Arreglant
La fixació és la pràctica d’establir el preu d’un producte en lloc de permetre que es determini per les forces de lliure mercat. Fixar un preu és il·legal si suposa una col·lusió entre productors o proveïdors per fixar el preu d’un producte o servei.
La fixació es refereix gairebé sempre a la fixació de preus, però es pot aplicar a altres factors relacionats. Per exemple, es pot fixar l’oferta d’un producte per mantenir el seu nivell de preus o augmentar-lo.
Correcció de la comprensió
En un mercat lliure, el preu d’un producte o servei està determinat per la llei de l’oferta i la demanda. Si el preu és massa elevat, molta gent tindrà ganes de produir-lo, però poques persones estaran disposades a pagar-lo. Si el preu és massa baix, pocs trobaran que val la pena produir-lo i molts estaran desitjosos de comprar-lo. Finalment, ens diuen els economistes, el preu es fixarà a un preu que sigui acceptable per ambdues parts. Aquest és el just valor de mercat.
Compres per emportar
- La fixació il·legal sol comportar una col·lusió entre dos o més productors d’un producte o servei per mantenir preus altament artificials.
- També pot implicar una col·lusió per mantenir els preus que paguen els seus proveïdors baixos artificialment.
- Alguna correcció, com la targeta de divises, és legal.
En la seva forma clàssica, la fixació de preus és sovint una manera d’obligar els consumidors a pagar més del que estan disposats a pagar. Generalment consisteix en reunir-se per a competidors per acordar en secret mantenir els seus preus a un cert nivell, evitant la competència de preus que els perjudicaria econòmicament.
Una altra forma de fixació de preus és un acord entre els competidors que es nega a pagar més d’un import fixat per un producte o servei. Per exemple, si dos o més grups hospitalaris grans accepten en secret no pagar més d’un determinat preu per als subministraments mèdics que tots ells utilitzen, pot ser que es pugui fixar el preu.
500 milions de dòlars
L’import de la multa rècord pagada pel gegant farmacèutic suís Roche el 1999 per liquidar un càrrec de fixació dels preus de la vitamina als Estats Units
Això és il·legal als Estats Units Tal com defineix la Comissió Federal de Comerç, la fixació il·legal de preus és un acord escrit, verbal o inferit entre competidors que "augmenta, baixa o estabilitza preus o termes competitius". Es persegueixen casos com a violacions de les lleis antimonopoli.
Exemples de fixació de preus
Un dels exemples clàssics de fixació de preus va ser realitzat a la dècada de 1970 per l'Organització de països exportadors de petroli (OPEP). Els membres de l'organització, que controla bona part del subministrament de petroli mundial, van acordar reduir severament el subministrament de petroli disponible per als seus clients de tot el món. El resultat va ser una escassetat massiva de petroli i una quadruplicació del seu preu per als consumidors.
L’OPEC és per definició un càrtel. Es tracta d’una associació de proveïdors que es forma amb la intenció de controlar l’oferta d’un producte crític per tal de mantenir el seu preu per al benestar de tots els seus membres.
Un altre cas notori de fixació de preus va conduir a una multa rècord dels Estats Units. El 1999, el gegant farmacèutic suís Roche va acordar pagar 500 milions de dòlars, la multa penal més gran mai existent, per resoldre un cas de fixació de preus relacionat amb el preu de les vitamines. Una competidora alemanya, BASF, també va ser multada mentre una companyia francesa va escapar d’una pena a causa de la seva col·laboració amb el departament de justícia dels Estats Units.
El tipus de canvi fix
Algunes nacions del Carib i Llatinoamèrica lliguen les seves monedes al dòlar nord-americà, tant per facilitar el comerç com el turisme i per mantenir la seva pròpia estabilitat monetària.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.