Subhasta holandesa
Una subhasta holandesa és una estructura de subhasta d’oferta pública en la qual el preu de l’oferta s’estableix després d’assumir totes les ofertes per determinar el preu més alt al qual es pot vendre l’oferta total. En aquest tipus de subhastes, els inversors fan una oferta per la quantitat que estan disposats a comprar en termes de quantitat i preu.
Una subhasta holandesa també fa referència a un tipus de subhasta en què es redueix el preu d'un article fins que s'ofereix. La primera oferta que es realitza és l’oferta guanyadora i té com a resultat una venda, suposant que el preu estigui per sobre del preu de reserva. Això contrasta amb les opcions típiques, en què el preu puja a mesura que competeixen els licitadors.
1:18Què és una subhasta holandesa?
Comprensió de subhasta holandesa per a ofertes públiques
Si una empresa utilitza una oferta pública inicial (OIP) de subhasta holandesa, els possibles inversors presenten les seves ofertes pel nombre d’accions que volen comprar, així com pel preu que estan disposats a pagar. Per exemple, un inversor pot fer una oferta per 100 accions a 100 dòlars, mentre que un altre inversor ofereix 95 dòlars per 500 accions.
Un cop enviades totes les ofertes, la ubicació assignada s’assigna als licitadors des de les ofertes més altes fins que s’assignen totes les accions assignades. Tanmateix, el preu que paga cada ofertant es basa en el preu més baix de tots els licitadors assignats, o essencialment en l'última oferta amb èxit. Per tant, fins i tot si feu una oferta de 100 dòlars per les vostres 1.000 accions, si l’última oferta amb èxit és de 80 dòlars, només haureu de pagar 80 dòlars per les vostres 1.000 accions.
El Tresor dels Estats Units utilitza una subhasta holandesa per vendre els seus valors. Per ajudar a finançar el deute del país, el Tresor dels Estats Units realitza subhastes regulars per vendre factures del Tresor (bitllets de T), notes (notes T) i bons (T-bonds), coneguts col·lectivament com Tresoreria. Els possibles inversors envien ofertes de forma electrònica a través de TreasuryDirect o del sistema automatitzat de subhastes de tresoreria (TAAPS) que accepta ofertes fins a 30 dies abans de la subhasta. Suposem que el Tresor busca recaptar 9 milions de dòlars en bitllets de dos anys amb un cupó del 5%. Suposem que les ofertes enviades són les següents:
- 1 milió de dòlars al 4, 79%
- 2, 5 milions de dòlars al 4, 85%
- 2 milions de dòlars al 4, 96%
- 1, 5 milions de dòlars al 5%
- 3 milions de dòlars al 5, 07%
- 1 milió de dòlars al 5, 1%
- 5 milions de dòlars al 5, 5%
Les ofertes amb menor rendiment s’acceptaran primer, ja que l’emissor preferirà pagar rendiments més baixos als seus inversors de bons. En aquest cas, atès que el Tresor té l'objectiu de recaptar 9 milions de dòlars, acceptarà les ofertes amb una rendibilitat més baixa fins al 5, 07%. En aquesta marca, només s’aprovaran 2 milions de dòlars de l’oferta de 3 milions de dòlars. S’acceptaran totes les ofertes superiors al rendiment del 5, 07% i es rebutjaran les ofertes a continuació. En efecte, aquesta subhasta es va liquidar en el 5, 07% i tots els licitadors reben el rendiment del 5, 07%.
La subhasta holandesa també ofereix un procés alternatiu d’ofertes als preus d’IPO. Quan Google va llançar la seva oferta pública, va confiar en una subhasta holandesa per obtenir un preu just.
Subhasta de l'oferta holandesa més baixa
En una subhasta holandesa, els preus comencen a l’altura i se’ls baixa successivament fins que un licitador accepta el preu continu. Un cop acceptat un preu, finalitza la subhasta. Per exemple, el subhastador comença a 2.000 dòlars per a un objecte. Els licitadors veuen la caiguda del preu fins a arribar a un preu que un dels licitadors accepta. Cap licitador no veu les ofertes dels altres fins després de formular-se la seva pròpia oferta, i l’oferent guanyador és l’oferta més alta. De manera que, si no hi ha ofertants a 2.000 dòlars, el preu es redueix de 100 a 1.900 dòlars. Si un licitador accepta l’article d’interès, digueu la marca de 1.500 dòlars, s’acaba la subhasta.
