Suport fiscal
Una franja fiscal fa referència a una gamma d’ingressos sotmesos a un determinat tipus d’impost sobre la renda. Els paràmetres fiscals tenen com a resultat un sistema tributari progressiu, en el qual la fiscalitat augmenta progressivament a mesura que creix els ingressos d’un individu: Els ingressos baixos cauen en els paràmetres d’impostos amb taxes d’impostos sobre la renda relativament baixos, mentre que els guanys més grans cauen en claudàtors amb taxes més altes.
Comprensió entre claudàtors
Als Estats Units, el servei d’ingressos interns (IRS) utilitza un sistema tributari progressiu, el que significa que els contribuents pagaran la taxa més baixa d’impost sobre el primer nivell d’ingressos imposables entre els seus parèntesis, una taxa més elevada al següent nivell, etc. Actualment, hi ha set corrents fiscals federals, cadascun dels quals assigna un tipus diferent, que oscil·la entre el 10% i el 39, 6%, i els intervals de dòlar varien en cadascun dels registradors solteres, els casats casats (i la vídua qualificada), els casadors presentant per separat els caps i els caps. dels arxius domèstics, que es tradueixen en 28 claudàtors efectius. Els parèntesis s’ajusten cada any per a la inflació, mitjançant l’índex de preus al consum.
A partir del 2018, els corrents fiscals federals s’actualitzaran. Encara hi haurà set claudàtors, però els nous tipus d’impostos oscil·laran entre el 10% i el 37%. Excepcionalment, amb dues excepcions: la part inferior d’impostos i la segona més alta, els tipus d’impostos individuals disminuiran. Els intervals d’ingressos coberts per certs claudàtors també canviaran, cosa que significa que molts nord-americans pagaran impostos més baixos el 2018 i alguns n’hi pagaran més.
A l’hora de determinar quina franja fiscal ha d’utilitzar, el contribuent ha de calcular primer els seus ingressos imposables (ingressos obtinguts i d’inversió menys ajustaments, deduccions i exempcions personals). Tingueu en compte que, a partir del 2018 i fins al 2025, no hi haurà exempcions personals.
Com funcionen els claudàtors?
Prenguem un exemple, basat en les tarifes de l’exercici 2017. Els registres únics que tinguin menys de 9.325 dòlars d’ingressos imposables a la renda estan sotmesos a un tipus d’impost sobre la renda del 10% (el pacte mínim). Els registres únics que guanyin més d’aquesta quantitat tenen els seus primers ingressos de 9.325 dòlars amb un impost del 10%, però els guanys passats per aquell punt de tall i fins a 37.950 dòlars estan sotmesos a una taxa del 15%, la següent franja. El benefici entre els 37.950 i els 91.900 dòlars es tributa en un 25%, la tercera franja. Etcètera.
Parèntesi i tarifa única imposable sobre la renda, 2017
| Valorar | Bracket d’ingressos imposables | Impost degut |
|---|---|---|
10% | De 0 a 9, 325 $ | 10% de la renda imposable |
15% | 9.325 $ a 37.950 $ | 92.50 dòlars més el 15% de l'excés de més de 9.325 dòlars |
25% | 37.950 $ a 91.900 $ | 5.226, 25 dòlars més el 25% de l’excés superior a 37.950 dòlars |
28% | 91.900 $ a 191.650 dòlars | 18.713, 75 dòlars més el 28% de l’excés superior als 91.900 dòlars |
33% | 191.650 $ a 416.700 dòlars | 46.643, 75 dòlars més el 33% de l’excés superior als 191.650 dòlars |
35% | 416.700 dòlars a 418.400 dòlars | 120.910, 25 dòlars més el 35% de l'excés superior a 4.16700 dòlars |
39, 60% | 418.400 $ + | 121.505, 25 dòlars més el 39, 6% de l'excés de més de 418.400 dòlars |
Parelles i tarifes d’impostos sobre la renda imposables conjuntament, 2017
| Valorar | Bracket d’ingressos imposables | Impost degut |
|---|---|---|
10% | De 0 a 18, 650 dòlars | 10% de la renda imposable |
15% | 18.600 $ a 75.900 dòlars | 1.865 dòlars més el 15% de l’excés superior a 18.650 dòlars |
25% | De 75.900 $ a 153.100 $ | 10.452, 50 dòlars més el 25% de l'excés de més de 75.900 dòlars |
28% | 153.100 $ a 233.350 $ | 29.752, 50 dòlars més el 28% de l’excés superior a 153.100 dòlars |
33% | 233.350 $ a 416.700 dòlars | 52.222, 50 dòlars més el 33% de l’excés superior a 233.350 dòlars |
35% | 416.700 dòlars a 470.700 dòlars | 112.728 dòlars més el 35% de l'excés de més de 4.16700 dòlars |
39, 60% | 470.700 USD + | 131.628 dòlars més el 39, 6% de l’excés superior a 4.70.700 dòlars |
Font: La Fundació Tributària
Atès que els paràmetres fiscals només s'apliquen a la part dels ingressos que assoleixen els seus llindars respectius, la majoria dels contribuents han de considerar diversos parèntesis quan calculen la quantitat que han de pagar.
