Opcions derivades: opcions: quina diferència hi ha?

Un derivat és un contracte financer que obté el valor, el risc i l'estructura de termes bàsics d'un actiu subjacent. Les opcions són una categoria de derivats i donen dret al titular, però no l’obligació de comprar o vendre l’actiu subjacent. Hi ha opcions disponibles per a moltes inversions, com ara accions, divises i mercaderies.

Els derivats són contractes entre dues o més parts en què el valor del contracte es basa en una seguretat subjacent pactada o un conjunt d’actius com ara l’índex de S&P. Els títols subjacents típics per a derivats inclouen bons, tipus d'interès, matèries primeres, índexs de mercat, monedes i accions.

Els derivats tenen un preu i una data de caducitat o de liquidació que poden ser en el futur. Com a resultat, els derivats, incloses les opcions, s’utilitzen sovint com a vehicles de cobertura per compensar el risc associat a un actiu o cartera.

Els derivats han estat utilitzats per cobrir el risc durant molts anys a la indústria agrícola, on una part pot fer un acord per vendre cultius o bestiar a una altra contrapartida que accepte comprar aquestes collites o bestiar per un preu específic en una data determinada. Aquests contractes bilaterals van ser revolucionaris quan es van introduir per primera vegada, substituint els acords orals i la simple encaixada de mans.

Compres per emportar

• Els derivats són contractes entre dues o més parts en què el valor del contracte es basa en una seguretat o conjunt d'actius subjacents acordats.
• Els derivats inclouen intercanvis, contractes futurs i contractes a termini.
• Les opcions són una categoria de derivats i donen dret al titular, però no l’obligació de comprar o vendre l’actiu subjacent.
• Les opcions, com els derivats, estan disponibles per a moltes inversions, com ara accions, divises i mercaderies.

Opcions

Quan la majoria dels inversors pensen en opcions, normalment pensen en opcions de capital, que és un derivat que obté el seu valor a partir d’un valor subjacent. Una opció de capital representa el dret, però no l’obligació, de comprar o vendre un estoc a un determinat preu, conegut com a preu de vaga, abans o abans d’una data de caducitat. Les opcions es venen per un preu anomenat prima. Una opció de trucada proporciona al titular el dret de comprar les accions subjacents mentre que una opció de venda dóna dret al titular de vendre les accions subjacents.

Si l'exerceix l'exercici de l'opció, el venedor de l'opció ha de lliurar al comprador 100 accions de l'acció subjacent per contracte. Les opcions de renda variable es cotitzen en borses i es liquiden mitjançant centrals de compensació centralitzats, proporcionant transparència i liquiditat, dos factors crítics quan els comerciants o inversors prenen exposició a derivats.

Les opcions d’estil americà es poden exercir en qualsevol moment fins a la data de caducitat, mentre que les opcions d’estil europeu només es poden exercir el dia que hagi caducat. Principals punts de referència, inclòs el S&P 500, han negociat activament opcions d’estil europeu. La majoria de les opcions de fons borsaris i borsats (ETF) en borses són opcions americanes, mentre que alguns índexs basats en àmplies opcions tenen un estil americà. Els fons negociats amb borsa són una cistella de valors —com ara accions— que fan un seguiment d’un índex subjacent.

Derivats

Els contractes de futur són derivats que obtenen el seu valor a partir d’una matèria o d’un índex de caixa subjacent. Un contracte de futur és un acord per comprar o vendre una mercaderia o un actiu determinat a un preu predeterminat i en un moment o una data predeterminats en el futur.

Per exemple, un contracte de futur de blat de moro està representat amb 5.000 bucs de blat de moro, mentre que un contracte de futurs de cru estàndard estàndard representa 1.000 barils de petroli. Hi ha contractes futurs en actius tan diversos com les monedes i el clima.

Un altre tipus de derivat és un acord swap. Un swap és un acord financer entre les parts per intercanviar una seqüència de fluxos de caixa durant un temps definit. Els intercanvis de tipus d’interès i els intercanvis de divises són tipus habituals d’acords de swap. Els intercanvis de tipus d’interès, per exemple, són acords per canviar una sèrie de pagaments d’interès per un altre basat en un import principal. Una empresa pot desitjar pagaments de tipus d'interès flotants, mentre que una altra podria desitjar pagaments de tipus fix. L’acord de permuta permet a dues parts intercanviar els fluxos de caixa.

Generalment, els intercanvis es comercialitzen al taulell, però es mouen lentament a intercanvis centralitzats. La crisi financera del 2008 va provocar noves regulacions financeres com la Dodd-Frank Act, que va crear nous intercanvis de bescanvi per incentivar el comerç centralitzat.

Hi ha diverses raons per les quals els inversors i les corporacions comercialitzen derivats de bescanvi. Els més comuns inclouen:

• Un canvi en els objectius d'inversió o en els escenaris d'amortització.
• Un benefici financer percebut per canviar a fluxos d'efectiu de nova disponibilitat o alternatius.
• La necessitat de cobrir o reduir el risc generat per un reemborsament del préstec a tipus variable.

Contractes a Endavant

Un contracte a termini és un contracte per comercialitzar un actiu, sovint monedes, en un moment i data futurs per un preu especificat. Un contracte a distància és similar al d'un contracte a futur, tret que els reenviaments es poden personalitzar per caducar en una data determinada o per un import específic.

Per exemple, si una empresa nord-americana ha de rebre un flux de pagaments en euros cada mes, els imports s’han de convertir a dòlars americans. Cada cop hi ha un intercanvi, s’aplica un tipus de canvi diferent tenint en compte la taxa d’euro-dòlar vigent. Com a resultat, la companyia podria rebre diferents quantitats en dòlar cada mes, malgrat que la quantitat de l'euro s'ha fixat a causa de les fluctuacions del tipus de canvi.

Un contracte a endavant permet que la companyia bloqueixi avui un tipus de canvi per a cada mes de pagaments en euros. Cada mes, l’empresa rep euros, es converteixen en funció del tipus de contracte a termini. El contracte s’executa amb un banc o corredor i permet a l’empresa tenir fluxos de caixa previsibles.

Un contracte a distància es pot fer servir tant per a especulacions com per a cobertura, tot i que la seva naturalesa no normalitzada el fa especialment apte per a cobertura. Els contractes a distància es cotitzen sense recepta, és a dir, entre bancs i corredors, ja que es tracta d’acords personalitzats entre dues parts. Com que no es cotitzen en un intercanvi, els anticipadors tenen un risc més elevat de morir la contrapartida. Com a resultat, els contractes a termini no estan tan fàcilment disponibles per als comerciants minoristes i els inversors com els contractes futurs.

Diferències claus

Una de les principals diferències entre opcions i derivats és que els titulars d’opcions tenen dret, però no l’obligació d’exercir el contracte ni d’intercanviar accions de la seguretat subjacent.

D'altra banda, els derivats solen ser contractes vinculants legals pels quals una vegada contractada, la part ha de complir els requisits del contracte. Per descomptat, es poden vendre moltes opcions i derivats abans de les seves dates de caducitat, de manera que no hi ha intercanvi de l'actiu subjacent físic.

Tanmateix, per a qualsevol contracte que no es vengui o es vengui abans de la seva caducitat, el titular està en risc de pèrdua a causa de la diferència entre els preus de compra i venda del contracte.