Propensió marginal a consumir i a estalviar: quina diferència hi ha?

Històricament, la demanda i el consum han ajudat a impulsar l'economia dels Estats Units. Si els consumidors nord-americans tenen una quantitat més gran d’ingressos, podrien gastar-ne una part, estimulant així el creixement de l’economia. Els consumidors també podran estalviar una part dels seus ingressos addicionals.

Aquestes tendències no són simples observacions, sinó que són la base de la propensió marginal a estalviar (MPS) i la tendència marginal al consum (MPC).

Compres per emportar

• La propensió marginal a estalviar (MPS) és la part de cada dòlar addicional dels ingressos de la llar que s’estalvien.
• El CPM és la part de cada dòlar addicional dels ingressos de la llar que es consumeixen o gasten.
• El comportament dels consumidors pel que fa a l’estalvi o la despesa té un impacte molt significatiu en l’economia en general.

Propensió marginal a estalviar

La propensió marginal a estalviar (MPS) és la part de cada dòlar addicional dels ingressos de la llar que s’estalvien. El MPS indica el que fa el sector general de les llars amb ingressos addicionals, concretament, el percentatge dels ingressos addicionals que s’estalvien.

Com que l’estalvi és un complement del consum, l’MPS reflecteix aspectes clau de l’activitat de la llar i els seus hàbits de consum. S'expressa en percentatge. Per exemple, si la propensió marginal a estalviar és del 10%, significa que de cada dòlar addicional obtingut, s’estalvien 10 cèntims.

La propensió marginal a estalviar es calcula dividint el canvi d’estalvi en el canvi d’ingressos. Per exemple, si els consumidors estalvien 20 cèntims per cada augment d’ingressos d’1 dòlars, la MPC seria de 0, 20 (.20 / $ 1) o 20%.

El MPS reflecteix la quantitat d’estalvi o fuga d’ingressos de l’economia. La fuga és la part d’ingressos que no es torna a posar a l’economia mitjançant compres o béns i serveis. Com més gran sigui l’ingrés d’un individu, més gran és l’MPS ja que la capacitat de satisfer les necessitats augmenta amb els ingressos. Dit d’una altra manera, cada dòlar addicional és menys probable que es pugui gastar a mesura que l’individu esdevingui més ric. L’estudi de MPS ajuda els economistes a determinar com el creixement salarial pot influir en l’estalvi.

Propensió marginal a consumir

La propensió marginal al consum (MPC) és el costat inclinat de l'MPS. MPC ajuda a quantificar la relació entre ingressos i consum. El CPM és la part de cada dòlar addicional dels ingressos de la llar que es consumeixen o gasten. Per exemple, si la propensió marginal a consumir és del 45%, de cada dòlar addicional obtingut, es gasten 45 cèntims.

La teoria econòmica sol afavorir que a mesura que augmenten els ingressos, també passa la despesa i el consum. MPC mesura aquesta relació per determinar quina despesa augmenta per cada dòlar d’ingressos addicionals. La MPC és important perquè varia a nivells de renda diferents i és la més baixa per a les llars amb ingressos més alts.

La propensió marginal a consumir es calcula dividint el canvi de despesa pel canvi d'ingressos. Per exemple, si els consumidors gastessin 80 cèntims per cada augment d’ingressos d’1 dòlars, la MPC seria de 0, 80 (.80 / $ 1) o 80%.

Per exemple, imagineu-vos que el Congrés vol promoure una bonificació fiscal per impulsar l’activitat econòmica mitjançant la despesa del consumidor. La MPC es pot utilitzar per avaluar la probabilitat que la llar, en funció dels seus ingressos, tingui la major probabilitat o propensió a gastar la reducció d’impostos, en lloc d’estalviar-la.

Els economistes també poden utilitzar el percentatge de MPC per determinar quant es gastarà 1 dòlar en rebaixes d’impostos. En fer-ho, poden ajustar la mida total del programa de rebaixes per aconseguir la despesa desitjada per llar.

La MPC també és vital per a l'estudi de l'economia keynesiana, que és el resultat de l'economista John Maynard Keynes. L’economia keynesiana es va desenvolupar durant la dècada de 1930 en un intent d’entendre la Gran Depressió. Keynes va advocar per l’increment de les despeses del govern i la reducció d’impostos per estimular la demanda i treure l’economia mundial de la depressió. L'extensió en què l'estímul se suma al creixement econòmic s'anomena multiplicador keynesià.

El MPC, com el MPS, afecta el procés de multiplicadors i afecta la magnitud de les despeses i els multiplicadors d’impostos. En última instància, tant MPS com MPC s’utilitzen per discutir com una llar utilitza els seus ingressos excedents, tant si s’estalvia o es gasta aquest ingrés. El comportament dels consumidors pel que fa a l’estalvi o la despesa té un impacte molt significatiu en l’economia en general.