Definició del desfasament inflacionari
Una bretxa inflacionista és un concepte macroeconòmic que descriu la diferència entre el nivell actual de producte interior brut (PIB) real i el PIB previst que es experimentaria si una economia està en plena ocupació. També es coneix com el PIB potencial. Perquè la bretxa es consideri inflacionària, el PIB real actual ha de ser el més alt de les dues mètriques.
La bretxa inflacionista representa el punt del cicle empresarial quan l’economia s’està expandint.
1:09Què és la inflació?
Es mostra un desfasament inflacionari
La bretxa inflacionista existeix quan la demanda de béns i serveis supera la producció a causa de factors com ara nivells més alts d’ocupació general, augment d’activitats comercials o augment de la despesa governamental. Això pot provocar que el PIB real superi el PIB potencial, produint una bretxa inflacionista. El desfasament inflacionista s’anomena així perquè l’augment relatiu del PIB real fa que una economia augmenti el seu consum, cosa que fa que els preus pugin a llarg termini.
A causa del nombre més gran de fons disponibles en l'economia, els consumidors estan més inclinats a comprar béns i serveis. A mesura que la demanda de béns i serveis augmenta, però la producció encara no ha compensat el canvi, els preus augmenten per restablir l’equilibri del mercat. Quan el PIB potencial és superior al PIB real, es fa referència a la bretxa com a bretxa deflacionària.
L’altre tipus de bretxa de sortida és el desfasament recessional, que descriu una economia que funciona per sota del seu equilibri de ple treball.
Càlcul del PIB real
Segons la teoria macroeconòmica, el mercat de béns determina el nivell de PIB real, que es mostra en la següent relació:
- Y = C + I + G + NX
On:
- I = PIB real
- C = despesa de consum
- I = inversió
- G = despesa governamental
- NX = exportacions netes
Un augment de la despesa en consum, inversions, despeses governamentals o exportacions netes fa que el PIB real augmenti a curt termini. El PIB real proporciona una mesura del creixement econòmic alhora que compensa els efectes de la inflació o la deflació. Es produeix un resultat que suposa la diferència entre el creixement econòmic real i un simple canvi en els preus dels béns o serveis de l'economia.
Política fiscal per gestionar la diferència inflacionària
Un govern pot optar per utilitzar la política fiscal per reduir una bretxa inflacionista, sovint mitjançant la disminució del nombre de fons que circulen per l’economia. Això es pot aconseguir mitjançant reduccions de la despesa governamental, augment d’impostos, emissions d’obligacions i valors, augment de tipus d’interès i transferències de transferència.
Aquests ajustaments a les condicions fiscals dins de l’economia poden ajudar a restablir l’equilibri econòmic. Al canviar la demanda global de béns, els ajustaments controlen la quantitat de fons disponibles per als consumidors. A mesura que la quantitat de diners d'una economia disminueix, la demanda global de béns i serveis també disminueix.
Per exemple, si la Reserva Federal augmentés els tipus d’interès com a resposta a l’activitat inflacionista, l’increment faria més car els fons prestataris. L’augment de la despesa associada disminueix el nombre de fons disponibles per a la majoria de consumidors i es tradueix en una reducció de la demanda. Una vegada assolit l’equilibri, la Reserva Federal pot canviar els tipus d’interès en conseqüència.
Compres per emportar
- Una escletxa inflacionista descriu la diferència entre el nivell actual de producte interior brut (PIB) i el PIB previst d’una economia en plena ocupació.
- Els governs poden optar per utilitzar la política fiscal per reduir una bretxa inflacionista, sovint mitjançant la disminució del nombre de fons que circulen per l'economia.
- Les polítiques fiscals governamentals que poden reduir la bretxa inflacionista inclouen reduccions de la despesa del govern, augment d’impostos, emissions de bons i valors, augment de les taxes d’interès i transferències de pagaments.
Exemple del món real d'una diferència inflacionària
Penseu en una economia en què el nivell d'equilibri dels ingressos és de 200 mil milions de dòlars, mentre que els ingressos potencials són de 100 mil milions de dòlars. Quan la renda d'equilibri supera els ingressos potencials, es diu que hi ha una bretxa inflacionista (que en aquest cas és de 100.000 milions de dòlars).
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.