Fons mutuos i Fiances: quina diferència hi ha?

Tant els fons mutus com els fons de cobertura són carteres gestionades construïdes a partir de fons combinats amb l’objectiu d’obtenir rendiments mitjançant la diversificació. La posada en comú de fons significa que un gestor (o grup de gestors) utilitza capital d'inversió de diversos inversors per invertir en valors que s'adapten a una estratègia específica.

Els gestors de fons institucionals ofereixen fons mutus amb diverses opcions per a inversors minoristes i institucionals. Els fons de cobertura tenen com a objectiu inversors de gran valor net. Aquests fons requereixen que els inversors compleixin característiques específiques acreditades.

Compres per emportar

• Els fons mutuals són productes d’inversió regulats oferts al públic i disponibles per a la seva negociació diària.
• Els fons de cobertura són inversions privades que només estan disponibles per a inversors acreditats.
• Els fons de cobertura són coneguts per utilitzar estratègies d’inversió de més risc amb l’objectiu d’obtenir rendiments més elevats per als seus inversors.

La diferència entre els fons d'inversió i els fons de cobertura

Els fons d'inversió

Els fons mutuos són coneguts comunament a la indústria d’inversions. El primer fons mutualista es va crear el 1924 i va ser ofert per MFS Investment Management. Des de llavors, els fons mutus han evolucionat molt per proporcionar als inversors una àmplia gamma d’opcions tant en inversions gestionades passives com en actives.

Els fons passius ofereixen als inversors la possibilitat d’invertir en un índex d’exposició orientada al mercat a un cost baix. Els fons actius proporcionen un producte d’inversió que ofereix el benefici d’una gestió de fons de cartera professional. El gegant de la investigació, Investment Company Institute (ICI), afirma que, al 31 de desembre de 2017, hi havia 7.956 fons mutuos que representaven 18, 75 trilions de dòlars americans en actius gestionats (AUM).

La Comissió de Valors i Intercanvis regula els fons mutuos mitjançant dues directives reguladores: la Llei de valors de 1933 i la Llei de 1940 sobre societats d’inversions. La Llei de 1933 requereix un prospecte documentat d’educació i transparència dels inversors.

La Llei de 1940 ofereix el marc per a l'estructuració de fons mutus que pot pertànyer a un fons obert o a fons tancat.

Tant els fons mutus oberts com els de fons tancat intercanvien diàriament els intercanvis del mercat financer. Un fons obert ofereix diferents classes d’accions que tenen diverses taxes i càrregues de vendes. Aquests fons preu diàriament, al final de la negociació, al seu valor d’actiu net (NAV).

Els fons de tancament tancat ofereixen un nombre fix d’accions en una oferta pública inicial (IPO). Comercien durant tot el dia de negociació com accions. Els fons d'inversió estan disponibles per a tot tipus d'inversors. Tot i això, alguns fons poden tenir requisits mínims d’inversions que poden oscil·lar entre 250 i 3.000 dòlars o més, segons el fons.

Generalment, els fons mutus es gestionen per comerciar valors basats en una estratègia específica. Si bé la complexitat d’estratègia pot variar, la majoria de fons mutuos no depenen en gran mesura d’inversions alternatives o derivats. Al limitar l’ús d’aquestes inversions d’alt risc, les fa més adequades per a la inversió massiva pública.

Segons "InvestmentNews.com" al 30 de juny de 2018, els tres majors gestors d'actius de fons mutus van incloure:

• Vanguard, actius totals del fons mutualista de 3, 82 milions de dòlars
• Fidelitat, actius de fons de mutualitat total de 2, 1 bilions de dòlars
• Recerca i Gestió de Capital, actius totals de fons mutu per valor de 1, 73 trilions de dòlars

Els fons de cobertura

Els fons de cobertura tenen la mateixa estructura de fons combinats bàsics que els fons mutuals. Tot i això, els fons de cobertura només s’ofereixen de forma privada. Normalment, es coneixen per prendre posicions de risc més altes amb l'objectiu de rendiments més elevats per a l'inversor. Com a tal, poden utilitzar opcions, palanquejament, venda a curt termini i altres estratègies alternatives. En general, els fons de cobertura es gestionen de manera molt més agressiva que els seus homòlegs de fons mutu. Molts busquen adoptar posicions cícliques a nivell mundial o obtenir rendiments en mercats que cauen.

