendibilitat lliure de risc) i la volatilitat d’una acció. (o el cost global de finançament d’un projecte).

La taxa de rendibilitat requerida és una mètrica difícil d’identificar perquè els individus que realitzen l’anàlisi tindran diferents estimacions i preferències. Les preferències de retorn de risc, les expectatives d’inflació i l’estructura de capital d’una empresa tenen un paper important en la determinació del tipus requerit. Cadascun d’aquests, entre altres factors, pot tenir efectes importants en el valor intrínsec d’un actiu. Com en moltes coses, la pràctica es perfecciona. A mesura que perfeccioneu les vostres preferències i marqueu les estimacions, les vostres decisions d'inversió seran dramàticament més previsibles.

Models de descompte

Una utilització important de la taxa de rendibilitat requerida consisteix a descomptar la majoria de models de fluxos d’efectiu i algunes tècniques de valor relatiu. Si es descompta diferents tipus de flux de caixa, s’utilitzaran taxes lleugerament diferents amb la mateixa intenció: trobar el valor present net (VV).

Els usos comuns de la taxa de rendibilitat requerida inclouen:

  • Càlcul del valor actual dels ingressos per dividends amb la finalitat de valorar els preus de les accions
  • Càlcul del valor actual del flux de caixa lliure al patrimoni net
  • Càlcul del valor actual del flux de caixa lliure d’operació

Els analistes prenen decisions sobre el patrimoni net, el deute i l’expansió corporativa posant un valor en els diners periòdics rebuts i mesurant-lo amb la caixa pagada. L’objectiu és rebre més del que ha pagat. Les finances corporatives se centren en la quantitat de beneficis que obté (el rendiment) en comparació amb el que va pagar per finançar un projecte. La inversió en capital es centra en la rendibilitat en comparació amb la quantitat de risc que ha pres en la inversió.

Equitat i deute

La inversió en renda variable utilitza la taxa de rendibilitat requerida en diversos càlculs. Per exemple, el model de descompte de dividends utilitza el RRR per descomptar els pagaments periòdics i calcular el valor de les accions. Podeu trobar la taxa de rendibilitat requerida mitjançant el model de preus de capital patrimonial (CAPM).

El CAPM requereix que trobeu determinats inputs, inclosos:

  • La taxa sense risc (RFR)
  • Beta de l'acció
  • El rendiment esperat del mercat

Comenceu amb una estimació de la tarifa lliure de risc. Podríeu utilitzar el rendiment fins al venciment (YTM) d’una factura de tres anys del Tresor: diguem que és del 4%. A continuació, agafeu la prima de risc esperada de mercat per a la borsa, que pot tenir una àmplia gamma d’estimacions.

Per exemple, podria oscil·lar entre el 3% i el 9%, en funció de factors com el risc comercial, el risc de liquiditat i el de risc financer. O bé, es pot derivar de les rendibilitats històriques del mercat anuals. A efectes il·lustratius, utilitzarem un 6% en lloc de qualsevol dels valors extrems. Sovint, la rendibilitat del mercat serà estimada per una empresa de corretatge i podeu restar la taxa sense risc.

O bé, podeu utilitzar la versió beta de les accions. La versió beta d'una acció es pot trobar a la majoria de llocs web d'inversió. Per exemple, consulteu aquesta pàgina web investopedia.com per a la versió beta de Coca-Cola Company ubicada a la secció superior dreta de la pàgina.

Per calcular la beta manualment, utilitzeu el model de regressió següent:

Devolució d’accions = α + βstockRmarketwhere: βstock = Coeficient beta per a stockRmarket = Retorn esperat del mercat α = Retorn d’excés de mesura constant del nivell de risc agilitat \ begin {align} & \ text {Stock Return} = \ alpha + \ beta_ \ text {stock} \ text {R} _ \ text {market} \\ & \ textbf {on:} \\ & \ beta_ \ text {stock} = \ text {Coeficient beta per a l'estoc} \\ & \ text { R} _ \ text {market} = \ text {Devolució esperada del mercat} \\ & \ alpha = \ text {Rendiment de mesurament constant per excés de retorn per a} \\ & \ text {nivell de risc donat} \\ \ end { alineat} Rendiment de les accions = α + βstock Rmarket on: βstock = Coeficient beta per a la borsa de mercat = Devolució esperada del mercat α = Retorn de l'excés de mesura constant per al nivell de risc intens.

