Deute exterior
El deute extern és un préstec o conjunt de préstecs pendents que un país deu a un altre país o institucions d’aquest país. El deute extern també inclou obligacions amb organitzacions internacionals com el Banc Mundial, el Banc Asiàtic de Desenvolupament o el Banc Interamericà de Desenvolupament. El deute exterior total pot ser una combinació de passius a curt i llarg termini. També conegut com a deute extern, aquestes obligacions externes poden ser assumides per governs, corporacions o llars privades d’un país.
DESENVOLUPAMENT DE DEUT EXTERIOR
Un país pot demanar prestat a l'estranger per diversificar les seves denominacions de deute en divises o perquè els mercats de deute del seu propi país no són prou profunds per satisfer les seves necessitats de préstec. En el cas dels països del tercer món, el préstec d’organitzacions internacionals com el Banc Mundial és una opció essencial, ja que poden oferir taxes de préstec atractives i calendaris d’amortització flexibles. El Banc Mundial, conjuntament amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc per a Liquidacions Internacionals (BIS), recull dades de deute extern a curt termini de la base de dades QEDS (Trimestral Deute Statistics). La recopilació de dades sobre deutes externs a llarg termini també es realitza de forma col·lectiva pel Banc Mundial, els països que porten deute extern, i els bancs multilaterals i les agències de préstecs oficials dels principals països creditors.
Una mesura de la càrrega del deute exterior és la quantitat de reserves de divises respecte al deute extern pendent. Les reserves de divises consisteixen en monedes estrangeres de les autoritats monetàries centrals. Inclouen bitllets, dipòsits bancaris, bons, factura del tresor i altres valors governamentals denominats en altres monedes. El dòlar nord-americà domina la majoria de les reserves de divises dels països deutors, però l'euro, la lliura britànica, el ien japonès i el iuan xinès també són destacats en aquestes reserves. El deute extern com a percentatge de les reserves indica el nivell de solvència d’un país. També es fa un seguiment del deute exterior a les exportacions (ja que moltes de les nacions deutores depenen de les exportacions de mercaderies i de les mercaderies a préstecs de serveis) i del deute exterior al producte interior brut (PIB).
Lliçons de gestió del deute extern
En el passat, els països han tingut problemes per reemborsar préstecs estrangers a causa de la mala sort o de la mala gestió fiscal. Factors fora del seu control, com ara una sequera que va desaprofitar els cultius d'una temporada o una inundació que va acabar amb les fàbriques que produïen productes d'exportació han tingut impactes negatius en el reemborsament del préstec. De vegades, els governs o les empreses han suposat dificultats per equiparar els venciments dels seus préstecs estrangers i els fluxos de caixa dels projectes que es van utilitzar. A més, s’han ignorat les claus de moneda. La crisi de moneda asiàtica, provocada per la sobtada devaluació del baht tailandès el 1997, va causar estrès extrem als deutors estrangers d'aquesta regió. Des de llavors s'han posat èmfasi en pràctiques més sòlides de gestió del deute extern.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.