Si bé es construeixen al voltant dels mateixos conceptes per invertir que el fons mutual, els fons de cobertura s’estructuren i regulen de manera molt diferent. Atès que els fons de cobertura ofereixen les seves inversions de forma privada, això requereix que incloguin només inversors acreditats i els permeti construir la seva estructura de fons. El Reglament D de la Llei de 1933 obliga les inversions d'inversors acreditats en fons de cobertura privats.

Es creu que els inversors acreditats tenen un coneixement avançat de la inversió en els mercats financers, normalment amb una tolerància al risc més elevada que els inversors estàndard. Aquests inversors estan disposats a obviar les proteccions estàndard que s’ofereixen als inversors de fons mutus per a l’oportunitat de guanyar rendiments més alts. Com a fons privats, els fons de cobertura també difereixen en el fet que generalment despleguen una estructura de socis vinculats que inclou un soci general i una societat limitada.

La naturalesa privada dels fons de cobertura els permet una gran flexibilitat en les seves disposicions i termes d'inversió. Com a tal, els fons de cobertura sovint cobren taxes molt més elevades que els fons mutuos. També poden oferir menys liquiditat amb diferents períodes de tancament i bonificacions.

Alguns fons poden fins i tot tancar amortitzacions durant períodes de mercat volàtils per protegir els inversors d'una possible venda a la cartera del fons. En general, és fonamental que els inversors de fons de cobertura entenguin plenament els riscos i els termes que regulen l'estratègia d'un fons. Aquests termes no es fan públics com un fulletó de fons mutu. En lloc d'això, els fons de cobertura es basen en memorandums d'ubicació privada, un acord de col·laboració o un acord operatiu, i documents de subscripció per governar les seves operacions.

Segons "BusinessInsider.com" a maig de 2018, els tres majors gestors de fons de cobertura van incloure:

• Bridgewater Associates
• Gestió de capital AQR
• Renaissance Technologies

Conseller Insight

Rebecca Dawson
Silber Bennett Financial, Los Angeles, Califòrnia

Una diferència clau entre els fons de cobertura i els fons mutus són els seus termes de bescanvi. Els inversors de fons mutuals poden canviar les seves unitats en qualsevol dia laborable determinat i rebre el NAV (valor d’actiu net) d’aquell dia. Els fons de cobertura, en canvi, solen ser molt menys líquids. Alguns ofereixen borsaments setmanals o mensuals, mentre que d’altres només trimestrals o anuals. Molts fons de cobertura imposen un període de tancament, on no podeu retirar els vostres diners en absolut. Durant els períodes de volatilitat del mercat, com la crisi financera més recent, diversos fons de cobertura van suspendre els amortitzaments completament per protegir els inversors restants d’una possible venda d’incendis de la cartera del fons. És important llegir atentament la nota d’oferta del fons de cobertura per comprendre plenament els vostres drets d’amortització.

Comparació de rendiment

Els índexs proporcionen una de les millors maneres d’avaluar el rendiment d’una varietat de sectors i segments de mercat. Atès que els detalls sobre el rendiment de fons de cobertura no són públicament transparents, pot ser útil comparar el rendiment dels índexs de fons de cobertura amb el S&P 500 per comprendre les mètriques de rendiment implicades en la comparació de fons de cobertura amb fons mutualistes estàndard.

Les tarifes també tenen un paper important en la comparació de rendiment. Se sap que els honoraris operatius dels fons mutualistes oscil·len entre un 0, 05% i un 5% o més. Els fons de cobertura integren normalment el que es coneix com a “quota dos i vint” que inclou una comissió de gestió del 2% i una taxa de rendiment del 20%.

El rendiment de l’índex a partir del 5 de març de 2019 mostra els següents rendiments bruts anualitzats del S&P 500 enfront de l’Index de recerca ponderada del Fons Hedge (HFRI).