A continuació, es mostra com es veuran els números el 2018.
Parèntesi i tarifa imposable per a ingressos únics, 2018
| Valorar | Bracket d’ingressos imposables | Impost degut |
|---|---|---|
10% | De 0 a 9.525 $ | 10% de la renda imposable |
12% | 9.500 $ - 38.700 dòlars | 952, 50 dòlars més el 12% de l’excés de més de 9.525 dòlars |
22% | 38.701 $ - 82.500 $ | 4453, 50 dòlars més el 22% de l’excés superior a 38.700 dòlars |
24% | 82.501 $ - 157.500 $ | 14.089, 50 dòlars més el 24% de l’excés superior a 82.500 dòlars |
32% | 157.501 $ - 200.000 $ | 32.089, 50 dòlars més el 32% de l’excés superior a 157.500 dòlars |
35% | 200, 001 $ - 500 000 $ | 45.689, 50 dòlars més el 35% de l’excés superior a 200.000 dòlars |
37% | 500, 001 USD + | 150.689, 50 dòlars més el 37% de l’excés superior a 500.000 dòlars |
Paral·lelisme i tarifes d’impostos sobre la renda imposables conjuntament, 2018
| Valorar | Bracket d’ingressos imposables | Impost degut |
|---|---|---|
10% | De 0 a 19.050 $ | 10% de la renda imposable |
12% | 19.051 $ - 77.400 $ | 1.905 més el 12% de l'excés de més de 19.050 dòlars |
22% | 77.401 $ - 165.000 $ | 8.907 dòlars més el 22% de l’excés superior a 77.400 dòlars |
24% | 165.001 $ - 315.000 $ | 28.179 dòlars més el 24% de l’excés superior a 165.000 dòlars |
32% | 315.001 $ - 400.000 $ | 64.179 dòlars més el 32% de l'excés de més de 315.000 dòlars |
35% | 400.001 dòlars- 600.000 dòlars | 91.379 dòlars més el 35% de l'excés de més de 400.000 dòlars |
37% | + 600.001 $ + | 161.379 dòlars més el 37% de l’excés superior a 600.000 dòlars |
Font: La Fundació Tributària
Tipus d’impostos davant de parèntesis
Les persones sovint es refereixen a les seves parèntesis i als seus tipus d'impostos com el mateix, però no ho són. Un tipus impositiu és el percentatge en què s’imposa la renda; cada corrent fiscal té un tipus impositiu diferent (10%, 15%, 25%, etc.), es coneix com el tipus marginal. Però la majoria dels contribuents –tots els que es troben en la part mínima– tenen ingressos que s’imposen progressivament, de manera que estan subjectes a diverses taxes diferents, més enllà del nominal de la seva part. El vostre import no reflecteix necessàriament l'import que pagareu en els impostos totals.
tipus impositiu efectiu
Per exemple, considereu la següent responsabilitat fiscal per a un sol director amb una renda imposable de 50.000 dòlars el 2018:
Els primers 9.525 dòlars tributen al 10%: 9.525 $ x 0.10 = 952.50 $
Aleshores, 9.526 a 38.700 dòlars, o 29.174 dòlars, s’imposen al 12%: 29.174 $ x 0.12 = 3.500, 08 $
Finalment, els 11.300 dòlars més tributen al 22%: 11.300 x 0, 22 $ = 2486, 00 $
Afegiu els impostos que teniu a cadascun dels claudàtors i obtindreu 925, 50 $ + 3500, 08 $ + 2.486 $ = 6.938, 58 $.
