Deute no recurs
Què és el deute no recurs?El deute no recurrent és un tipus de préstec garantit per garantia, que sol ser propietat. Si el prestatari es fa per defecte, l’emissor pot requisar la garantia, però no pot sol·licitar cap prestador cap altra prestació, fins i tot si la garantia no cobreix el valor complet de l’import per defecte. Es tracta d’un cas en què el prestatari no té responsabilitat personal pel préstec.
1:05Deute no recurs
Comprensió del deute no recurs
Com que, en molts casos, el valor de revenda de la garantia pot caure per sota del saldo del préstec en el transcurs del préstec, el deute no recurs és més arriscat per al prestador que el deute recaptat.
Compres per emportar
- El deute no recurrent és un tipus de préstec garantit per garantia, que sol ser propietat.
- Els prestadors cobren tipus d'interès més elevats en deutes no recurrents per compensar el risc elevat (és a dir, el valor de la garantia baixant per sota de la quantitat que es deu al préstec).
- El deute no recaptat es caracteritza per elevades despeses de capital, períodes de préstecs llargs i fluxos d’ingressos incerts.
- Les relacions de préstec a valor solen limitar-se al 60% en préstecs no recurrents.
El deute recurrent permet al prestador anar després del prestatari per qualsevol saldo que quedi després de liquidar la garantia. Per aquesta raó, els prestadors cobren tipus d'interès més elevats per deute no recurs per compensar el risc elevat.
Recurs versus Deute no recurs
El deute recorrent proporciona al creditor plena autonomia per perseguir el prestatari pel deute total que es deu en cas d’impagament. Després de liquidar la garantia, qualsevol saldo que quedi es coneix com a saldo de deficiència. El prestador pot intentar recaptar aquest saldo per diversos mitjans, entre ells, presentar una demanda i obtenir una sentència de deficiència al jutjat. Si el deute no recorre, el prestador pot liquidar la garantia, però pot no intentar cobrar el saldo de la deficiència.
En el cas del deute no recurs, l’única protecció del creditor contra l’impagament del prestatari és la capacitat d’apoderar-se de la garantia i liquidar-la per cobrir el deute degut.
Per exemple, considereu un prestador d'automòbils que présteci a un client 30.000 dòlars per comprar un vehicle nou. Els cotxes nous són notoris per haver disminuït el valor precipitadament en el moment en què són expulsats del solar. Quan el prestatari deixa de fer pagaments de cotxes sis mesos després del préstec, el vehicle només val 22.000 dòlars, però el prestatari encara deu 28.000 dòlars.
El prestador torna a substituir el cotxe i el liquida per tot el seu valor de mercat, deixant un saldo de deficiència de 6.000 dòlars. La majoria dels préstecs per a automòbils són préstecs recorreguts, el que significa que el prestador pot sol·licitar al prestatari el saldo de deficiència de 6.000 dòlars. En el cas que es tracti d’un préstec sense recurs, el prestador perd aquesta quantitat.
Consideracions especials
El deute no recaptat es caracteritza per elevades despeses de capital, períodes de préstecs llargs i fluxos d’ingressos incerts. Per subscriure aquests préstecs cal tenir habilitats de modelització financera i un bon coneixement del domini tècnic subjacent. Els prestadors imposen estàndards de crèdit més elevats als prestataris per minimitzar la possibilitat d’impagament. Els préstecs no recurrents, a causa del seu major risc, tenen taxes d'interès més elevades que els préstecs de recurs.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.