L'acció β és el coeficient beta de l'acció. Això vol dir que es tracta de la covariància entre existència i mercat, dividit per la diferència del mercat. Suposarem que la versió beta és 1, 25.

El mercat R és el rendiment que s'espera del mercat. Per exemple, la devolució del S&P 500 es pot utilitzar per a totes les accions que comercialitzen, i fins i tot per a algunes existències que no estiguin a l’índex, sinó relacionades amb empreses que siguin.

Ara, ajuntem aquests tres números mitjançant el CAPM:

E (R) = RFR + βstock × (Rmarket − RFR) = 0, 04 + 1, 25 × (.06 −0 .04) = 6, 5% on: E (R) = Taxa de retorn obligatòria o rendibilitat esperadaRFR = Taxa lliure de riscβstock = Coeficient de beta per a stockRmarket = retorn esperat del mercat (Rmarket − RFR) = prima de risc de mercat, o devolució per sobre de la taxa lliure de risc per donar cabuda al risc subsistemàtic addicional \ begin {align} & \ text {E (R)} = \ text {RFR} + \ beta_ \ text {stock} \ times (\ text {R} _ \ text {market} - \ text {RFR}) \\ & \ quad \ quad = 0, 04 + 1, 25 \ times (.06 -. 04) \\ & \ quad \ quad = 6, 5 \% \\ & \ textbf {on:} \\ & \ text {E (R)} = \ text {Taxa de retorn necessària o retorn esperat} \\ & \ text {RFR} = \ text {Taxa lliure de risc} \\ & \ beta_ \ text {stock} = \ text {Coeficient beta per a l'estoc} \\ & \ text {R} _ \ text {market} = \ text {Devolució esperada del mercat} \\ & (\ text {R} _ \ text {market} - \ text {RFR}) = \ text {Prima de risc de mercat, o devolució superior}} \\ & \ text {el risc- tarifa gratuïta per allotjar addicionals} \\ & \ text {risc sistemàtic} \\ \ end {alineat} E (R) = RFR + βstock × (Rmarket −R FR) = 0, 04 + 1, 25 × (.06 −0 .04) = 6, 5% on: E (R) = Taxa de rendibilitat necessària o retorn esperatRFR = Taxa lliure de riscβstock = Coeficient beta per a la borsa del mercat = Retorn previst del mercat (Rmarket −RFR) = prima de risc de mercat o devolució superior a la taxa lliure de risc per assolir un risc més sistemàtic

Aproximació al descompte de dividends

Un altre enfocament és el model de descompte de dividends, també conegut com el model de creixement de Gordon (GGM). Aquest model determina el valor intrínsec d'una acció basat en el creixement de dividends a un ritme constant. Trobant el preu de les accions actuals, el pagament de dividends i una estimació de la taxa de creixement dels dividends, podeu reorganitzar la fórmula en:

Valor de les accions = D1k −place: D1 = Dividend anual previst per acció = Tipus de descompte de l’inversor, o taxa de retorn requerida = Taxa de creixement del dividend \ begin {align} & \ text {Stock Value} = \ frac {D_1} {k - g} \\ & \ textbf {on:} \\ & D_1 = \ text {Dividend anual previst per acció} \\ & k = \ text {Tipus de descompte de l'inversor o taxa de rendiment obligatòria} \\ & g = \ text {Creixement tipus de dividend} \\ \ end {alineat} Valor de les accions = k − gD1 on: D1 = Dividend anual previst per sharek = Tipus de descompte per a inversors o taxa de rendibilitat requerida = Taxa de creixement del dividend

És important tenir en compte algunes hipòtesis, en particular el creixement continuat del dividend a un ritme constant. Per tant, aquest càlcul només funciona amb empreses que tinguin taxes de creixement estables de dividends per acció.