Per tant, el tipus impositiu efectiu d'aquesta persona és d'aproximadament el 14% dels seus ingressos.
Pros i contres dels claudàtors
Els paràmetres fiscals i el sistema fiscal progressiu que creen contrasten amb una estructura tributària plana, en què tots els individus tributen al mateix ritme, independentment dels seus nivells d’ingressos.
Els defensors dels paràmetres fiscals i dels sistemes fiscals progressius afirmen que els individus amb rendes elevades són més capaços de pagar impostos sobre la renda mantenint un nivell de vida relativament elevat, mentre que els individus de baix ingrés, que lluiten per satisfer les seves necessitats bàsiques, haurien de ser objecte de menys imposició. . Recalquen que només és just que els contribuents rics paguen més en impostos que la classe pobra i mitjana, compensant la desigualtat de la distribució de la renda. Això fa que el sistema d’impostos progressiu sigui “progressiu” en els dos sentits de la paraula: puja per etapes i està dissenyat tenint en compte l’ajuda dels contribuents amb rendes més baixes.
Els partidaris també mantenen que aquest sistema pot generar ingressos més elevats per als governs i seguir sent just, permetent que els contribuents baixin la factura fiscal mitjançant ajustaments com ara deduccions fiscals i / o crèdits tributaris per a desemborsaments com ara contribucions benèfiques. Els ingressos més grans que tenen els contribuents es poden incorporar a la economia, en teoria. D'altra banda, l'ús de claudàtors fiscals té un efecte estabilitzador automàtic en els ingressos posteriors a l'impost, ja que la disminució dels fons es contraresta amb una disminució del tipus impositiu, deixant a la persona una disminució menys substancial.
Els opositors als paràmetres fiscals i als horaris fiscals progressius sostenen que tothom, independentment de la renda o de la condició econòmica, és igual a la llei i no hi hauria d’haver discriminacions entre rics i pobres. També remarquen que la fiscalitat progressiva pot comportar una discrepància substancial entre la quantitat d’impostos que paguen les persones benestants i la quantitat de representació del govern que rep. Encara només obtenen un vot per persona, independentment del percentatge personal o fins i tot nacional d’impostos que paguen.
Els opositors també afirmen que una imposició més elevada a nivells d’ingressos més elevats pot conduir a la riquesa gastant diners per explotar espitlleres de la llei fiscal i trobar maneres creatives d’acollir guanys i actius, sovint amb el resultat que acaben pagant menys impostos que el menys ben acomodat, priva el govern d’ingressos. (Les empreses nord-americanes que traslladen la seva seu a l'estranger, per exemple, solen fer-ho per evitar els impostos corporatius nord-americans.) També afirmen que el sistema progressista ha provocat històricament una reducció dels tipus d'estalvi personal entre els contribuents. Després de pujar fins a l’11% el desembre de 2012, la taxa d’estalvi personal ha estat en un descens constant, fins al 2, 9% el novembre de 2017, segons el Banc de la Reserva Federal de Sant Lluís.
Historial dels claudàtors fiscals federals
Els codis fiscals dels Estats Units han existit entre claudàtors des de la creació del primer impost sobre la renda, quan el govern de la Unió va aprovar la Llei sobre els ingressos de 1861 per ajudar a finançar la seva guerra contra la confederació. Un segon acte d'ingressos el 1862 va establir els dos primers paràmetres fiscals: un 3% per als ingressos anuals de 600 a 10.000 dòlars i un 5% als ingressos superiors als 10.000 dòlars (eren els dies!).
Els quatre estatuts de presentació originals eren Solteritat, Presentació casada de forma conjunta, Presentació casada per separat i Cap de casa, tot i que les taxes eren les mateixes, independentment de l’estat fiscal.
