L’anarquia
L’anarquia és la condició d’una societat, entitat, grup de persones o individus que rebutgen la jerarquia i promouen l’autogovern. L’anarquisme és una filosofia política que defuig la noció d’un estat i la seva autoritat.
ANARQUIA
L’anarquia també s’ha utilitzat col·loquialment com a terme que denota la ruptura i el col·lapse de la societat. Si bé la crítica comuna de l’anarquia és que es tradueix en deslleialtat i caos, diversos seguidors de la filosofia anarquista suggereixen que les societats poden romandre intactes i de fet prosperen sota alternatives a les jerarquies tradicionals.
Hi ha diverses escoles de pensament sobre l'anarquisme i els ideals de la societat. Dues grans escoles són els anarquistes individualistes i els anarquistes socials. L’anarquisme individual recorre a la concepció d’Isaïes de la llibertat negativa, que se centra en el dret de l’individu a estar lliure de restriccions, en aquest cas per part de l’estat o de la societat més gran. L’anarquisme individual va inspirar moviments bohems com l’amor lliure i els moviments naturistes i la reclamació individual: una mena d’acció directa de Robin Hood que treu recursos directament dels rics i dóna als pobres.
Els anarquistes socials, per contra, se centren en el concepte acompanyant de llibertat positiva, que identifica la llibertat com a una mera llibertat de la interferència exterior, sinó en l’adquisició de tot el potencial i l’equitat dels recursos entre totes les persones. Demanen un sistema amb propietat comuna dels mitjans de producció i democràcia directa. Aquesta escola de pensament té diverses branques, inclòs l’anarquisme col·lectivista, també coneguda com a socialisme revolucionari; l'anarcocomunisme, també conegut com comunisme llibertari; i l'anarcosindicalisme, que es centra en el moviment obrer i promou els sindicats col·lectius obrers sense cap patronal sindical.
La majoria dels anarquistes cauen en l'extrem esquerre de l'espectre polític, però hi ha variants sorprenents del pensament anarquista. Els anarcocapitalistes, o els capitalistes de lesseiz, fan, per exemple, veuen el capitalisme de lliure mercat com la base d’una societat lliure i pròspera, i a diferència de la majoria dels anarquistes, creuen en alguna versió de la propietat privada. Els anarcocapitalistes també creuen que les empreses privades omplirien el buit del govern i oferirien els serveis que la gent necessita, inclosos els tradicionalment considerats com a funcions essencials del govern, com construir carreteres i proporcionar protecció contra la policia i contra incendis. En aquest cas, el grup és similar en ideologia als llibertaris, tot i que a l’extrem extrem, ja que rebutgen tota participació de l’estat en qüestions econòmiques i personals.
Influència anarquista en l'economia actual
La filosofia anarquista va estar en total o en tot cas abocada pels moviments contra la guerra, anticapitalistes i antiglobalització a finals del segle XX i principis del XXI. Els anarquistes van participar en les protestes contra les reunions de l'Organització Mundial del Comerç, el Grup dels Vuit i el Fòrum Econòmic Mundial, que van provocar els enfrontaments en la conferència de l'OMC de Seattle el 1999.
Els cripto-anarquistes donen suport a monedes descentralitzades, com ara Bitcoin. Alguns defensors de Bitcoin afirmen que Bitcoin en si es va "construir com a reacció contra governs corruptes i institucions financeres", "estava destinada a funcionar com a arma monetària, ja que una criptocurrency disposada a soscavar l'autoritat" i no va ser "creada únicament pel bé de millorar la tecnologia financera. "
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.