Actiu que no compleix
Què és un actiu que no compleixUn actiu que no compleix (NPA) és una obligació de deute quan el prestatari no ha efectuat cap interès i reemborsaments principals prèviament al prestador designat durant un període de temps prolongat. Per tant, l’acte no rendidor no produeix cap ingrés al prestador en forma de pagaments d’interessos.
1:13Actiu que no compleix
DESCOMPANYAMENT Actiu no executat
Per exemple, una hipoteca per defecte es consideraria que no compleix. Després d’un llarg període d’impagament, el prestador obligarà el prestatari a liquidar tots els actius que es van comprometre com a part de l’acord de deute. Si no es va comprometre cap actiu, el prestador podria cancel·lar l’actiu com a deute dolent i després vendre’l amb descompte a una agència de cobraments.
Els bancs solen classificar els préstecs com a no rendibles després de 90 dies de falta de pagament d’interès o principal, que es poden produir durant el termini del préstec o per falta de pagament del principal a venciment. Per exemple, si una empresa amb un préstec de 10 milions de dòlars amb pagaments només per interessos de 50.000 dòlars mensuals no fa un pagament durant tres mesos consecutius, pot ser que el prestador pugui exigir que classifiqui el préstec com a que no compleixi els requisits reglamentaris. També es pot qualificar un préstec com a rendible si una empresa fa tots els pagaments d’interès però no pot amortitzar el principal a venciment.
Els efectes dels PAN
Per portar actius no rendibles, també coneguts com a préstecs no rendibles, al balanç hi ha tres càrregues diferents sobre els prestamistes. El no pagament d’interès o principal redueix el flux de caixa per al prestador, cosa que pot interrompre els pressupostos i disminuir els ingressos. Les provisions sobre pèrdues de préstecs, que es destinen a cobrir possibles pèrdues, redueixen el capital disponible per proporcionar préstecs posteriors. Un cop determinades les pèrdues reals dels préstecs morosos, es compensarà amb resultats.
Recuperació de pèrdues
Els prestadors generalment disposen de quatre opcions per recuperar algunes o totes les pèrdues que resultin d’actius no executats.
Quan les empreses tenen problemes per prestar serveis, els prestadors poden prendre mesures proactives per reestructurar els préstecs per mantenir el flux de caixa i evitar que es classifiquin els préstecs com a no rendibles. Quan els préstecs morosos són garantits per actius dels prestataris, els prestadors poden prendre possessió de la garantia i vendre-la per cobrir les pèrdues en la mesura del seu valor de mercat.
Els prestadors també poden convertir préstecs incobrables en renda variable, cosa que pot apreciar fins al punt de recuperació total del principal perdut en el préstec morós. Quan els bons es converteixen en accions de capital noves, se sol eliminar el valor de les accions originals. Com a últim recurs, els bancs poden vendre deutes dolents amb forts descomptes a empreses especialitzades en cobrament de préstecs. Els prestadors generalment venen préstecs morosos que no estan garantits amb garantia o quan els altres mitjans per recuperar pèrdues no són rendibles.