Compres per emportar
- En una subhasta holandesa, es selecciona el preu amb el major nombre d'oferents com a preu d'oferta. Pot ser que aquest preu no sigui necessàriament el preu més alt o més baix.
- Generalment els preus comencen a baixar i fins que el licitador accepta el preu continuat.
Beneficis i desavantatges de subhastes holandeses
L’ús de les subhastes holandeses per a l’oferta pública inicial ofereix avantatges i inconvenients.
El major benefici d'aquestes subhastes és que tenen per objecte democratitzar l'oferta pública. Com succeeix actualment, els bancs d’inversió són controlats principalment pel procés de realització d’una OIP típica. Actuen com a subscriptors de l'oferta i la pastoreen a través de programes de carretera, permetent als inversors institucionals adquirir amb descompte valors de l'empresa emissora. També són els responsables d’establir el preu de l’IPO. Una subhasta holandesa permet als petits inversors participar en l'oferta.
També es suposa que una subhasta holandesa minimitzi la diferència entre l'oferta i els preus reals. Els inversors institucionals aprofiten aquesta diferència per obtenir beneficis comprant accions amb descompte i venent-les immediatament després de la cotització de les accions. Els preus de les subhastes holandesos s'estableixen mitjançant un mètode més just i transparent en el qual es conviden una oferta d'ofertes de diversos tipus de clients. Aquesta pràctica està destinada a garantir que el mercat arribi a una estimació raonable de les accions i s’impedeix el «pop» inicial, que acompanya la cotització d’una empresa calenta.
Aquests avantatges van acompanyats d’inconvenients. Com que la subhasta està oberta a inversors de totes les franges, hi ha el perill que puguin realitzar anàlisis menys rigoroses en comparació amb els banquers d'inversió i incloure una estimació de preus que pot no reflectir amb precisió les perspectives de la companyia.
Un altre inconvenient de les subhastes holandeses és conegut com a "maledicció del guanyador". En aquest sentit, el preu de les accions pot caure immediatament després de la cotització quan els inversors, que havien ofert un preu més alt anteriorment, s’adonen que pot haver estat mal calculat o prohibit. Aquests inversors poden intentar vendre el tock per sortir de la seva participació, provocant un xoc en el preu de l'acció.
Exemple de subhasta holandesa
L’exemple més destacat d’una subhasta holandesa en els darrers temps va ser l’IPO de Google l’agost del 2004. L’empresa va optar per aquest tipus d’oferta per evitar un "pop" en els seus preus el primer dia de negociació. Tot i que l’augment dels preus de les accions és un fenomen estàndard en els mercats borsaris, s’havia escalat fins al territori de bombolles per a les accions tecnològiques durant la bombolla d’Internet del 2000. De 1980 a 2001, el percentatge de negocis del primer dia va ser del 18, 8%. Aquesta xifra va saltar al 77% el 1999 i la primera meitat del 2000.
L'estimació inicial de Google per a la seva oferta va ser de 25, 9 milions entre els 108 $ i els 135 $. Però la companyia va revisar les seves expectatives aproximadament una setmana abans de l’oferta real després que els analistes posessin en dubte el raonament d’aquestes xifres i suggerissin que Google cobrava massa les seves accions. A l'estimació revisada, Google va oferir vendre 19, 6 milions d'accions al públic a un rang de preus entre 85 i 95 dòlars.
La resposta a l’oferta va ser considerada una decepció. Tot i que Google es considerava una empresa calenta i que oferia, els inversors van valorar les seves accions a 85 dòlars, el rang inferior de les seves estimacions. Al final del dia, les accions intercanviaven mans a 100, 34 dòlars, un pop del 17, 6% durant el primer dia de negociació.
Els observadors van culpar el mal funcionament dels informes de premsa negatius sobre la companyia que va arribar a la seva borsa d'operació. Una investigació de la SEC sobre la seva assignació de participacions executives va disminuir l'entusiasme per l'oferta de Google. També es diu que la companyia es mostra "secreta" sobre l'ús de fons recaptats, cosa que dificulta l'avaluació de l'oferta, especialment per als petits inversors que no coneixen el mercat emergent dels motors de cerca i organitzen informació al web.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.