Estructura financera
L'estructura financera fa referència a la barreja de deutes i capital que una empresa utilitza per finançar les seves operacions. Aquesta composició afecta directament el risc i el valor del negoci associat. Els gestors financers del negoci tenen la responsabilitat de decidir la millor barreja de deute i capital propici per optimitzar l'estructura financera.
En general, l'estructura financera d'una empresa també es pot denominar com a estructura de capital. En alguns casos, l'avaluació de l'estructura financera també pot incloure la decisió entre gestionar un negoci privat o públic i les oportunitats de capital que s'ofereixen.
Comprensió de l'estructura financera
Les empreses tenen diverses opcions a l’hora d’establir l’estructura empresarial del seu negoci. Les empreses poden ser privades o públiques. En cada cas, el marc per a la gestió de l'estructura de capital és principalment el mateix, però les opcions de finançament són molt diferents.
En general, l'estructura financera d'un negoci se centra en el deute i el capital.
El capital de deutes es rep dels inversors de crèdit i es retorna amb el temps amb alguna forma d’interès. El capital de capital s’obté dels accionistes donant-los propietat en el negoci per la seva inversió i una rendibilitat del seu patrimoni que pot obtenir forma de guanys o distribucions de valor de mercat. Cada negoci té una combinació diferent de deute i capital depenent de les seves necessitats, despeses i demanda dels inversors.
Privat vers públic
Les empreses públiques i privades tenen el mateix marc per desenvolupar la seva estructura, però hi ha diverses diferències que les distingeixen. Els dos tipus d'empreses poden emetre capital. El capital privat es crea i s’ofereix utilitzant els mateixos conceptes que el capital públic, però el capital privat només està disponible per seleccionar inversors en lloc del mercat públic en borsa de valors. Per tant, el procés de captació de fons patrimonial és molt diferent que una oferta pública inicial (OIP). Les empreses privades també poden passar per diverses etapes de finançament del patrimoni al llarg del temps, cosa que afecta la seva valoració de mercat. Les empreses que maduren i opten per emetre accions al mercat públic ho fan mitjançant el suport d’un banc d’inversions que els ajuda a comercialitzar prèviament l’oferta i valorar les accions inicials. Tots els accionistes es converteixen en accionistes públics després d'una OIT i es valora la capitalització borsària de la societat en funció del preu de mercat de les accions pendents.
El capital de deute segueix processos similars en el mercat de crèdit, i el deute privat només s’ofereix exclusivament per seleccionar inversors. En general, les empreses públiques són més seguides per les agències de qualificació amb qualificacions públiques que ajuden a classificar les inversions del deute per als inversors i el mercat en general. Les obligacions del deute d’una empresa tenen prioritat sobre el patrimoni tant per a empreses privades com públiques. Tot i que això contribueix a la reducció de riscos, les empreses del mercat privat encara poden esperar pagar nivells d'interès més elevats, ja que els negocis i els fluxos de caixa són menys establerts, la qual cosa augmenta el risc.
Deute versus equitat
En la construcció de l’estructura financera d’una empresa, els gestors financers poden triar entre deute o patrimoni net. La demanda dels inversors per ambdues classes de capital pot influir molt en l'estructura financera de l'empresa. En última instància, la direcció financera busca finançar l'empresa a la taxa més baixa possible, reduint les seves obligacions de capital i permetent una major inversió de capital en el negoci.
En general, els gestors financers consideren i avaluen l'estructura del capital buscant optimitzar el cost mitjà ponderat del capital (WACC). El WACC és un càlcul que deriva el percentatge mitjà de pagament que la companyia requereix als seus inversors per a la totalitat del seu capital. Es calcula una determinació simplificada del WACC mitjançant una metodologia mitjana ponderada que combina les taxes de pagament de tot el deute de la companyia i el capital patrimonial.
Mètriques per analitzar l'estructura financera
Les mètriques clau per analitzar l'estructura financera són principalment les mateixes, tant en les empreses privades com en les públiques. Les empreses públiques han de presentar arxivacions públiques davant la Comissió de Valors i Valors, que proporciona transparència als inversors en l'anàlisi de l'estructura financera. Les empreses privades solen proporcionar informes de declaracions financeres als seus inversors, cosa que fa que sigui més difícil d'analitzar la informació financera.
Les dades per calcular les mètriques de l'estructura de capital normalment provenen del balanç. Una de les mètriques principals utilitzades en l'avaluació de l'estructura financera és un deute cap al capital total. Això proporciona una visió ràpida sobre quant del capital de la companyia és deute i quant és el patrimoni. El deute pot incloure tots els passius del balanç d’una empresa o només un deute a llarg termini. El patrimoni net es troba a la part del patrimoni social del balanç. En general, com més gran és la relació de deute amb capital, més confia una empresa en el deute.
El deute amb el patrimoni net també s’utilitza per identificar l’estructuració de capital. Com més deutes tingui una empresa, més alta serà aquesta relació i viceversa.
Compres per emportar
- L'estructura financera fa referència a la barreja de deutes i capital que una empresa utilitza per finançar les seves operacions. També es pot conèixer com a estructura del capital.
- Les empreses públiques i privades utilitzen el mateix marc per desenvolupar la seva estructura financera, però hi ha diverses diferències entre ambdues.
- Els gestors financers utilitzen el cost mitjà ponderat del capital com a base per gestionar la combinació de deutes i recursos propis.
- El deute amb capital i el deute amb el patrimoni net són dues relacions clau que s’utilitzen per obtenir coneixement de l’estructura de capital d’una empresa.