RRR en Finances Corporatives

Les decisions d’inversió no es limiten a les existències. En finances corporatives, sempre que una empresa inverteixi en una campanya d’expansió o màrqueting, un analista pot mirar el retorn mínim d’aquestes despeses en relació amb el grau de risc que la empresa va gastar. Si un projecte actual proporciona un rendiment inferior a altres projectes potencials, el projecte no avançarà. Molts factors –incloent el risc, el termini de temps i els recursos disponibles– decideixen si es pot avançar un projecte. Tanmateix, però, la taxa de rendibilitat requerida és el factor fonamental a l’hora de decidir entre múltiples inversions.

En finances corporatives, quan es consideri una decisió d'inversió, la taxa de rendibilitat global requerida serà el cost mitjà ponderat del capital (WACC).

Estructura del capital

Cost ponderat mitjà del capital

El cost mitjà ponderat de capital (WACC) és el cost de finançar nous projectes en funció de com s’estructura una empresa. Si una empresa té un deute finançat al 100%, utilitzaria els interessos del deute emès i ajustaria els impostos (ja que els interessos són deduïbles en impostos) per determinar el cost. En realitat, una empresa és molt més complexa.

El veritable cost del capital

Trobar el veritable cost del capital requereix un càlcul basat en diverses fonts. Alguns fins i tot podrien argumentar que, sota determinats supòsits, l'estructura del capital és irrellevant, tal com es descriu al teorema de Modigliani-Miller. Segons aquesta teoria, el valor de mercat d’una empresa es calcula a partir de la seva capacitat de guany i del risc dels seus actius subjacents. També suposa que l'empresa està separada de la forma en què finança inversions o distribueix dividends.

Per calcular el WACC, preneu el pes de la font de finançament i multipliqueu-lo pel cost corresponent. Tanmateix, hi ha una excepció: multiplica la part de deute un per menys del tipus impositiu i, a continuació, suma els totals. L’equació és:

WACC = Wd [kd (1 − t)] + Wps (kps) + Wce (kce) on: WACC = Cost mitjà ponderat del capital (taxa de retorn obligatòria per a tota la firma) Wd = Pes del deutekd = Cost del finançament del deute = Taxa impositivaWps = Pes de les accions preferides = Cost del valor de les accions preferidesWce = Pes del capital comú = El cost del capital comú \ begin {align} & \ text {WACC} = W_d [k_d (1 - t)] + W_ {ps} ( k_ {ps}) + W_ {ce} (k_ {ce}) \\ & \ textbf {on:} \\ & \ text {WACC} = \ text {Cost mitjà ponderat del capital} \\ & \ text {( taxa de rendibilitat requerida a tota la firma)} \\ & W_d = \ text {Pes del deute} \\ & k_d = \ text {Cost del finançament de deutes} \\ & t = \ text {Tipus d'impost}} \\ & W_ {ps} = \ text {Pes de les accions preferides} \\ & k_ {ps} = \ text {Cost de les accions preferides} \\ & W_ {ce} = \ text {Pes del capital comú} \\ & k_ {ce} = \ text {Cost del comú patrimoni net \ \ \ \ end {align} WACC = Wd [kd (1 − t)] + Wps (kps) + Wce (kce) on: WACC = Cost mitjà ponderat del capital taxa de rendibilitat requerida) Wd = Pes de deutekd = Cost del finançament de deutest = Taxa impositivaWps = Pes de preferència rred shareskps = Cost de les accions preferidesWce = Pes del capital comú = Cost del capital comú

Quan es tracta de decisions corporatives d’ampliar o assumir nous projectes, la taxa de rendibilitat requerida s’utilitza com a referència de rendibilitat mínima acceptable, atès el cost i els rendiments d’altres oportunitats d’inversió disponibles.

Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.
Recomanat
Deixa El Teu Comentari