El 1872, el Congrés va rescindir l’impost sobre la renda. No va tornar a aparèixer fins a la setzena modificació de la Constitució; ratificada el 1913, aquesta modificació estableix el dret del Congrés a cobrar un impost sobre la renda federal. Aquest mateix any, el Congrés va promoure un impost sobre la renda de l'1% per a les persones que guanyessin més de 3.000 dòlars l'any i les parelles que guanyessin més de 4.000 dòlars, amb una subtaxa graduada de l'1% al 7% sobre els ingressos de 20.000 dòlars i més.
Amb els anys, el nombre d’interrupcions fiscals ha fluctuat. Quan va començar l’impost federal sobre la renda el 1913, hi havia set claudàtors. El 1918, el nombre va variar fins a 78 claudàtors, que van del 6% al 77%. El 1944, la taxa màxima va assolir el 94%, però el president Kennedy la va tornar a reduir al 70%. El president Reagan inicialment va reduir la taxa màxima fins al 50%.
Aleshores, a la Llei de reforma fiscal del 1986, els parèntesis es van simplificar i es van reduir les taxes, de manera que el 1988 només hi havia dos claudàtors: el 15% i el 28%. Aquest sistema només va durar fins al 1991, quan es va afegir una tercera franja del 31%.
Des d’aleshores, s’han implementat claudàtors addicionals, de manera que ara hem donat un cercle complet i hem tornat a estar entre claudàtors, una estructura que es mantenia per la legislació fiscal del 2017.
Des d'una perspectiva econòmica més àmplia, una anàlisi de la Fundació Tributària suggereix que la nova factura tributària augmentarà l'1, 7% el producte interior brut (PIB) del país a llarg termini. El creixement econòmic suposaria un salari de l’1, 5% més alt i crearia 339.000 llocs de treball addicionals a temps complet. A nivell macro, els contribuents mitjans experimentarien un augment de l’1, 1% en els ingressos posteriors a l’impost durant la propera dècada. La nova llei fiscal pot resultar especialment beneficiosa per a famílies amb fills, a causa d’una duplicació del crèdit d’impost infantil i a la disposició que es pugui reemborsar 1.400 dòlars del crèdit de 2.000 dòlars.
Brackets fiscals estatals
Alguns estats no tenen impostos sobre la renda: Alaska, Florida, Nevada, Dakota del Sud, Texas, Washington i Wyoming. Nova Hampshire i Tennessee només dividends tributaris i ingressos per interessos.
Vuit estats tenen una estructura tarifària plana, amb una tarifa única aplicable als ingressos d'un resident: Colorado, Illinois, Indiana, Massachusetts, Michigan, Carolina del Nord, Pensilvania i Utah.
En altres estats, el nombre d’intermediaris d’impostos varia de dos a fins a 10 entre parèntesis (a Missouri i Calfornia) i 12 entre claudàtors (a Hawaii). Els tipus d'impostos marginals d'aquests claudàtors també varien considerablement. Califòrnia és el que més assoleix, fins al 13, 3%.
Les regulacions fiscals estatals poden o no reflectir les regles federals. Per exemple, alguns estats permeten als residents utilitzar les quantitats d’exempció personal federal i de deducció estàndard per a l’impost de l’impost sobre la renda de l’estat, mentre que d’altres tenen la seva pròpia exempció i quantitats estàndard de deducció.
Com trobar el vostre corrent fiscal
Hi ha nombroses fonts en línia per trobar el vostre segment d’impost federal específic sobre la renda. L’IRS posa a disposició una varietat d’informació, incloent taules fiscals anuals que proporcionen estats de presentació d’informació tributària altament detallats en increments de 50 dòlars d’ingressos imposables fins a 100.000 dòlars.
Altres llocs web ofereixen calculadores d’interrupcions fiscals que us proporcionen les dades, sempre que coneixeu el vostre estat de presentació i els vostres ingressos imposables. La vostra franja fiscal pot variar d'un any a l'altre, en funció dels ajustos de la inflació i dels canvis en els vostres ingressos i el vostre estat, per la qual cosa val la pena consultar-ho anualment.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.