Finances del clima
DEFINICIÓ de Finances del climaEl finançament climàtic és un canal de finançament pel qual les economies desenvolupades financen parcialment o inverteixen en projectes de desenvolupament sostenible en economies emergents per fomentar la neutralitat del carboni.
Les finances climàtiques són un moviment estructurat d’actius procedents d’economies desenvolupades, com els Estats Units, cap a projectes en economies emergents com l’Índia que fomenten la neutralitat del carboni, el desenvolupament sostenible o altres pràctiques que mitigaran el canvi climàtic. Les finances climàtiques es poden gestionar i administrar mitjançant organitzacions no governamentals (ONG), governs individuals o inversions privades.
Un dels principals debats internacionals sobre possibles respostes mundials al canvi climàtic ha estat el tema del finançament de projectes de desenvolupament net. Nacions en desenvolupament com l'Índia i el Brasil defensen que abordar el clima carregarà de manera desproporcionada les seves economies. La majoria de les economies desenvolupades es van industrialitzar abans que es notessin els riscos del canvi climàtic, però sota una estratègia de mitigació del canvi climàtic, les economies en desenvolupament haurien de confiar en solucions no demostrades i cares per construir reixes d’energia viables i infraestructures massives. Aquesta financiació, en forma de préstecs o altres formes de capital redirigides de països desenvolupats, alleuja aquesta càrrega.
DESENVOLUPAMENT FINANCES Climàtics
Si bé molts estats amb economies desenvolupades reconeixen la càrrega desproporcionada de les estratègies de mitigació del canvi climàtic en les economies en desenvolupament, les finances climàtiques segueixen sent molt controvertides. Quan els òrgans polítics internacionals, com la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (UNFCCC), intenten vincular les nacions a compromisos fiscals específics, generalment es produeix un bloqueig polític, tant a nivell internacional com nacional. Els Estats Units, per exemple, no poden signar un tractat que obligui la nació a emprendre cap acció directa tret que hagi estat aprovada pel Congrés, fent que el finançament climàtic dirigit federalment sigui poc probable en el clima polític actual. (Vegeu també: 5 riscos d'inversió creats per escalfament global.)
Què (i qui) s’ha de finançar
Un debat sobre els altres es produeix en debats sobre com es pot gastar els diners. Queda molt clar quines activitats caurien sota la visió del "finançament climàtic". És clarament aplicable a inversions en energia renovable, per exemple, però menys a inversions com l’educació infantil, que poden reduir el creixement de la població (i per tant, les emissions de carboni) a llarg termini, però els efectes immediats (i possibles rendiments) són molt menys clars. .
Tampoc està del tot clar quines economies o nacions es mereixen més fons mitjançant finançament climàtic. La Xina, per exemple, s’ha industrialitzat àmpliament, però encara té centenars de milions de ciutadans sense poder consistent. Es produeixen debats sobre l’ús discrecional d’aquests fons. Si una ONG o un banc d’inversions canalitzen una inversió per a un desenvolupament sostenible a una nació, voldran assegurar-se que els diners seran gastats, cosa que pot comportar un grau de supervisió. Això pot provocar tensions entre els governs locals (sobretot si tenen tendències autocràtiques o cleptocràtiques) i els seus possibles inversors. (Vegeu també: Preparació del vostre portafoli per al canvi climàtic .)
L’Acord de París, assolit a finals del 2015, va obrir nous canals polítics perquè la financiació climàtica hi travessés, i més nacions, tant desenvolupades com en desenvolupament, insisteixen en els esforços de mitigació del canvi climàtic. Si bé la qüestió continua disputant-se en calent, la finança climàtica (i les seves controvèrsies) probablement serà un punt fort de la política econòmica futura per a totes les nacions.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.