Director extern
Un director extern és membre del consell d’administració d’una empresa que no és un empleat o part d’interès de l’empresa. Els consellers externs paguen una quota anual de retenció en forma d’efectiu, beneficis i / o opcions d’accions. Els estàndards de govern corporatiu requereixen que les empreses públiques tinguin un nombre o percentatge de consellers externs en els seus consells. En teoria, els directors externs són més propensos a oferir opinions imparcials.
Un director extern també es coneix com a "director no executiu".
DESENVOLUCIÓ Directora externa
En teoria, els consellers externs són avantatjosos per a l’empresa perquè tenen menys conflictes d’interès i potser veuen la imatge diferent d’una altra manera que els privilegiats. L’inconvenient dels consellers externs és que, com que estan menys implicats amb les empreses que representen, poden tenir menys informació sobre la qual fonamentar les decisions i menys incentius per dur a terme. A més, els consellers externs poden fer front a la responsabilitat exclusiva de la butxaca si es produeix una sentència o resolució que no estigui totalment coberta per la companyia o la seva assegurança. Això va ocórrer en els processos d’acció de classe contra Enron i WorldCom.
Els membres del consell amb vinculació directa amb l'empresa s'anomenen "consellers interns". Poden provenir de les files dels alts directius o executius de l'empresa, així com qualsevol persona o entitat que posseeixi beneficiàriament més del 10% de les accions de votació de l'empresa.
Consellers externs i l'exemple d'Enron
Els consellers externs tenen una responsabilitat important de mantenir les seves posicions amb integritat i protegir i ajudar a créixer la riquesa dels accionistes. En el cas d’Enron (com s’ha esmentat anteriorment), molts van acusar els consellers externs de l’empresa de ser negligents en la seva supervisió d’Enron. El 2003, els demandants i el Congrés van acusar els consellers externs d'Enron de permetre que l'ex director general de la companyia, Andrew S. Fastow, signés convenis que creessin un conflicte d'interès important amb els accionistes, ja que va crear un pla per fer que l'empresa semblés estar en una base financera sòlida, malgrat que moltes de les seves filials estaven perdent diners.
Consellers externs i govern corporatiu
Com mostra l'exemple d'Enron, és important establir i recolzar polítiques de govern corporatiu clares per mitigar el risc d'aquest frau. El govern corporatiu és un sistema complet de normes que controlen i dirigeixen una empresa. Aquests protocols equilibren els interessos de moltes parts interessades de l’empresa, inclosos els accionistes, la direcció, els clients, els proveïdors, els financers, el govern i la comunitat. També ajuden a una empresa a assolir els seus objectius, oferint plans d’acció i controls interns per al mesurament del rendiment i la divulgació corporativa.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.