Inversió passiva
La inversió passiva és una estratègia d’inversió per maximitzar els rendiments minimitzant la compra i la venda. Índex que inverteix en una estratègia d'inversió passiva comuna per la qual els inversors adquireixen un punt de referència representatiu, com l'índex S&P 500, i el mantenen en un horitzó llarg.
La inversió passiva es pot contrastar amb la inversió activa.
Compres per emportar
- La inversió passiva es refereix àmpliament a una estratègia de compra de cartera per a horitzons d'inversió a llarg termini, amb una negociació mínima al mercat.
- La inversió en índex és potser la forma més habitual d’inversió passiva, per la qual cosa els inversors pretenen replicar i mantenir un índex o índexs de mercat amplis.
- La inversió passiva és més barata, menys complexa i sovint produeix resultats posteriors a impostos superiors en horitzons de mig o llarg termini que les carteres gestionades activament.
Comprendre la inversió passiva
Els mètodes d'inversió passius pretenen evitar els honoraris i el rendiment limitat que es poden produir amb la negociació freqüent. L’objectiu d’inversions passives és anar construint riquesa gradualment. També coneguda com a estratègia de compra i retenció, invertir passivament significa comprar una seguretat per posseir-la a llarg termini. A diferència dels operadors en actiu, els inversors passius no busquen aprofitar-se de les fluctuacions de preus a curt termini o del calendari del mercat. L’estratègia subjacent d’estratègia d’inversió passiva és que el mercat presenta rendiments positius amb el pas del temps.
Els directius passius generalment creuen que és difícil pensar en el mercat, de manera que intenten igualar les prestacions del mercat o del sector. Els intents d'inversió passiva de replicar el rendiment del mercat mitjançant la construcció de carteres ben diversificades d'estocs únics, que si es fan individualment, requeririen una investigació àmplia. La introducció de fons índex als anys 70 va fer molt més fàcil aconseguir rendiments en línia amb el mercat. A la dècada dels noranta, els fons borsats en borsa o ETFs, que fan un seguiment de grans índexs, com el SPDR S&P 500 ETF (SPY), van simplificar encara més el procés permetent als inversors comerciar fons amb índex com si fossin accions.
Avantatges i desavantatges d'inversió passiva
Mantenir una cartera ben diversificada és important per invertir amb èxit i la inversió passiva mitjançant indexació és una forma excel·lent d’aconseguir la diversificació. Els fons de l'índex van estendre el risc de manera àmplia en retenir tots, o en una mostra representativa dels valors, en els seus objectius de referència. Els fons de l'índex fan el seguiment d'un índex de referència o índex objectiu en lloc de buscar guanyadors, de manera que eviten comprar i vendre valors de manera constant. Com a resultat, tenen menors taxes i despeses de funcionament que els fons gestionats activament. Un fons d'índex ofereix la simplicitat com a forma fàcil d'invertir en un mercat escollit, ja que busca fer un seguiment d'un índex. No és necessari seleccionar i controlar els gestors individuals ni escollir entre temes d'inversió.
Tanmateix, la inversió passiva està subjecta al risc total del mercat. Els fons índex fan un seguiment de tot el mercat, de manera que quan cauen els preus globals borsaris o obligatoris, també ho faran els fons índex. Un altre risc és la manca de flexibilitat. Els administradors de fons d'índex solen prohibir l'ús de mesures defensives, com ara la reducció d'una posició en les accions, fins i tot si el gestor creu que els preus de les accions disminuiran. Els fons d'índexs gestionats de forma passiva tenen restriccions de rendiment ja que estan dissenyats per oferir rendiments que facin un seguiment estret del seu índex de referència, en lloc de buscar un rendiment superior. Rarament superen la rendibilitat de l'índex i solen tornar lleugerament menys a causa dels costos operatius del fons.
Alguns dels principals avantatges de la inversió passiva són:
- Comissions ultra-baixes: no hi ha ningú a recollir existències, de manera que la supervisió és molt menys costosa. Els fons passius segueixen l'índex que utilitzen com a referència.
- Transparència: Sempre està clar quins actius es troben en un fons índex.
- Eficàcia fiscal: la seva estratègia de compra i manteniment no sol produir un impost sobre guanys de capital massiu durant l'any.
- Simplicitat: Tenir un índex o un grup d’índexs és molt més fàcil d’implementar i comprendre que una estratègia dinàmica que requereix una investigació i un ajust constant.
Els defensors de la inversió activa dirien que les estratègies passives tenen aquests punts febles:
- Massa limitat: els fons passius estan limitats a un índex específic o a un conjunt d'inversions predeterminat amb poca o cap variació; així, els inversors queden bloquejats en aquestes participacions, independentment del que passi al mercat.
- Rendiments potencials més reduïts: per definició, els fons passius no superaran gairebé mai el mercat, fins i tot en moments de turbulència, ja que les participacions bàsiques estan bloquejades per rastrejar el mercat. De vegades, un fons passiu pot vèncer una mica el mercat, però mai no publicarà les grans rendibilitats que els gestors actius desitgen a no ser que el mercat mateix augmenti. Els gestors actius, d’altra banda, poden aportar recompenses més grans (vegeu més avall), tot i que aquestes recompenses tenen també un risc més gran.
Beneficis i limitacions
Per contrastar els avantatges i els contres de la inversió passiva, la inversió activa també té els seus beneficis i limitacions a considerar:
- Flexibilitat: no es requereix que els gestors actius segueixin un índex específic. Poden comprar aquells estocs "diamants en brut" que creuen haver trobat.
- Cobertura: els gestors actius també poden cobrir les seves apostes mitjançant diverses tècniques, com ara vendes curtes o opcions de venda, i podran sortir d’accions o sectors específics quan els riscos siguin massa grans. Els gestors passius queden enganxats a les accions que té l’índex de seguiment, independentment de com es facin.
- Gestió fiscal Tot i que aquesta estratègia pot provocar un impost sobre guanys de capital, els assessors poden adaptar estratègies de gestió d’impostos a inversors individuals, com per exemple, mitjançant la venda d’inversions que perden diners per compensar els impostos dels grans guanyadors.
Però les estratègies actives tenen aquestes mancances:
- Molt car: Thomson Reuters Lipper marca el percentatge de despeses mitjanes en l'1, 4 per cent per a un fons de capital gestionat activament, només davant del 0, 6 per cent del fons mitjà de capital passiu. Les tarifes són més elevades perquè tot allò que compra i venda activa desencadena costos de transacció, sense oblidar que pagueu els sous de l’equip d’analistes que investiga opcions de capital. Tots aquests honoraris en dècades d'inversió poden causar rendiments.
- Risc actiu: els gestors actius són lliures de comprar qualsevol inversió que pensin que comportaria rendiments elevats, cosa que és fantàstica quan els analistes tenen raó, però terrible quan s’equivoquen.
- Perjudici de la trajectòria : Les dades mostren que molt poques carteres gestionades activament superen els seus punts de referència passius, sobretot després de comptabilitzar impostos i taxes. De fet, en períodes de temps mitjà o llarg, només un petit grapat de fons mutuos gestionats activament superen el seu índex de referència.