Consum autònom
El consum autònom es defineix com la despesa que els consumidors han de realitzar fins i tot quan no tinguin ingressos disponibles. Alguns béns han de ser adquirits, independentment de la quantitat de diners que ingressin. Quan els temps siguin difícils, pagar aquestes necessitats pot obligar els consumidors a prestar-se o a estalviar estalvis.
Comprensió del consum autònom
El consum autònom es produeix generalment quan la gent es troba en un estret nivell, acumulant despeses sense ingressos per pagar-les. Tot i que una persona està trencada, encara necessita algunes coses, com ara menjar, refugi, serveis públics i assistència sanitària. Aquestes despeses no es poden eliminar, independentment dels ingressos personals limitats, i, per tant, es consideren autònoms o independents.
El consum autònom contrasta amb el consum discrecional, un termini donat a béns i serveis que els consumidors consideren no essencials, però desitjable si els seus ingressos disponibles són suficients per adquirir-los.
Com funciona el consum autònom
Si els ingressos del consumidor desapareguessin durant un temps, haurien d’enfonsar-se en estalvis o augmentar el deute per finançar despeses essencials.
El nivell de consum autònom pot canviar de resposta a esdeveniments que limiten o eliminen les fonts d’ingressos o quan estalvis i opcions de finançament disponibles són baixos. Això pot incloure la reducció de la mida d’una casa, canviar els hàbits alimentaris o limitar l’ús de determinades utilitats.
Dissoldre's
Dissoldre, al contrari que estalviar, es refereix a gastar diners més enllà dels ingressos disponibles. Això es pot aconseguir tenint en compte un estalvi, prenent avenços en efectiu en una targeta de crèdit o prestant contra ingressos futurs mitjançant un sou o un préstec regular.
També es coneix com a estalvi negatiu, dissuasió a nivell individual o a escala econòmica més gran. Si la despesa autònoma dins d’una comunitat o població supera la renda acumulada dels individus inclosos, l’economia té estalvis negatius i probablement assumirà deute per finançar despeses.
Una persona no ha de patir problemes financers per dissuadir-se. Per exemple, una persona pot tenir estalvis importants per pagar un esdeveniment vital important, com ara un casament, per utilitzar els fons acumulats per a una despesa discrecional.
Despesa governamental
Els governs destinen els seus fons disponibles a despeses obligatòries, autònomes o a despeses discrecionals. La despesa obligatòria, o autònoma, inclou els fons obligatoris per a programes i propòsits específics que es consideren necessaris perquè el país funcioni correctament, com ara la Seguretat Social, Medicare i Medicaid.
En canvi, els fons discrecionals es poden dirigir a programes que proporcionin valor a la societat però no es consideren crítics. Els fons discrecionals generalment donen suport a programes relacionats amb determinades activitats de defensa, educació i programes de transport.
Consum autònom vs. consum induït
La diferència entre el consum autònom i el consum induït és que aquest últim ha de fluctuar en funció dels ingressos.
El consum induït és la porció de la despesa que varia segons els nivells d’ingressos disponibles. Quan el valor de la renda disponible augmenta, es preveu que indueixi un augment similar del consum. És probable que les persones que es trobin en aquesta situació gastin més diners per viure enormement, fent més compres i suposant majors despeses.