Rebut de confiança
Un rebut de confiança és un avís de l’alliberament de mercaderies a un comprador d’un banc, el banc conservant el títol de propietat dels actius alliberats. En un acord amb un rebut de confiança, el banc continua sent el propietari de la mercaderia, però el comprador té la possibilitat de mantenir la mercaderia en confiança per al banc, a efectes de fabricació o de venda.
Compres per emportar
- Un rebut de confiança és un avís de l’alliberament de mercaderies a un comprador d’un banc, el banc conservant el títol de propietat dels actius alliberats.
- En un acord amb un rebut de confiança, el banc continua sent el propietari de la mercaderia, però el comprador té la possibilitat de mantenir la mercaderia en confiança per al banc, a efectes de fabricació o de venda.
- El rebut de confiança serveix com a pagar al banc que l’import del préstec es retornarà a la venda de la mercaderia.
Com funcionen els rebuts de confiança
Un rebut de confiança és un document financer al qual han assistit un banc i una empresa que ha rebut lliurament de mercaderies, però que no pot pagar la compra fins després de la venda de l'inventari. En la majoria dels casos, el cash flow i el capital de treball de l’empresa poden estar lligats en altres projectes i operacions comercials.
En el curs normal d’exercir un negoci comercial, les empreses adquireixen productes per als seus inventaris a venedors o majoristes per revendre als consumidors o fabricar productes. Aquests béns es poden comprar localment o importar-los a altres empreses. Quan aquestes empreses reben la mercaderia, el venedor o l’exportador també els factura el producte adquirit. En cas que l'empresa no tingui els diners en efectiu a disposició per liquidar la factura, pot obtenir finançament d'un banc mitjançant un resguard de confiança.
El rebut de confiança serveix com a pagar al banc que l’import del préstec es retornarà a la venda de la mercaderia. El banc paga a l'exportador al final o emet al venedor (o banc del venedor) una carta de crèdit que garanteix el pagament de la mercaderia. El prestador, però, conserva el títol de la mercaderia com a seguretat. El client o prestatari han de mantenir les mercaderies separades del seu altre inventari i, de fet, retenen i venen les mercaderies com a fideïcomissari per al banc.
Tot i que el banc té un interès de seguretat en les mercaderies sota els termes estàndard d’un rebut de confiança, el client pren possessió de les mercaderies i pot fer el que vulgui amb elles sempre que no incompleixi els termes del seu contracte amb el banc. Si decideix rescindir els interessos de seguretat del banc i vincular-se a l'inventari, pot licitar l'import avançat sobre les mercaderies, donant-li la propietat total de les mercaderies.
Consideracions especials
Ampliar el finançament a curt termini mitjançant un rebut de confiança requereix que el client o prestatari estiguin en bon estat amb el banc. El banc i el client també han d’acordar els termes del rebut de confiança, incloses les condicions com la data de venciment, el cobrament d’interessos i l’import del finançament.
Les dates de venciment dels rebuts de confiança són a curt termini i oscil·len entre 30 i 180 dies. En el moment del venciment, el client ha de retornar el préstec al prestador amb els interessos estipulats en els termes del rebut de confiança. El banc ha de ser reemborsat en el moment del venciment o després de la venda de les mercaderies, segons els anteriors. Si després de la data de venciment, el banc no ha rebut cap pagament ni els negocis per defecte en el pagament dels seus avenços, el banc podria tornar a disposar de la mercaderia.
En virtut d'una transacció típica de recepció de fideïcomís, el negoci no ha invertit gairebé ni cap dels seus propis actius en els béns concrets finançats. El banc té la majoria del risc de crèdit prevalent en l'operació. El negoci manté els beneficis obtinguts per la revenda de la mercaderia, però també presenta el risc empresarial.
Si la mercaderia es fa malbé, es perd o es deteriora en qualitat o valor, la pèrdua és únicament la càrrega de l’empresa i queda obligada a pagar l’entitat total del préstec al banc. A més, qualsevol despesa empresarial (com ara costos de fabricació, transport, taxes personalitzades, emmagatzematge, etc.) és responsabilitat del negoci, no de la institució prestadora.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.